Fa molts dies que no plou i les previsions a curt termini són poc optimistes. Aquest període sense pluja (en alguns indrets fa gairebé 3 mesos que esperen que els núvols descarreguin) segueix en la línia amb el que el Servei Meteorològic de Catalunya han catalogat com un 2021 “sec o molt sec” al país, on només territoris del sud i algunes zones del Pirineu han tingut un any relativament normal en aquest sentit. De fet, detalla Marc Prohom, cap de l’Àrea de Climatologia del Meteocat, tenint en compte l’índex a 12 mesos, la situació actual és d’una sequera excepcional. Aquesta ja ha començat a afectar els aqüífers, on s’ha disminuït la recàrrega, i els embassaments de conques internes de Catalunya, on arriba menys volum d’aigua. Ara mateix, aquests es troben a un 55% de la seva capacitat, tot i que aquesta va variant molt en diferents punts del territori. Per exemple, les reserves d’aigua al sistema Ter-Llobregat, el sistema que dona servei a la major part de la població catalana, està en un 58%. Fa un any, la seva capacitat era del 86%.
Cal tenir en compte, però, que els episodis de sequera són molt habituals en el clima mediterrani. En paraules de Prohom, “la sequera hi ha estat sempre”. La d’aquest any es reprodueix també al conjunt d’Espanya, amb episodis especialment greus al sud. Els embassaments de l’Estat estan en un 45% de la seva capacitat (un 10% menys que aquí), gairebé 15 punts per sota de la mitjana dels últims 10 anys. Aquesta situació només es podria revertir amb una primavera molt plujosa.
De moment, prevenció
En aquest context, a Catalunya s’ha estrenat un nou pla de sequeres, que modernitza el que s’ha utilitzat fins ara. Segons reconeix Jordi Molist, director de l’Àrea d’Abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’anterior actuava “massa tard” i quan quedava poc marge de maniobra per revertir la situació generada per la manca de pluja. Aquest nou pla ha permès activar ja algunes mesures de prevenció per arribar a episodis més greus, en fase de prealerta en alguns territoris. Per això es mostren “ocupats”, però no alarmats ni preocupats. Molist detalla que amb la nova planificació es pot “gestionar l’episodi abans que aquesta no es torni preocupant, aplicant mesures progressives com els missatges per reduir el consum o posar en funcionament les dessaladores”. Activitat aquest pla, des de l’ACA demanen paciència i reconeixen que el futur depèn de les pluges de la primavera.
El pantà de Rialb, al 35% de la seva capacitat el passat mes de novembre / ACN
Mesures segons els territoris
Una altra de les novetats del pla rau en el fet que s'hagi dividit el territori en regions diferenciades. Així, es poden aprovar mesures concretes als territoris on calgui. Per exemple, l’Alt Empordà, és una de les comarques on ha afectat més la ratxa seca (gairebé 80 dies consecutius amb una precipitació inferior a 1 mm), a finals d’octubre es va activar el pla d’alerta per sequera a un seguit de municipis. Aquesta, gairebé quatre mesos després segueix vigent perquè les reserves encara no s’han recuperat. A altres punts del país, la situació encara és més complicada. A Guixers, un municipi dels Solsonès, la manca de pluges ha provocat que els aqüífers s'hagin assecat i dos dels seus nuclis s'han quedat sense aigua potable.
El pantà de Baells (Berguedà) al 56% de la seva capacitat, aquest mes de febrer / Europa Press
La situació canviarà quan els pantans baixin del 40% de la seva capacitat, un escenari possible en les setmanes vinents o mesos si no comença a ploure aviat, l’ACA activarà l’alerta, que implica desplegar mesures d’estalvi en alguns usos, com reduir en un 25 % el reg agrícola, limitar l’ompliment de piscines o establir una dotació màxima de 250 litres per habitant i dia, a més d’incrementar el règim d’extracció d’aigua dels aqüífers i el rendiment de les dessalinitzadores.
Els catalans, conscienciats
De moment, una de les primeres mesures que s’ha aplicat des de l’ACA és fer una crida a reduir el consum, tant al camp com en l’ús diari dels ciutadans. Segons explica Jordi Molist, aquest ja és un costum adquirit entre la majoria de catalans, des de la històrica sequera del 2008. “Aquesta va ser molt dura i va tenir un efecte molt important en aquest sentit, ja que va aconseguir fer abaixar el consum d’aigua per càpita que s’ha mantingut en uns 120 litres al dia per persona”, una quantitat “molt ajustada”. Així, bona part dels catalans van aprendre la lliçó i saben que cal tancar l’aixeta, per exemple, quan ens estem rentant les mans o les dents o que cal carregar al màxim el rentavaixelles abans engegar-lo. En la situació actual, resumeix Molist, caldria un esforç addicional per reduir el consum.
L'embassament de Rialb, sense aigua el novembre de 2021 / ACN
I, amb la mirada posada a la primavera, què en diuen les prediccions. Des de l’ACA es mostren molt prudents i eviten vaticinar quina serà la situació entre els mesos de març, abril i maig, ja que "les previsions encara s’han de desenvolupar, fet que fa difícil imaginar com seran les coses d’aquí a la primavera”. En canvi, des del Servei Meteorològic, apunten cap a unes prediccions a mig termini poc optimistes, amb una primavera poc plujosa”. A més, remarquen que tot i que pot ploure, si les precipitacions no són abundants, no es compensaran els mesos de sequera: “Que plogui una miqueta no és suficient”.
Tot i ser conscients de la importància de l’estalvi d’aigua, entre els catalans no està tan assumit fins a quin punt és clau que plogui. Aquesta situació es dona en zones urbanes, on Molist creu que la pluja es veu com un element negatiu i que molesta en el dia a dia. En canvi, al camp i les zones rurals, tota la població té molt més interioritzat que l’aigua és necessària per viure i són els que més pateixen la seva absència de manera directa.
Efecte del canvi climàtic?
En els últims mesos, l’alerta pels efectes devastadors i pràcticament irreversibles del canvi climàtic s’han fet més visibles que mai: la temperatura mitjana del 2020 va ser 1,2 graus més alta que en l’era preindustrial. Tots els estudis científics assenyalen a l’emergència climàtica com la culpable d’aquest augment de la temperatura. Però, també és responsable que faci mesos que pràcticament no plogui a Catalunya? Prohom explica que encara avui no hi ha estudis que demostrin un impacte sobre la precipitació. En canvi, però, sí que té efectes sobre els períodes de sequera. Marc Prohom detalla que una de les conseqüències de l’augment de les temperatures és que els períodes de sequera es tornen més intensos i s’allarguen més en el temps.