En les sentències per violència sexual a Espanya s'absol l'acusat en més d'un de cada tres casos i es tendeix a culpabilitzar la víctima dona, segons les conclusions de la investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) "Androcentrisme en l'argumentació sobre la violències sexuals". Un grup d'investigadores, encapçalades per Encarna Bodelón, directora del grup Antígona i professora de la Filosofia del Dret de la UAB, han analitzat més de 200 sentències sobre violència sexual de l'any 2019 i han descobert que, encara que hi hagi hagut canvis legislatius per eliminar el masclisme en el codi penal, la majoria de jutges "no han canviat el xip".

"No sempre una reforma legislativa implica una reforma en la mentalitat dels jutges. Justament ara que és a prop l'aprovació de la llei del 'només sí és sí' és imprescindible conèixer quina és la manera d'argumentar dels nostres jutges i jutgesses", ha dit Bodelón. Del total de les sentències per violència sexual analitzades, un 37,7% va ser d'absolució malgrat haver-hi proves o testimonis en la majoria de casos, conclou aquesta investigació. Desgranant els percentatges per naturalesa de proves aportades al judici, es van donar un 12% d'absolucions malgrat haver-hi un informe mèdic, un 30% amb testimonis de l'agressió i un 20% amb informes forenses.

Les penes no han augmentat

"Se sol dir que hi ha la dificultat d'explicar només amb el testimoni de la víctima en aquests casos, però concorrent pluralitat de proves, es dona un grau alt d'absolucions, sobretot comparat amb altres delictes que no cal provar tant", apunta. Pel que fa a la durada de les condemnes, Bodelón ha destacat que malgrat que hi havia qui augurava que la fi de la distinció "abús" i "agressió" implicaria que les penes augmentessin, "la veritat és que ha estat tot el contrari". "Estem en gairebé un 50% de sentències per sota dels 4 anys i un 36% per sota dels dos anys", indica, destacant que en moltes ocasions l'agressor ni entra a la presó.

Massa impunitat

"Tenim un problema greu d'impunitat. No defenso augmentar les condemnes, però sí tenir en compte que quant a aplicació i argumentació judicial, fins i tot quan es condemna -que no és sempre- es tendeix a minimitzar el dany i la resposta social", ha apuntat. De les sentències analitzades per delictes de violència sexual, el 41,6% estaven redactades per dones i un 58,4% homes, la qual cosa destaca que "ja ens porta a pensar que també hi ha androcentrisme en les jutgesses". D'altra banda, pel que fa a les indemnitzacions, en gairebé la meitat de casos, no hi havia cap tipus d'indemnització. "En la meitat era de menys de 6.000 euros, que segons el dany és ridícul", explica.

Altres elements analitzats per la investigació són els "prejudicis i estereotips en la valoració de la prova, així com comentaris sexistes en la sentència". "En aproximadament 87 casos hem trobat aquest tipus de comentaris. La presència d'estereotips sexistes explícits mostra relació amb paràmetres de l'absolució", diu. Entre d'altres, apunta que es tendeix a absoldre si les lesions presentades per la víctima no són a l'àrea genital, com si només en aquests casos pogués haver-hi agressió sexual. "Aquesta és una evidència dels estereotips i sexismes presents en tot el que implica una agressió sexual, així com total absència de perspectiva de gènere", afegeix. Bodelón apunta que els estereotips actuen com a forma de "discriminació", "la qual cosa en l'àmbit judicial és sinònim d'arbitrarietat".

Tot i que s'ha eliminat el requisit d'intimidació i violència per a l'agressió sexual i es modifica el paper del consentiment, Bodelón diu que "implícitament" els jutges les segueixen demandant per condemnar per agressió sexual. I existeix, explica, interpretacions restrictives sobre si es donen o no aquestes circumstàncies llegint les sentències doncs de vegades es conclou que "fins i tot havent-hi amenaces, no es va considerar que hi hagués intimidació". Altres sexismes i anacronismes, explica, versen sobre el fet que "encara es tinguin en compte si la dona s'ajusta a ser 'honesta' o no". I el fet que en el cas de les dones prostituïdes hi hagi "gran desprotecció" i "poquíssimes vegades" es condemni si s'atreveixen a denunciar una agressió sexual.