La sala del Militar del Tribunal Suprem (TS) ha inadmès nou denúncies contra el general cap de la Unitat Militar d'Emergències (UME), Francisco Javier Marcos Izquierdo, per la seva gestió per la DANA perquè són basades en “simples especulacions i conjectures”, segons resolució comunicada aquest dijous. En les denúncies, s’assegurava que “era manifestament insuficient” els recursos desplegats per fer front a les poblacions del País Valencià, afectades pel temporal el 29 d’octubre de 2024. La magistrada de Catarroja, que investiga si hi ha responsabilitats penals en la gestió del temporal -que va causar 220 morts-, va descartar aquestes denúncies per falta de competència.
Les denúncies es van presentar pels delictes d'homicidi per imprudència professional greu, omissió del deure de socors, denegació d'auxili, deslleialtat, incompliment del deure, extralimitacions en l'exercici del comandament, abandó del servei, o incompliment dels deures militars. Els denunciants sostenien que el cap de l'UME degué ordenar “la mobilització de tots els efectius disponibles de l'UME en la península, i la resta de la Forces Armadesen un radi de 500 km”. Davant les crítiques d'alguns sectors, el novembre passat, Marcos va assegurar públicament que es van mobilitzar amb l'inici de les inundacions, i abans que la Generalitat Valenciana elevés l'alerta al nivell 2.
Reclam desmesurat
A la resolució, el tribunal -amb el president Jacobo Barja de Quiroga, que també ha estat el ponent- raona: “Hipòtesis, conjectures, suposicions, capritx, animadversió no permeten obrir una investigació a un ciutadà” i hi afegeix: “Un Estat de llibertats ha de permetre que un ciutadà confiï (pugui confiar) a no ser objecte de recerca sense cap base fàctica. El contrari implica una restricció molt important i greu en l'àmbit de les llibertats.”
El Suprem raona que en aquesta denúncia “el denunciant realitza conjectures; és a dir, suposicions sense base en cap fet concret”. I manifesta que “l’únic fet que refereix és que en aquella data va haver-hi una DANA, amb resultats catastròfics en tots els sentits; amb el que sense dubte estem absolutament d’acord”.
“En la denúncia no apareix que el denunciat no hagi complert amb el seu deure (en un sentit jurídic-penal) i hagués omès dolosament o imprudentment l'acció imposada pel deure (i que hagués impedit el resultat). Dir que tenia obligació de mobilitzar a tot l'Exèrcit (específicament es diu en les denúncies que l'únic recurs que pot resultar suficient és el de les Forces Armades Espanyoles en ple), suposa un deure absolutament desmesurat en abstracte i, també en concret, tenint en compte el Protocol d'Intervenció de l'UME”, manifesta el tribunal.
El tribunal conclou que "el deure jurídic (que sempre és necessari determinar en els delictes d'omissió) que neix de la posició institucional que ocupa una persona, no pot desbordar-se per una conjectura, que és el que apareix en les denúncies: 'havia de mobilitzar a totes les Forces Armades', i com que no ho va fer així, això és 'causa de mortalitat i penalitats'. Tal tipus d'argumentació manca de la més mínima consistència per a configurar un "fet" (com vam dir acció o omissió) a l'efecte d'obrir un procés penal".