Noves sospites de possible ingerència russa a través de les xarxes, en aquest cas aprofitant la DANA que va arrasar diverses zones del País Valencià el passat 29 d'octubre i va deixar més de 220 víctimes mortals i nombroses destrosses materials. El Kremlin o actors indeterminats de la seva òrbita haurien impulsat una campanya de desinformació i extensió de boles en xarxes socials arran de la tragèdia, atiant la imatge que el país estava "sumit en el caos", llançant missatges interessats com que el govern espanyol destina ajuda a Ucraïna abans que a València o acusant ONG de lucrar-se amb els ajuts ciutadans als damnificats. Així ho recull un informe del Consell de Seguretat Nacional que encara no s'ha fet públic i que ha avançat aquest dijous El Confidencial.
L'informe, aprovat en la reunió del passat 24 d'abril, assenyala a l'òrbita prorussa com la principal amenaça híbrida que afronta Espanya en matèria de Defensa en el ciberespai, apuntant a les esmentades campanyes de desinformació amb l'objectiu d'"incrementar les divisions socials i polítiques", enfangar encara més el debat públic i minar la confiança en les institucions. Al document, el Consell de Seguretat Nacional afirma que la intenció del Kremlin és erosionar la percepció de la població espanyola sobre Ucraïna, la Unió Europea o l'OTAN.
Ingerència en les eleccions europees
A més de la tragèdia de València, també s'ha detectat una possible ingerència russa coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu del juny passat de 2024, tal com recull aquest dijous La Vanguardia. D'acord amb l'informe de Seguretat Nacional, entre el 6 i el 9 de juny, coincidint amb els comicis, s'haurien detectat missatges en xarxes socials per "minar la confiança" en el procés i en les institucions europees, amb acusacions de corrupció i irregularitats electorals. Una ingerència que no només hauria patit Espanya, sinó que, d'acord amb l'informe, hauria tingut per objectiu també països de l'est com Romania, Moldàvia o Geòrgia, que el Kremlin vol allunyats de la Unió Europea.
IA, bots en xarxes socials i webs sospitosos
L'informe del Consell de Seguretat Nacional apunta a diverses maneres a través de les quals s'estendrien aquestes campanyes de desinformació del Kremlin. Si bé existeixen en l'actualitat sancions en el marc de la Unió Europea que ja no permeten a mitjans i agències estatals russes informar a Espanya, en el text s'assenyalen a portals web no oficials i d'origen indeterminat com Kombat o Falsa Fachana. El seu contingut, segons Seguretat Nacional, l'utilitzaria l'òrbita prorussa per estendre informacions interessades entre l'audiència europea. Així, "esquiven l'efecte de les sancions de la UE" i aconsegueixen "una penetració més gran i difusió de les seves narratives", apunta l'informe, que també assenyala que es fan servir fonamentalment les xarxes socials i que per als continguts —missatges, imatges i vídeos— i la seva difusió —amb un exèrcit de bots— fan ús d'intel·ligència artificial (IA).