A ningú se li escapa que en el darrer any, a Catalunya, ha plogut molt poc. I aquesta manca de pluges té com a principal conseqüència una gran sequera que s'agreuja dia rere dia. Les reserves d'aigua a les conques internes de Catalunya estan sota mínims. Ara mateix, els embassaments i aqüífers es troben a menys de la meitat de la seva capacitat, unes dades que no es veien des de la primavera del 2008, quan Catalunya va viure un dels episodis més extrems en aquest sentit, i això ja ha obligat a adoptar mesures extremes en alguns punts del país.
Si bé és cert que els episodis de sequera no són un fenomen inusual a Catalunya a causa del clima intrínsec de la regió, els efectes de l'emergència climàtica fan que cada cop siguin més habituals i que obliguin a plantejar solucions a llarg termini. És per aquest motiu que la gestió de l’abastament de l’aigua és més important que mai.
Ara és el moment de centrar esforços en l’estalvi en el consum d’aigua, en la creació de xarxes eficients i en l’aplicació de tècniques d’aprofitament dels recursos hídrics no aptes per al consum humà
La potencialitat de l’aigua regenerada
En aquest context climàtic, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja fa temps que treballa en aquesta línia. Segons calcula el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua (PECIA) del territori metropolità aprovat inicialment el passat mes d’abril, si no s'actua, l’any 2050 existirà un dèficit hídric d’aigua potable a la metròpolis d’aproximadament 130 hm3/any. En canvi, si es té en compte l'evolució de la regeneració i la reutilització de l'aigua que preveu el Pla, podria quedar en 43 hm3/any. Sens dubte, unes dades que demostren que calen replantejaments urgents per arribar a un escenari futur sense dèficit i és per això que el Pla estableix diverses noves línies estratègiques de treball en el cicle integral de l’aigua metropolità. Una de les principals mesures que se’n destaquen és la necessitat de potenciar la reutilització i el desenvolupament del servei de producció i distribució de l’aigua regenerada.
La reutilització és una alternativa molt útil per incrementar la disponibilitat d'aigua en territoris amb recursos hídrics limitats, com és el cas de l’àmbit metropolità de Barcelona. En els darrers anys el volum d’aigua reutilitzada ha anat en augment en aquest territori, passant de 3,8 hm3 d’aigua reutilitzada l’any 2018 a més de 56 hm3 l’any 2022, és a dir, gairebé 15 vegades més en 4 anys. En aquests moments, el volum d’aigua reutilitzada en el territori metropolità (56 hm3/any) és l’equivalent al 25% del consum d’aigua potable de tota la metròpolis o l’equivalent al 50% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona. Però amb les prediccions climàtiques actuals és necessari anar més enllà en aquest sentit i centrar-hi tots els esforços.
Per a què es fa servir l’aigua regenerada a l’AMB?
Els usos potencials de l’aigua regenerada són amplis. Per una banda, es pot utilitzar de manera indirecta, abocant aquesta aigua a rius, canals o basses de recàrrega de manera que complementi els recursos naturals i serveixi per lluitar contra la salinitat dels aqüífers. I també pot servir per recarregar aquests recursos, de manera que es puguin seguir explotant com a recurs amb garanties. D’altra banda, l’aigua regenerada també es pot usar de manera directa, com seria el cas agrícola o recreatiu per a reg, l’ús en la indústria o l’ús per descàrrega de sanitaris domèstics.
Més concretament, al territori metropolità, l’aigua regenerada té diversos usos. Un dels casos més rellevants és l’aqüífer profund del delta del Llobregat, on aquesta aigua serveix per crear una barrera hidràulica contra la intrusió salina per tal de preservar-ne la qualitat. Perquè això sigui possible, part de l’aigua regenerada de l'ERA del Prat de Llobregat rep un tractament d'osmosi inversa per obtenir una aigua d'alta qualitat i es retorna al delta del Llobregat mitjançant pous d'injecció profunda. Així, l'aigua salada del mar no guanya terreny a l'aigua dolça de l'aqüífer, una funció ambiental de primer ordre.
