Aquest dissabte, se celebra a Barcelona la tercera trobada de terraplanistes que porta per títol III Trobada Terra Plana Barcelona i que acollirà prop de 500 persones. Més endavant, el pròxim 18 de setembre, Menorca acollirà la primera trobada de terraplanistes a les Balears liderada per Iru Landucci i Jordi Barea, acompanyats d’un ampli grup de persones que considera que la Terra és plana i que no rota sobre si mateixa, perquè, segons expliquen, “la ciència no ha evidenciat encara el contrari”. La cita, que es repeteix després de vàries convocatòries arreu de la península, ha generat cert enrenou a la xarxa, sobretot via Twitter, on nombrosos usuaris han fet mofa de l’esdeveniment que, segons les organitzadores, té previst acollir entre 150 i 170 persones d’arreu de l’estat.  

“Científic és qui observa el món i a partir d’aquí en treu conclusions. Avui dia tenim per sort tecnologia com càmeres de llarga distància i telescopis, entre d’altres, que posen a prova el model oficial”, apunta Jordi Barea, un dels impulsors del moviment terraplanista, que explica com ells es dediquen a fer un revisionisme científic. “Des de l’oficialitat es presenta el model terraplanista com un sistema heliocèntric substituint el globus per un plat pla, i això és erroni”, afirma Barea, que afegeix com dins el moviment s’hi troben arquitectes, astrofísics, professors, pilots d’avió, navegants, etc. “La gent se’n burla perquè és l’única forma d’intentar desaccelerar el creixement”, afirma convençut.

“Tot el que surt del guió establert s’oculta, perquè en aquest món, igual que abans, hi ha censura”, Jordi Barea


A través de l’entrevista via Zoom, coneixem una altra de les figures representatives i molt conegudes dins el moviment terraplanista; ell és Iru Landucci. “Si Galileo enlloc d'apuntar el telescopi cap al cel hagués apuntat l'horitzó, s'hauria adonat que els vaixells no desapareixen per la curvatura terrestre i que es veuen objectes que no s'haurien de veure”. Landucci explica que “l’home només ha arribat fins a la latitud 60 N i la latitud 60 S. De la latitud 60 a la 90 hi ha el tractat Antàrtic, i ningú hi ha accedit. Quan em pregunten per les mesures de la Terra no te les puc donar més enllà de les oficials perquè no tenim lliure accés a mesurar-ho. Ningú les pot mesurar, només es poden calcular, que no és el mateix”.

La teoria del vaixell que “s’enfonsa” o desapareix a l’horitzó degut a la curvatura terrestre no és comprada pels terraplanistes, perquè apunten com aquest, “el deixem de veure per un efecte òptic”; amb les imatges dels satèl·lits que mostren una Terra esfèrica tampoc hi creuen, “ja que els mateixos de la NASA apunten que no són fotografies sinó imatges obtingudes a partir d’unes dades que es processen des d’aquí. Ningú pot anar a l’espai a comprovar que la Terra sigui una esfera, t’ho puc fer aquí ara mateix”, afirmen. I el sol, com s’explica que sigui de dia aquí i a l’altra punta del món, a Austràlia, és de nit? “Perquè va donant voltes sobre nosaltres, circumdant igual que una làmpada que il·lumina la cuina i no el lavabo al mateix temps”.

Llavors, quins són els límits de la Terra plana?

A diferència del que molts poden pensar, segons els terraplanistes, el mar no cau pels costats. Basant-se en el mapa de Gleason, Landucci mostra que els límits pels costats del planeta Terra és l’Antàrtida. “Aquest és el continent més alt, elevant-se 4.500 metres de mitjana, per tant, les aigües no se’n van enlloc”, apunta, i afegeix com allà, les condicions climàtiques són tan extremes, que l’ésser humà mai ha pogut penetrar ni creuar el continent del gel. Pel que fa a l’univers, consideren que aquest no pot estar en constant expansió. “Les mesures comprovades per l’ésser humà, tirant cap amunt, mai s’ha arribat més enllà dels 240 km a través dels coets llançats per la NASA i, perforant cap avall, a Rússia, es va arribar als 12 km, que és el 0’02% del suposat radi terrestre de 6.000 km”.

