Sant Iscle de Colltort, un petit poble ubicat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, patia un greu problema: no tenia aigua. Com tants altres indrets de Catalunya afectats per la greu sequera que travessa el país, 27 cases de camp en aquest racó de la Garrotxa es veien obligades a recórrer a les cisternes d'aigua per tal d'abastir-se. Grans masies, moltes d'elles amb bestiar per alimentar, i fins i tot una casa de colònies, trobaven difícil sobreviure en aquestes condicions, i patien per la seva supervivència. Fins que l'Enric i el Lluís van aparèixer en escena.
Són saurins. Tots dos viuen entregats a aquesta enigmàtica professió, la radioestèsia, que té segles d'història. Antigament, els saurins havien estat una professió molt més demandada, dedicant-se a localitzar aigua subterrània usant simples dispositius que permetien detectar canvis de corrents magnètics sota el subsol. Amb l'aparició de tecnologies cada cop més modernes, la radioestèsia va perdre la seva rellevància, substituïda per altres formes de localitzar aigua com ara els estudis topogràfics i la cartografia geològica. Però a mesura que la sequera a Catalunya ha anat aguditzant-se, la ciutadania, cada cop més desesperada, ha hagut de recórrer a altres mètodes per tal de trobar la preuada aigua. És en aquest context que els saurins han experimentat un autèntic 'boom' de popularitat.
"Amb la sequera s'ha incrementat bastant la demanda d'aigua", reconeix l'Enric. "Hi ha moltes persones, siguin de cases de pagès, d'ajuntaments o d'empreses, que es troben que no en tenen prou, i ens demanen ajuda". Ell i el Lluís fa 25 anys que treballen junts, amb una llarga experiència obrint una xifra incalculable de pous, però que estimen que supera ja la setantena. Amb aquest historial, comproven sense cap dubte que ara estan molt més sol·licitats que fa uns anys. "Abans sortíem un cop o dos al mes", detalla el Lluís. "Ara, sincerament, sortim dues o tres vegades a la setmana, o inclús més".
13.600 litres l'hora per a Sant Iscle
La comanda de Sant Iscle no va ser tan recent. L'Enric i el Lluís ens expliquen al mateix lloc dels fets, enmig d'un gran prat verd, com va gestar-se la troballa. Malgrat continuats esforços del municipi de localitzar un pou d'aigua per abastir el poble, l'experiència havia estat poc exitosa, i les cases depenien encara de les precipitacions i de la importació externa. "Quan va entrar l'Ajuntament a l'anterior legislatura, va contactar amb nosaltres perquè sabien que nosaltres buscàvem i trobàvem aigua", expliquen. Van dedicar-hi moltes hores, inquiets per poder oferir un bon servei. I, a través dels seus mètodes, van assolir l'èxit. Es va fer un pou i un dipòsit immens que ja reparteix a totes les cases que hi ha a Sant Iscle, i l'Enric recorda amb emoció el moment en què va confirmar-se la troballa. "Hi havia un matrimoni que plorava a llàgrima viva, en veure que sortia aquella aigua", diu, amb la veu trencada.
L'experiència no va ser ràpida. Armats amb els seus instruments, l'Enric i el Lluís van acudir diversos cops al lloc on calculaven que hi havia presència d'aigua per repetir l'experiment. "No hi vam anar una sola vegada; vam anar-hi al matí i a la tarda, amb un descans de dos o tres dies abans de tornar de nou per estar ben segurs", detallen. Un cop decidits, van marcar el recorregut de les diferents vetes d'aigua, que es trobaven a diferents nivells subterranis. "En teníem una a uns 240 metres de profunditat, una segona a 130 o 140, i una tercera a 80", expliquen. L'obertura del pou va permetre certificar aquesta anàlisi, i oferir una font d'aigua amb un cabal de 13.600 litres l'hora. "Està comprovat i de moment no ha fallat. És continu i constant, sempre hi ha aigua".
Èxit, malgrat els dubtes
La radioestèsia és una professió que té els seus adversaris. Segons els experts, es tracta d'una activitat pseudocientífica, i l'evidència especialitzada assegura que no té més efectivitat que el simple atzar a l'hora de localitzar vetes d'aigua. I a l'hora d'observar-los, passejant-se per un camp fent brandejar els seus pèndols i les seves varetes metàl·liques, qualsevol diria que imaginen coses. Però l'experiència pràctica d'aquests dos saurins semblaria indicar cap a una altra direcció: l'Enric i el Lluís no han fallat mai. Punt que han adjudicat com a favorable, punt que ha retornat positivament. De fet, el pou de Sant Iscle que van trobar fa uns anys es troba a només pocs metres d'un altre que havia obert anteriorment la Diputació i l'Agència Catalana de l'Aigua, però que no havia estat exitós. "De moment hem tingut força sort, tots els pous que hem marcat han sigut satisfactoris", afirmen. "N'hi ha hagut algun que se'ns ha resistit una mica i ha estat poc generós, però cap ha estat negatiu".
La feina els ha portat per tot Catalunya, des de Tortosa fins a Barcelona, on van trobar aigua per a un club de tenis de la capital que tenia problemes d'abastiment —i estan a l'espera de poder perforar—. En un altre cas, van poder abastir l'empresa peticionària amb 36.000 litres l'hora, una quantitat brutal. I un dels darrers projectes ha estat per a Susqueda, on van localitzar el punt favorable per a la perforació i ja s'està procedint a l'obertura del pou. Han guanyat tanta confiança amb aquest ofici que fins i tot es declaren capaços de saber si en un terreny hi ha aigua subterrània sense visitar-lo. "Quan ens telefonen, el primer que demanem és un mapa de la parcel·la i des de casa ja detectem si n'hi ha o no", revela.
Un curs per garantir el relleu generacional
Amb el sorprenent 'boom' de demanda pels seus serveis, l'Enric i el Lluís estan rebent una allau d'interès per l'ofici. "Hi ha gent que ens està demanant si els podríem ensenyar i explicar com ho fem", expliquen. Una afecció que tots dos celebren efusivament. Fa un temps, ja van oferir un curset a una dotzena de persones, i ara planegen una nova sessió a finals d'abril o principis de maig. La intenció és garantir el relleu generacional. "Sembla que molta gent s'ho guarda com un secret i això es va perdent, perquè de jovent que sigui saurí no n'hem conegut cap", lamenten. "Sempre som gent gran". Enmig de la preocupant situació de sequera que es viu actualment, sembla fàcil de pronosticar que la sessió serà tot un èxit.
