El proper 4 de novembre comença un judici contra els cinc juristes i politòlegs que van formar part de la Sindicatura Electoral de l'1-O. És el primer judici del procés a professionals a qui es va encarregar una feina d'assessorament.
Avui s'ha presentat el grup de suport Síndics 1 d'octubre, que convoca la ciutadania a concentrar-se el primer dia de judici, el 4 de novembre, a les portes de la Ciutat de la Justícia. El grup el formen estudiants que denuncien que el judici "ataca la llibertat acadèmica, la democràcia i els valors universitaris".
La sindicatura electoral de l'1-O amb Quim Torra
"Els estudiants no deixarem sols els nostres professors i professores", han clamat avui en la presentació del grup de suport als síndics que van fer els informes legals encarregats pel Govern per dur a terme el referèndum de l'1 d'octubre i que van cessar dies abans amenaçats pel Tribunal Constitucional.
El grup de suport qualifica de "persecució generalitzada" el que va passar dies després de l'1-O a nivell judicial amb l'objectiu de fer un "escarment social".
El cas
L'any 2017 el Parlament de Catalunya va encarregar a cinc experts la tasca de supervisar la votació de l'1-O: l'advocada de Girona Marta Alsina; Marc Marsal, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona; Josep Pagès, professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Tània Verge, professora de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, i Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, com a president de la Sindicatura.
La pressió del TC i l'amenaça de sancions econòmiques van fer que renunciessin al càrrec i ara s'enfronten a un judici penal. Tot i la renúncia al càrrec, van ser processats i s'enfronten a dos anys i nou mesos de presó, que sumen un total de mil dies de presó. Se'ls acusa dels delictes de desobediència i usurpació de funcions. El grup ha convocat per al primer dia del judici, 4 de novembre, una concentració a la Ciutat de la Justícia per donar suport a les persones encausades.
Els professors han explicat que van acceptar el nomenament per exercir la voluntat majoritària expressada democràticament pel Parlament de Catalunya. Sostenen que “actuar com a observadors electorals forma part del servei públic d’advocats, acadèmics i politòlegs. La participació d’experts en els processos polítics s’ha de promoure, no de castigar”. Destaquen que “la qüestió no és prendre una posició a favor o en contra la independència, sinó condemnar la vergonya d’empresonar algú per les seves creences polítiques”.