Si alguna cosa s’acostuma a fer quan s’arriba a la majoria d’edat -a banda de bufar les espelmes-, aquesta és treure’s el carnet de conduir. Un tràmit que fa certa mandra, però que resulta força útil per disposar de independència i que s’agraeix amb el pas del temps. D’altres però, van un pas més enllà i decideixen dedicar-se i estudiar el grau d’aviació, per aprendre a pilotar avions. Un grau que ofereix el Centre d’Estudis Superior d’Aviació (CESDA) de Reus, el primer centre de l’estat en oferir aquests estudis per a formar a futurs pilots. Però, com s’ho fan els alumnes per aprendre a conduir aquests aparells, a banda de les classes teòriques que desenvolupen al llarg dels 4 anys que dura el grau? Yuri Masó, professor instructor i cap d’entrenament de CESDA, ens explica en què consisteixen aquests estudis i com utilitzen els tres simuladors que tenen adjunts al centre, per formar als alumnes. “Avui pujarem al simulador Diamond DA42 NG, un bimotor del 2020 i de 4 places que pesa 1.900 kg”. Un avió que des de CESDA utilitzen com a última fase d’entrenament amb l’alumnat i que forma part d’un dels tres aparells que tenen d’aquest model.
L’experiència de pujar en un simulador de vol
En una nau a part, al costat del simulador del Diamond DA42 NG, trobem al simulador d’un Airbus A320, que reproduiria la cabina dels avions comercials que tots coneixem i que hem utilitzat alguna vegada, com són els de Vueling o Ryanair. “Un simulador que forma part d’una lliga totalment diferent”, apunta Masó, que ens el mostra tot i trobar-se en estat de manteniment en aquests moments.
Els primers simuladors aeris
A finals de 1903, els germans Wright aconseguien enlairar-se per primera vegada en un aparell mono motor elaborat per ells mateixos a Estats Units. A partir d’aleshores, el sector de l’aviació ha evolucionat moltíssim, aconseguint amb molt poc temps enlairar avions comercials amb capacitat per transportar a centenars de persones i mercaderies de punta a punta de món, en un obrir i tancar d’ulls. Per arribar fins aquí però, hi ha hagut un llarg camí en què molts han après a pilotar aquests aparells en uns enginyosos estris anomenats simuladors que van aparèixer temps més tard, per ensenyar als pilots a portar els avions i a mostrar-los situacions en què es poden trobar en un vol real.
Un dels primers simuladors amb el que van començar a practicar els aficionats entre 1910 i 1911 va ser el Sander Teacher, un aeroplà orientat de cara al vent amb capacitat d’inclinar-se lleugerament. Però a qui se li atribueix l’honor de crear el primer simulador de vol comercialitzat de la història el 1929 va ser a Edwin A. Link, amb el seu Link trainer. L’aparell consistia en un barril que tenia incorporat un seient i un control de comandament on el pilot es podia situar. Amb el temps i els avanços en la informàtica i la mecànica, van anar apareixent nous models més evolucionats que permetien reproduir més acuradament un vol real, això sí, mantenint l’estructura bàsica dels primers simuladors que van sorgir a principis del segle XX.
Un dels primers simuladors de vol exposat a Estats Units (Canadà) / Foto: Wikipedia
Avui dia, els simuladors han evolucionat molt fins al punt que, tal com disposen i us hem mostrat amb els simuladors de CESDA, aquests consten d’una maquinària idèntica capaç de reproduir qualsevol escenari de vol, per entrenar o formar-ne els pilots. De fet, les companyies aèries els utilitzen per mostrar les diferents maniobres que es poden donar en un aparell, des de l’enlairament fins a l’aterratge, passant per tot tipus de fenòmens meteorològics, i també són utilitzats com a indret de formació i de revisió de pilots, fent-los passar diferents exàmens d’aptituds amb temps determinats, com aquell qui es renova el carnet de conduir i li toca passar pel control mèdic. Uns aparells necessaris per garantir la bona formació i pilotatge d’aquells que, quan viatgem, disposem a les seves mans la nostra seguretat.