La ciutat de Tarragona prepara un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per als pròxims anys que haurà de vertebrar com vol créixer la capital, com planteja construir més parc d'habitatges, tant de renda lliure com de protecció pública, davant la seva escassetat i augment de preus, així com quines zones seran claus per al seu desenvolupament i promoció econòmica. Els partits de l'arc municipal rebran en les pròximes setmanes una primera proposta tècnica que, segons fonts consultades, s'espera que pugui servir per a aconseguir el màxim consens possible per a encarar l'aprovació inicial del POUM amb més garanties cap a finals d'any.

L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), va afirmar recentment que aquest POUM és fonamental i que pot ser que sigui l'últim estrictament de creixement de la ciutat. El que demostra que aquest pla s'erigeix en un full de ruta de futur, amb reptes en matèria urbanística i de model de ciutat que han de donar resposta a demandes dels ciutadans, que exigeix més oferta en habitatge, així com del teixit comercial i empresarial.

La discussió plantejada entre partits deixa entreveure que aconseguir un mínim de consens no serà fàcil per a l'alcalde, encara que hi ha un interès generalitzat a evitar un POUM al qual només doni suport a la meitat o menys de les formacions del consistori. El 2020, el Suprem va tombar el POUM de 2013 per un recurs i ara el pla s'aborda amb el repte de sumar diferents sensibilitats. Sobre el mapa, els socialistes plantegen créixer per la zona de Llevant, a la Vall del Llorito, recuperar parcialment Mas d’en Sorder, i promoure un gran parc verd a Ponent, entre altres punts d'actuació.

ERC, que va liderar el projecte en l'anterior mandat amb el suport d’En Comú Podem, la CUP i Junts, defensa un POUM que cohesioni la ciutat i rehabilitar edificis en el centre i preservar les parts que tenen valor paisatgístic, amb l'ampliació de l’Anella Verda. Per part seva, el PP ha reiterat que Tarragona necessita desenvolupar-se amb molt més sòl urbanitzable, i que el lloc natural per a fer-lo és cap a Llevant, a més de recuperar el creixement per la Budallera, d'una forma controlada i sostinguda i que tingui sentit. Des de Junts, s'aposta també per Llevant i perquè la gent pugui decidir on viure. Consideren que iniciatives com Mas d’en Sorder o Terres Cavades han de contemplar-se amb un sentit més dimensionat.

"Èxode" a localitats pròximes 

Més enllà del debat polític, algunes dades de Tarragona evidencien la necessitat d'elaborar un POUM amb altura de mires, sense càlcul polític, perquè la ciutat no perdi competitivitat alhora que prioritza el progrés social dels seus veïns. A tall d'exemple, la capital ha perdut població en relació amb altres municipis pròxims, que s'estan beneficiant d'aquest èxode d'habitants que busquen un habitatge més assequible o que s'adapti millor a les seves necessitats. Així, en l'última dècada, Tarragona ciutat ha registrat un lleugeríssim increment acumulat de població de tan sols el 3,5%, segons dades de l'INE, mentre que localitats com Salou (13%), Cambrils (8%), Altafulla (15,5%) o Vila-seca (7%) registren importants creixements.

Un altre indicador destacat és la venda d'habitatge nou el 2022, última dada disponible, per cada deu mil habitants. Salou és qui encapçala el rànquing d'operacions, seguit ja a distància per Altafulla, Cambrils, Tarragona i Reus. Davant aquestes dades, els agents socioeconòmics de Tarragona han mostrat la seva preocupació perquè la ciutat prengui el rumb adequat que garanteixi la seva projecció com a capital catalana de referència i ciutat on viure.