Qualsevol persona que tingui una mascota sap que el valor del seu gos o gat no té preu. Però en un món on tot es quantifica amb diners, fins i tot els sentiments, cal qüestionar-se que hauria de pagar una aerolínia en el cas de perdre una mascota durant un dels seus vols. Té el mateix valor un gos que una maleta a efectes d’indemnitzar per la seva pèrdua? Això és el que ara estudia el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran del cas d’una dona argentina resident a Barcelona que va fer una reclamació a Iberia per extraviar la seva gossa Mona, que es va extraviar quan havia de viatjar en un vol des de Buenos Aires a la capital catalana. L'afectada demana 5.000 euros d'indemnització, però la companyia només vol pagar el que està previst per a equipatges facturats: un màxim d'uns 1.800 euros. Davant la disputa per la indemnització, el cas ha arribat fins a l’alt tribunal de la UE, que aquest dimecres va celebrar una vista a Luxemburg per analitzar si les aerolínies han de pagar més per perdre un animal que un objecte. L’alt tribunal europeu va escoltar a les parts i en els pròxims mesos haurà de resoldre si la Mona val més que una maleta d’avió.
La 'Mona' segueix desapareguda
El cas sobre aquesta controvèrsia animalista, del que informa l’ACN, va començar quan el 22 d'octubre del 2019, Gisel Ortiz, i els seus tres gossos, havien d'agafar un vol des de Buenos Aires a la capital catalana. La Mona, una de les gosses de la passatgera, havia de viatjar a la bodega de l'avió en un contenidor especial per la seva grandària i pes. La propietària la va facturar com a equipatge, però sense formular cap declaració d'especial valor. Quan ja es trobaven dins l’avió, la Gisel, que viatjava amb la seva filla, van veure des de la finestra com el conductor del cotxe que transportava la Mona feia un cop de volant inesperat i provocava la fuga de l'animal, que va sortir "corrent pels voltants de l'aeronau". Després d'una persecució per la pista, el personal la va aconseguir atrapar i Iberia va tranquil·litzar les clientes assegurant que l'enviaven a un centre d'acollida d'animals. Però la Mona es va tornar a escapar, i a hores d'ara segueix desapareguda. La Gisel va emprendre llavors una campanya de recerca a mitjans de comunicació i xarxes socials (la pàgina web de Facebook que va obrir la família ha arribat a tenir més 19.000 seguidors), però la recerca ha estat infructuosa.
El límit de compensació del Conveni de Montreal
Iberia admet la seva responsabilitat per la desaparició de la Mona, però no vol pagar els 5.000 euros que ha reclamat la seva propietària a la companyia com a indemnització per “danys morals”. L’aerolínia espanyola se cenyeix al límit de compensació que marca el Conveni de Montreal, referent legal a la Unió Europea sobre la responsabilitat de les companyies aèries en cas d'accidents o incidents durant el transport aeri internacional de passatgers, equipatge i càrrega. Segons el tractat, les aerolínies compensaran amb un màxim de 1.519 drets especials de gir (DEG) -un activo de reserva internacional- (uns 1.800 euros) per la pèrdua de l'equipatge facturat quan no s'hagi fet una declaració especial de valor. La jutgessa espanyola que porta el cas té dubtes sobre el valor de les mascotes a efectes d'indemnització per pèrdua si també es tenen en compte les normatives europees sobre benestar animal. Per això, el jutjat mercantil número 4 de Madrid ha traslladat al TJUE una petició prejudicial per aclarir com s'han d'interpretar el Conveni de Montreal respectant la legislació europea.
L’argument de la defensa
La defensa de la propietària de la Mona argumenta que les mascotes "transcendeixen el valor material" que poden tenir per al seu propietari i passen a un "nivell superior" pel "valor intrínsec de l'animal com a subjecte de sentiments i emocions". És "extrapolable al que un ésser humà pot patir per la pèrdua d'un altre", afirma l’advocat Carlos Villacorta. El lletrat defensa que el règim d’equipatges no es pot aplicar a les mascotes perquè és "incompatible" amb el dret comunitari i la legislació nacional que reconeix el caràcter "sensible" dels animals. L'advocat proposa aplicar el règim general de compensació que s'aplica als passatgers, però sense equiparar totalment animals i persones. "La mascota continuarà sent una mascota, però a l'hora de valorar els danys per la seva pèrdua, sí que s'entendran inclosos en el dany patit pel passatger", afirma Villacorta en declaracions a l’ACN.
“Un sense sentit igualar els animals a les persones”
Iberia, per la seva part, replica en l’escrit presentat al TJUE que "és un sense sentit igualar els animals a les persones" i, inclús, ha amenaçat de suprimir el servei de transport d’animals si se'ls aplica un sistema de compensació "il·limitat" similar al de les persones, segons consta en l'escrit de la defensa al qual ha tingut accés l'ACN. Des del sector aeri temen repercussions logístiques i econòmiques d'un canvi de perspectiva sobre les mascotes i l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA, per les sigles en anglès) s'ha personat en el cas. L'aerolínia nega que vegi els animals com a "coses", però sosté que va ser decisió "unilateral" de la passatgera transportar a la seva mascota com a "equipatge" sense fer una declaració de valor especial. En conseqüència, diu que se li ha d'aplicar el Conveni de Montreal que regula els límits d'indemnització per pèrdua d'equipatges. És a dir, que la gossa té el mateix valor que una maleta a efectes de la compensació per la seva desaparició.
Des d'Ibèria traslladen part de la responsabilitat als passatgers que decideixen transportar els seus animals en avions: "El propietari, únic que comprèn plenament l'animal, és qui opta per exposar-lo a l'experiència, sovint estressant i desafiant, de viatjar amb avió". I afegeix: "És responsabilitat seva preparar-lo per al viatge, assumir el risc d'exposar-lo a un entorn inhòspit i garantir-ne l'aptitud veterinària. Però el més crucial és que només ell pot valorar el profund vincle emocional amb la seva mascota i, per tant, el dany moral que patiria si alguna cosa li passés durant el transport". Els advocats d'Iberia avancen que és "impossible estandarditzar" el dany moral causat per la pèrdua d'una mascota i que, precisament per això, ja existeix una declaració d'especial valor que permet als passatgers obtenir una compensació superior. "No es pot pretendre que els passatgers (...) puguin obtenir indemnitzacions il·limitades, similars a les de les persones, com s'està valorant aquest procediment", lamenta l'aerolínia, que fins i tot amenaça de retirar el servei de transport d'animals de companyia si se'ls aplica el règim de compensació dels passatgers.
Declaració d’especial valor
El cas, doncs, està en mans de Brussel·les, que en principi es posiciona al costat d’Iberia, però esquiva el debat sobre el valor dels animals limitant-se a l'argumentació jurídica sobre el règim d'indemnitzacions existent al sector de l'aviació europea. En el cas de les indemnitzacions, l'executiu comunitari assenyala que el Conveni de Montreal no preveu una compensació específica per a mascotes i que, per tant, s'ha d'aplicar la limitació existent. "L'única manera per evitar la limitació és la presentació, en el moment de la facturació, d'una declaració d'especial valor", subratlla el TJUE en el seu escrit. És per això que l’advocat de la defensa reconeix que serà difícil obtenir una sentència favorable, si bé creu que és una qüestió de “voluntat” i “valentia” per part del tribunal. “El TJUE té una oportunitat excepcional de pronunciar-se sobre la consideració que mereixen les mascotes a la nostra societat”, conclou.