La Rosita Rochina, una pacient de 94 anys, ha engegat una campanya per reivindicar televisió de franc als hospitals. Si bé pensava que hi "seria poc temps", aquest diumenge farà quatre mesos que està ingressada en un centre sanitari català, fet que s'ha traduït en una despesa de 25 euros setmanals per veure la televisió. És a dir, que ja s'ha gastat uns 400 euros, tot i que comparteix el preu "amb els veïns" de l'habitació. Una gran despesa, però que sovint no hi ha més remei que pagar. "Distreu molt i fa companyia", diu la Rosita, en declaracions a l'ACN, subratllant que les estades "són molt llargues i, de vegades, hi ha molt poca cosa a fer".
És en aquest context que la pacient nonagenària va impulsar fa dues setmanes l'esmentada campanya, mitjançant la plataforma Change.org, i ja ha recollit unes 50.000 signatures. La Rosita no s'esperava aquest volum de suports ni tampoc el ressò mediàtic que ha generat, i és optimista. "De moment, no ha trucat ningú important", comenta, però confia que li faran cas. El seu objectiu és que la gratuïtat de la televisió s'apliqui a tot l'Estat i no només en els hospitals catalans, motiu pel qual la iniciativa està adreçada al Ministeri de Sanitat espanyol.
Una campanya per a Catalunya i la resta de l'Estat
Tot i que no li ha trucat ningú important, la senyora explica que s'ha fet "famosa" al centre sanitari, tant entre una part del personal com entre alguns pacients. També hi han contactat familiars amb qui feia temps que havia perdut la comunicació i amics del seu fill, que li han dit que havien vist la seva mare "a la tele". Xerrant amb un amic, la Rosita li va traslladar el seu malestar per haver de pagar durant tants dies. Es poden fer abonaments per hores, setmanes o mesos, i ella va optar per pagaments setmanals perquè no pensava que el seu ingrés s'allargaria tant, i ara "quan ve un veí nou" li proposa pagar a mitges per veure la televisió. A la pàgina de la campanya, s'expressa així: "Sembla una ximpleria, però quan estàs ingressada, mirar la tele o simplement sentir-la et distreu molt i et fa companyia. A mi, per exemple, m'agraden els concursos com Pasapalabra o la Caja, les notícies, les pel·lícules antigues, les coses del cor... Però per veure la tele cal pagar. I semblen pocs diners, però hi ha gent que no s'ho pot permetre". Davant del malestar, l'amic li va suggerir iniciar aquesta campanya... Dit i fet.
A Change.org, la pacient recorda que una dona madrilenya, la Lola, que té el seu pare de 86 anys ingressat, va començar una recollida de signatures com aquesta i va aconseguir que la Comunitat de Madrid obrís gratuïtament la televisió dels seus hospitals per veure la final del Mundial. "Ho volem no només per a un dia, sinó per sempre. I no només per a Madrid, sinó per a tothom a Espanya. En algunes comunitats autònomes, encendre la tele ja és gratis des de fa temps, com a la Comunitat Valenciana o Castella-la Manxa. Però hem d'aconseguir-ho també a Catalunya, on estic jo. A Madrid, on hi ha el pare de la Lola. O a Castella i Lleó, Múrcia o Canàries", continua.
La responsabilitat és dels centres
La Rosita pensa "en la gent que està molt sola i passa hores i hores sense veure ningú". "He tingut companyes d'habitació que volien tenir la tele posada dia i nit perquè simplement una veu de fons els donava tranquil·litat. Unes veuen una missa, d'altres un concurs, una pel·lícula o les notícies. Però a gairebé totes, la tele ens ajuda a passar millor les hores d'ingrés", manifesta, motiu pel qual demana al Ministeri de Sanitat i a les comunitats autònomes "que en tots els hospitals públics d'Espanya sigui de franc engegar la televisió". "Estar ingressat ja és prou dur. Que la tele et faci companyia no hauria de dependre de si pots pagar-la o no. El cas de la Lola demostra que si ens movem podem canviar les coses i fer-nos sentir. Signa i comparteix, si us plau!", conclou.
Per la seva banda, des del Departament de Salut han precisat que la seva missió se "cenyeix a garantir l'atenció sanitària i l'accés al sistema" a la ciutadania, de manera que els responsables, els proveïdors de televisió, són els mateixos hospitals. "Sobre la base dels seus pressupostos anuals, són els que poden abordar i millorar les condicions dels pacients no directament relacionades amb el seu procés assistencial", apunten.