Mapa terraplanistes Alexander Gleason

Mapa que avalen els terraplanistes. Per Alexander Gleason

“Existeixen molts interessos per mantenir aquest circ”, Iru Landucci

Els terraplanistes es mostren a favor del coneixement científic, però dubten del relat oficial que apunta a un planeta esfèric. Quins interessos, però hi poden haver per fer-nos creure que la Terra és esfèrica? “El model amb el qual creus, que és pulcre i científic, el va crear l’església; Copèrnic, Galileo, Georges Lemaître i Johannes Kepler són quatre personatges que formaven part de l’ordre jesuïta. I després hi ha la part econòmica; tot el que mou la indústria aeroespacial i a nivell social, per tots els paradigmes que caurien i totes les famílies que es quedarien sense feina”.

Els científics alcen la veu

Justament en fer-se pública la notícia de la pròxima convocatòria de terraplanistes a Menorca, Jordi Vilà, geòleg i professor de didàctica de les ciències de la Universitat de Barcelona, feia un fil a Twitter desmentint alguns dels plantejaments que ofereixen els terraplanistes. “Eratòstenes va ser el primer en fer una estimació del radi de la Terra el 240 aC en ple solstici d’estiu, en conèixer com a Syene hi havia un pou on la llum solar hi penetrava perpendicularment il·luminant fins el fons. Determinant la inclinació dels rajos solars al mateix moment a Alexandria i coneixent la distància entre les dues ciutats, va fer una estimació del radi terrestre determinant així que ens trobàvem en una esfera”.  

El professor, que es dedica també a divulgar la ciència a través del portal Geòleg.cat, comenta que amb els partidaris del terraplanisme hi té poc a discutir, perquè d’evidències científiques que demostren el contrari n’existeixen moltes; “si ens movem latitudinalment de sud a nord, veurem com el nostre estel canvia, veient des de l’hemisferi nord l’estrella polar i a l’hemisferi sud la constel·lació de la creu del sud”. En la mateixa línia d’Eratòstenes, el geòleg comenta que les ombres són un altre indicador que ens mostra que vivim en un planeta esfèric; “les ombres a l'equador els dies d’equinocci són exactament rectes, els objectes verticals no fan ombra, en canvi, a l'hemisferi nord fan una ombra cap al nord i a l'hemisferi sud fan una ombra cap al sud, un altre mostra més que determina que la terra no pot ser plana”. 

Un altre argument que comenta el geòleg i contradiu els terraplanistes, és el del vaixell a l’horitzó. “Existeixen fotografies on es veu com el vaixell avança en l’horitzó i cada vegada les veles es redueixen més fins a desaparèixer, com si s’hagués enfonsat sense que hagi passat, degut òbviament a la curvatura terrestre”, conclou el professor, que es pregunta com pot ser que si estiguéssim en una terra plana, des de Collserola no veiéssim les illes del darrera de Mallorca, Còrsega o Sardenya, per exemple.

Vaixell que s'enfonsa

Així es veuen els vaixells en la distància

La primera trobada de terraplanistes a les Balears

“Quan investigues, que en el meu cas va ser durant el confinament, t’adones que rere la teoria heliocèntrica hi ha l'orde jesuïta”, descriu Maria Llompart, una de les organitzadores de l’acte que tindrà lloc a Menorca el pròxim 18 de setembre, la primera de les Balears. La idea inicial que tenien era la de fer un format íntim i aplegar entre 30 o 40 persones, per fer una primera convocatòria i per donar a conèixer el moviment. Ara, però, afirma que el tema se’ls ha desbordat, i que han rebut peticions d’arreu de la península sent en aquests moments inscrites entre 150 i 170 persones. Llompart lamenta com “el fet de pensar diferent s’ha convertit en un acte provocador i revolucionari i, amb el terraplanisme, és un viatge personal on només tu hi pots transitar, a partir de la investigació i la recerca”.

Pel que fa a les trobades de terraplanistes, apunten els seus impulsors que demanen un preu de 18 € per accedir-hi, que els serveixen per pagar els lloguers dels locals i cobrir els desplaçaments dels ponents; “amb els esdeveniments només cobrim les despeses”, conclouen. Uns esdeveniments únics a Europa, segons en Jordi i l’Iru, que apleguen centenars de curiosos interessats en el tema.