El 2020 va ser un any atípic en molts sentits per culpa de la covid. Tot allò que tenia lloc després del 13 de març va patir canvis importants: o bé es va anul·lar, es va suspendre i endarrerir o es va modificar. I això mateix va succeir amb les proves de selectivitat que els alumnes havien de superar per accedir a un grau universitari. Tot i que aquestes tenen lloc en setmanes diferents del mes de juny arreu de l'Estat, es va acordar endarrerir-la i a les diferents autonomies es va celebrar al juliol amb un nou model d'examen més flexible i que introduïa facilitats pels alumnes que havien hagut d'acabar un curs atípic seguint classes en línia. Així, se'ls permetia aconseguir la nota més alta de cada assignatura responent "a la seva elecció" un nombre de preguntes predeterminat, canviant el que s'havia vist fins anys anteriors. Aquest model s'ha anat repetint en els cursos posteriors i tot i que en aquest 2022-23 no hi ha hagut cap restricció per la pandèmia a les aules, el govern espanyol ha optat per seguir implantant el mateix model.
Uns cursos plens de dificultats
Segons recull un esborrany del ministeri d'Educació al qual ha tingut accés El Mundo, el govern espanyol pren aquesta decisió perquè considerant que la covid ha passat factura als estudiants en anys anteriors. Els alumnes que enguany s'han d'examinar de la selectivitat van acabar tercer d'ESO amb l'esclat de la pandèmia i durant quart d'ESO i primer de batxillerat encara existien els grups bombolla, els confinaments d'aules i les mascaretes a les classes, cosa que inevitablement hauria afectat als seus estudis, segons el ministeri. "L'alumnat ha cursat bona part de la seva escolarització amb restriccions i ha hagut de fer front a dificultats que s'han de tenir encara en compte a l'hora de dissenyar les proves", recull l'esborrany que no serà publicat fins al mes de febrer conjuntament pels ministeris d'Educació i Universitats.
D'aquesta manera, es mantindrà el disseny i les característiques, tal com recull l'esborrany, del "model de prova d'avaluació de Batxillerat que es va aplicant des del 2019/20 amb l'objectiu d'evitar incerteses en la comunitat educativa i evitar situacions de desigualtat que ha de realitzar aquest model de prova per darrer cop aquest curs i el que el van fer en convocatòries anteriors". Així, no es recuperarà el model previ al 2020, quan els estudiants havien d'escollir entre dos models d'examen, l'A o el B, i havien de respondre a les preguntes que hi figuraven. Des de la covid, només hi ha un model d'examen amb diferents preguntes que els alumnes poden escollir per treure "la màxima puntuació a la prova independentment de les circumstàncies en què ha tingut lloc l'aprenentatge".
La nova selectivitat s'endarrereix
Tot plegat coincideix amb el fet que a principis de mes es conegués la intenció del govern espanyol i del ministeri encapçalat per Pilar Alegría d'endarrerir un any més l'aplicació de la nova selectivitat, fins al 2027-28. Segons es va saber llavors, la intenció del ministeri era reduir la importància del nou examen de maduresa acadèmica que s'havia plantejat, passant de un 75% de la nota a un 60%. Aquesta idea compta amb el suport de la gran majoria d'autonomies, menys de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, on governen els populars, que acostumen a reclamar una única prova per a tot l'Estat per "garantir la igualtat d'oportunitats", cosa que ha quedat sempre descartada.