El Ministeri d’Educació estudia endarrerir un any la nova selectivitat, EBAU, i reduir la importància del nou examen de maduresa acadèmica que havia suggerit incloure a aquesta, de manera que en lloc de representar un 75% de la nota passi a ser un 60%, segons fonts del departament. En una comissió tècnica que s’ha celebrat aquest divendres al matí al Ministeri d’Educació diferents comunitats autònomes han proposat l’endarreriment de la implantació de la prova d’accés a la Universitat i, finalment, 15 han votat a favor. Només Castella i Lleó i Madrid s’hi han oposat.

La idea que la nova selectivitat entri en vigor el curs 2027-2028, en lloc de l’any acadèmic anterior com estava previst, es debatrà el 13 de desembre en una conferència sectorial, en la qual participaran el ministeri i les diferents comunitats, informa l’agència Efe. Ara bé, les converses per aquesta nova prova no estan exemptes de polèmica. El PP ha anunciat que no participarà en més reunions sobre el tema. Els populars reclamen que la nova selectivitat sigui una prova única per a tota Espanya "que garanteixi la igualtat d'oportunitats". El PP creu que la proposta actual no la garanteix.

La nova selectivitat inclou menys exàmens i una prova de maduresa. Així consta en el document que la ministra Pilar Alegría va presentar als consellers autonòmics fa quatre mesos. En aquell document s’especificava que la nova EBAU estaria plenament implantada el curs 2026/2027.

La ministra d'Educació pretén que el canvi de model es faci de manera "progressiva i gradual" per afavorir l'adaptació de l'alumnat i del professorat "amb les degudes garanties". És per això que suggereix que el model actual es mantingui un temps en "trànsit", fins que entri en vigor el definitiu. En aquest període, els alumnes farien quatre exercicis amb la mateixa ponderació cadascun (25%): un específic sobre la modalitat obligatòria escollida, dos de matèries comunes (Història de la Filosofia i Història d'Espanya) i un quart exercici de caràcter general on es valorin les aptituds associades a l'àmbit lingüístic i avaluï la maduresa acadèmica de l'alumnat.

El nou exercici de maduresa

Així doncs, serà a partir del curs 2027/2028, quan l’exercici general de maduresa passarà a suposar un 75% de la nota. Així substituirà completament els exercicis de les matèries comunes, "ja que es construirà sobre les competències específiques de totes elles". Es mantindrà l'exercici específic de modalitat, amb un pes del 25%. És a dir, l'alumnat ja només realitzarà dos exercicis: un de més globalitzat i un altre de matèria. El Ministeri d'Educació especifica que l'exercici general de maduresa constarà d'un dossier format per una sèrie de documents que giraran al voltant d'un mateix tema i que es demanarà a l'alumnat que faci una anàlisi des de diferents aspectes i perspectives, tot responent a diversos tipus de preguntes (tancades, construïdes i obertes).

La prova de maduresa persegueix valorar la capacitat de l'alumnat per analitzar, valorar, extraure informació o interrelacionar tota la documentació, de forma més o menys guiada mitjançant les preguntes o propostes. A més, l'exercici constarà de preguntes en castellà, en la llengua estrangera que s'hagi estudiat i en l'altra llengua oficial de les comunitats que comptin amb una. La nova EBAU descarta una prova única per a tota Espanya, però sí que aposta per acords que permetin els diferents territoris elaborar proves que siguin homologables entre elles.

Des de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha demanat una reconsideració en el nou disseny de la selectivitat en creure que “no garanteix la competència lingüística” del català, castellà o d’altres llengües. La institució ha traslladat la seva preocupació a la ministra d’Educació i ha dit que és “imprescindible” que la formació d’estudiants preuniversitaris els doti d’un nivell "suficient" de coneixements teòrics de gramàtica i, més generalment de lingüística i sociolingüística. Han vist “preocupant” que no consti cap llengua que no sigui el llatí en els anomenats exercicis de matèria.