El Departament de Salut ha obert una investigació per saber si el CAP de Ripoll ha deixat d'atendre urgències d'almenys cinc famílies nouvingudes al municipi, fet que incompliria la llei de sanitat universal, segons ha publicat El Periódico. En unes denúncies fetes al diari citat, les famílies relataven com, malgrat la febre, els marejos o el dolor persistent, no podien ser visitats gratuïtament al CAP, així com a l'hospital comarcal. Salut ha obert una investigació a la ciutat presidida per la batllessa ultra, Sílvia Orriols, i ha insistit als centres del Ripollès, especialment als de Ripoll, que l'atenció urgent "s'ha de garantir a tothom". Per a l'atenció no urgent, a més, hi ha un conveni amb la Creu Roja en virtut del qual, si l'entitat determina que una persona és vulnerable, Salut li expedeix targeta sanitària.
Traves als immigrants de Ripoll
El diari atribueix la negativa dels centres sanitaris de Ripoll a atendre aquestes famílies a les presumptes traves que ha imposat el govern municipal per empadronar immigrants al municipi, que a més suposa un incompliment de la llei 9/2017, així com de diversos decrets i convenis del Govern, que també ho garanteixen. Salut s'ha posat en contacte amb tots els centres sanitaris públics del Ripollès per recordar-los els protocols i la normativa, demanant que reforcin la comunicació amb els ciutadans. Segons apunten, la resposta que reben els pacients és que el CAP de Ripoll es nega a garantir l'atenció sanitària universal. Segons relaten fonts de la Creu Roja a Ripoll, actualment només tenen tres peticions sobre la taula. Una, d'una família que es va presentar a la seu de l'entitat després de les informacions aparegudes als mitjans. Les altres dues van arribar a través d'una petició de Serveis Socials del Ripollès.
El divendres passat, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carles Prieto, va demanar explicacions a Orriols sobre la gestió de l'empadronament al municipi. El govern espanyol ha donat 20 dies hàbils al consistori perquè presenti un informe sobre com s'està exercint aquesta competència i com s'esta complint la normativa estatal vigent. També ha sol·licitat dades sobre com s'estan tramitant aquests expedients, quins requisits s'exigeixen i quin és el termini de resolució de les peticions.
Manifestació a Ripoll
Unes 200 persones es van concentrar dissabte passat davant de l'Ajuntament de Ripoll per defensar el dret a l'empadronament i per denunciar que l'equip de govern encapçalat per Sílvia Orriols posa "traves" a les sol·licituds. Darrere de pancartes on hi deia 'No al racisme' o 'No a la islamofòbia', els manifestants han clamat que "cap persona no és il·legal". El manifest que han llegit durant l'acte remarca que l'empadronament "és un dret que no es pot posar en dubte ni restringir" perquè és el que permet "accedir als serveis bàsics per viure, conviure i gaudir de benestar". El president de la comunitat musulmana Annour va afirmar que a Ripoll hi ha famílies que no tenen accés a educació o sanitat, tot i complir amb els requisits.
"Sincerament, ens és igual que aquest govern s'aferri al legalisme dels tres mesos per resoldre sol·licituds d'empadronament", recull el manifest, que acusa la batllessa d'imposar "directrius autoritàries" per "perjudicar" persones que han hagut d'emigrar dels seus països: "També sabem, i no ens sorprèn, que als fanàtics d'Aliança Catalana tant els faci que dones, homes i criatures es trobin en una situació de vulnerabilitat per haver fugit de la guerra, la precarietat o la violència".