El jutge ha demanat al Tribunal Suprem que imputi l'exalcaldessa de València Rita Barberá, perquè creu que hi ha prou indicis per investigar-la per presumptes irregularitats en la comptabilitat del PP, en l'àmbit de la instrucció del cas Imelsa. Aquest cas investiga els anys que Barberá era alcaldessa de València. Però Barberá és senadora, i per tant aforada, i no la pot investigar el jutge d'instrucció. Per això ha decidit traslladar el cas al Suprem i demana que la imputin.

El jutjat d'instrucció número 18 de València investiga una peça separada del cas Imelsa, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el grup popular a l'Ajuntament de València. En aquesta peça separada, amb 47 persones imputades més el PP, imputat com a persona jurídica, s'investiguen les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, una quantitat que presumptament els era retornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per blanquejar diners en efectius de suposada procedència il·lícita.

El magistrat considera que havent reconegut l'exalcaldessa que va fer el donatiu de 1.000 euros pel qual estan imputats i han estat interrogats tots els regidors, exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament en vigílies de les eleccions de 2015, seria "incoherent" no elevar-ne exposició al Tribunal Suprem, perquè és l'únic competent per investigar l'exalcaldessa. El jutge precisa, però, que ni les dues investigades (imputades segons la terminologia anterior a la reforma de la llei d'enjudiciament criminal) que han reconegut que els diners lliurats els va ser retornats, ni els quatre testimonis que es van negar a fer l'aportació, han realitzat una imputació concreta respecte a la participació de l'exalcaldessa de València en els fets.

En el seu escrit, l'instructor detalla les sospites que existeixen sobre les finances del PP i incideix en la relació de la senadora amb la persona que gestionava els comptes bancaris, l'exsecretària del grup municipal, María del Carmen García-Fuster, també imputada en aquest procediment.

Barberà, apunta el jutge, era la seva superiora jeràrquica com a alcaldessa i màxima responsable del grup municipal. Existia, a més, una relació personal d'estreta confiança entre l'aforada i la principal investigada, que en la seva declaració judicial es va negar a revelar l'origen de diversos ingressos detectats el 2003, 2010 i 2011 per un import superior a 200.000 euros, així com la identitat de la persona que li lliurava aquests diners.

Silenci significatiu i diners opacs

El jutge considera que la investigació sobre els suposats diners blanquejats, per la naturalesa opaca que tenen, és complexa. Sobre aquest extrem, explica que la "presumpta naturalesa delictiva de comissions o mordidas en l'àmbit de la Regidoria de Cultura que s'investiguen en la peça principal són molt anteriors en el temps", però considera "significatiu" el silenci de García Fuster en ser interrogada sobre l'origen d'aquests diners.

Abans d'elevar la causa al Suprem, el magistrat va oferir a Barberá declarar. La senadora va presentar un escrit d'al·legacions en el qual reconeix l'aportació dels diners per a la campanya de les eleccions de 2015 en què ella optava a l'alcaldia, i nega el reintegrament posterior. Les seves explicacions, assenyala l'instructor, són insuficients per excloure la possible implicació en els fets investigats.

El jutge conclou el seu escrit dirigit al Tribunal Suprem informant de l'estat de la causa respecte a l'exregidor Miquel Domínguez, que també hauria efectuat l'aportació de 1.000 euros. En l'actualitat, Domínguez és diputat autonòmic i, per tant, està aforat davant la sala civil i penal del TSJCV. Domínguez, com va fer Barberá, ha refusat la invitació per declarar voluntàriament però ha presentat un escrit d'al·legacions. La investigació per blanqueig de capitals a l'Ajuntament de València és una peça separada del cas Imelsa, en el qual s'investiga el tripijoc de contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions del País Valencià: La Diputació (a través de l'empresa Imelsa); l'Ajuntament (a través de la Regidoria de Cultura) i la Generalitat (a través de l'empresa Ciegsa). La causa, que es va obrir l'abril del 2015, fa referència a malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d'influències i blanqueig.