El Tribunal Suprem ha dictat sentència i ha confirmat la pena d'1 any i mig de presó i 9 d'inhabilitació per al catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Àlvar Sánchez, condemnat el setembre de 2022 per assetjament sexual a una doctoranda a qui li dirigia la tesi, durant 2 anys. Segons destapa aquest dimarts elDiario.es, el Suprem ha desestimat el recurs de cassació que va presentar el condemnat i ratifica la decisió de l'Audiència de Barcelona, que va confirmar una sentència anterior d'un jutjat penal. La sentència també apunta que Sánchez no es podrà acostar a la víctima ni tenir cap contacte amb ella durant 3 anys. L'Alt Tribunal considera "clar" que la doctoranda estava en una situació de "dependència jeràrquica" en relació amb el seu tutor de tesi. Una situació que afavoria el catedràtic a "frustrar les expectatives de la víctima de poder concloure i presentar" el seu projecte per aconseguir el doctorat i accedir a una plaça de professora titular.
Assetjament sexual durant 2 anys
El març del 2023, el mateix digital va revelar que el catedràtic seguia treballant com a docent a la UAB, i per tant mantenia el contacte amb alumnes, tot i que, havia estat condemnat tant en primera com en segona instància. L'Audiència de Barcelona descrivia amb detalls l'assetjament sexual de Sánchez sobre la doctoranda durant dos anys —de 2016 a 2018—, i els efectes psicològics que va tenir aquest assetjament sobre l'estudiant, que finalment va denunciar el cas, primer a la Unitat d'Igualtat de la UAB i després davant la Justícia. Segons l'audiència, el catedràtic va realitzar tocaments a l'estudiant en diversos moments, a més, va exercir xantatge emocional, ja que, l'amenaçava d'haver d'abandonar el doctorat si explicava la realitat. La sentència també recollia que aquest assetjament s'havia produït en viatges a congressos acadèmics als quals assistien junts. En aquell moment, la jove tenia 22 anys i el professor 51.
El cas va provocar protestes estudiantils a la UAB, tant per l'assetjament per part del catedràtic com per la gestió que la universitat havia fet del cas. Inicialment, la UAB va afirmar que no tenia constància de la sentència fins a la publicació als mitjans. Després va explicar a la comunitat universitària que Sánchez no podia ser ni destituït ni suspès cautelarment fins que el Suprem ratifiqués la sentència. Tanmateix, la UAB va tardar només 24 hores a canviar el discurs i va acabar suspenent cautelarment al docent fins que acabés el procés penal. Després de destapar el cas, la responsable d'Igualtat de la Facultat de Ciències, la doctora en física Gemma Garcia, va acabar presentant la seva dimissió per la gestió que s'havia fet des de la universitat. En la missiva que va enviar per anunciar que renunciava al càrrec va apuntar que "no puc sinó demostrar la meva incomprensió i la meva ràbia per no haver estat capaç de ser tan convincent com un article en el diari de la necessitat d'erradicar a aquest professor de la nostra facultat" I va concloure que "aquest equip ha demostrat que li falta valor per a prendre decisions importants quan toca, ja que només actua a remolc de pressions externes". Fonts de la universitat han assegurat al citat digital que ara, després de la decisió del Suprem, s'aixecarà la suspensió temporal i es passarà a inhabilitar el catedràtic, que haurà de pagar les costes d'haver portat el cas davant el Suprem.