La Sala Civil del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per uns 450 socis del F.C. Barcelona contra la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que va ratificar les sancions imposades pel club l'any 2018 per la cessió dels seus abonaments per a la falsificació d'entrades que es venien a preus molt elevats per xarxes organitzades i a internet. Entre altres arguments, el tribunal destaca que la conducta dels demandants "constitueix una base raonable per considerar, com va fer l'organisme competent de l'associació en imposar la sanció, que constituïa una acció contrària als Estatuts que causava perjudicis materials o morals de consideració al club i a altres socis". La sala insisteix a dir que la sanció s'ha basat en la participació dels socis sancionats en estructures organitzades de cessió d'abonaments per a la inserció del codi QR en entrades falsificades que es venien per quantitats exorbitants de diners (entre 600 i 2.500 euros). "Per aquesta raó, és raonable la decisió del club demandat de sancionar la conducta conforme el previst" en els Estatuts del club barcelonista.
Els socis al·legaven en el seu recurs contra la ratificació de les sancions per part de l'Audiència i el tribunal d'instància de Barcelona que el club els havia exigit provar la seva innocència i, per tant, no s'havia respectat la presumpció de la mateixa en el procés sancionador. Això no obstant, el Suprem dictamina en la seva sentència que la decisió dels tribunals inferiors es va basar en l'existència de fets provats aportats pel club que els demandats "no van aconseguir desvirtuar". En aquest sentit, el jutge apunta que els socis sancionats haurien d'haver provat en el moment que els informes de seguretat del club no eren correctes o que no havia cedit el seu abonament, cosa que no van fer. A més, els Estatuts del Barça són clars en aquest sentit, assegura el Tribunal, ja que estableixen que el soci cedent és responsable de les infraccions comeses pel receptor del seu abonament.
Els socis també deien que no hi havia proves de la seva cessió onerosa ni de l'existència d'una "xarxa organitzada" per vendre les entrades, però el jutge assenyala que l'existència d'aquestes xarxes revenedores va quedar acreditada per les investigacions de la fiscalia i per les mateixes declaracions d'alguns socis, i recorda que el recurs extraordinari de cassació no és una "tercera instància" per tornar a valorar les proves. El tribunal valora també que els socis van ser degudament informats dels fets per part del club i no hi va haver infraccions en el dret a la informació ni tampoc en el d'associació. Finalment, el tribunal ha recordat que les associacions tenen un dret d'autoorganització que justifica que les seves normes disciplinàries siguin més obertes que el dret penal, i és suficient que hi hagi un "judici de raonabilitat" en sancionar, el qual es compleix plenament en aquest cas.
Els socis eren necessaris per cometre el frau
El frau a les entrades es va detectar l'any 2018 gràcies a un sistema coordinat i dissenyat específicament pel Barça en notar sospites sobre l'ús habitual d'entrades manipulades. Els torns es van programar per emetre sorolls i colors diferents si el codi QR corresponia al d'un abonament o al d'una entrada normal mitjançant el qual es van detectar entrades fraudulentes. Un cop confiscades, es van analitzar per verificar a qui pertanyien els codis QR en els papers falsificats per tal de procedir al procés sancionador. Els socis havien d'entregar els seus abonaments als membres de la xarxa, per tant, la seva col·laboració —conscient o no— era necessària per cometre el frau. El codi dels abonaments s'inseria en entrades impreses en paper que es comercialitzaven a través de plataformes digitals, internet, terceres persones o, fins i tot, anuncis en diaris, per les quals els compradors arribaven a pagar fins a 2.500 euros.