En aquesta mateixa línia, l’aigua regenerada també es fa servir per garantir el cabal ecològic del tram final del Llobregat. En aquest cas, s'aporta aigua per tal d’arribar als barems de volum d’aigua que flueix de manera constant pel riu establerts, que són els suficients per garantir el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric. Des de l’ERA del Prat es fa un ús ambiental de l’aigua regenerada, enviant en continu un cabal d’entre 1 m3/s i 2 m3/s al riu Llobregat per sota de l’ETAP de Sant Joan Despí. D’aquesta manera es garanteix el cabal ecològic del tram final del riu Llobregat. En concret, l’any 2022 aquest ús va ser de 45 hm3/any.
A més, l’AMB treballa en la reutilització indirecta prepotable, que consisteix a fer una aportació addicional de cabal d’aigua regenerada al riu Llobregat per millorar la quantitat i qualitat del cabal circulant com a recurs prepotable i reforçar així l’abastament urbà del territori metropolità. L’any 2019 ja es va realitzar una prova pilot en què es va fer una exhaustiva planificació de control analític per comprovar que es donen totes les garanties sanitàries a aquest procés de reutilització de l’aigua. I ara, donats els bons resultats, aquest desembre ha començat una nova campanya de reutilització indirecta que s’allargarà mentre duri l’estat de sequera.
A més sequera, més esforços
Tanmateix, en un moment com l’actual en què el territori metropolità es veu inclòs en l’estat d’alerta per sequera hidrològica, calen esforços extra i la reutilització d’aigua agafa una especial rellevància. Per aquest motiu, des de la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB, en col·laboració amb l’ACA, s’ha treballat en noves línies de reutilització d’aigua durant aquest estat.
En primer lloc, s’està duent a terme l’aportació d’aigua regenerada als regants del canal de la dreta del riu Llobregat. La sequera havia obligat a reduir la concessió d’aigua de riu als regants i ara, com a solució, s’ha acordat subministrar-los aigua regenerada. Aquest mes de gener ja ha suposat el 25% del reg (300 l/s aigua de riu + 100 l/s aigua regenerada) i de cara a febrer i març arribarà al 50%. En segon lloc, a causa de l’eventual sequera s’ha establert la necessitat de reduir els consums municipals que es realitzin sobre el sistema d’aigua potable. Per tal de compensar les restriccions establertes i pal·liar els efectes que pugui tenir aquest estalvi en el consum, s’ha habilitat un hidrant a l'ERA del Prat amb l’objectiu que, mitjançant càrrega amb cisternes, els ajuntaments metropolitans puguin dur a terme les tasques urbanes compatibles amb la qualitat de l’aigua regenerada, com ara el reg de les zones verdes o la neteja de carrers.
“Amb les mesures actuals i les futures, minimitzarem la possibilitat que el territori metropolità torni a patir sequera en un futur", afirma Eloi Badia, Vicepresident d’Ecologia de l’AMB.
Què ens espera en un futur? Els nous projectes que hi ha ara mateix sobre la taula
Tot i els avenços, ara mateix encara és la xarxa d’aigua potable la que garanteix en darrera instància el subministrament del servei, ja que disposa d’una xarxa més extensa (i, per tant, té un abast territorial molt més ampli), s’adapta a qualsevol ús i ofereix més garantia de subministrament. Tot i això, utilitzar aquest tipus d’aigua per a usos que no requereixin una qualitat d’aigua tan alta suposa un malbaratament energètic i de recursos que en moltes ocasions no és necessari. Precisament, una de les línies d’acció que planteja l’AMB amb el nou Pla és l’adaptació de la qualitat en l’aigua oferida amb la qualitat d’aigua demandada, utilitzant aigua en la qualitat adequada per a cada ús, adaptant-se a la normativa actual i optimitzant els processos de tractament. Això faria que el sistema d’aigua potable es deslliurés de la pressió que té actualment i milloraria l’eficiència del cicle.
La qüestió és que aquests canvis, en alguns casos, requeriran modificacions en les infraestructures actuals o inclús la construcció d’algunes de noves. Això és el que estudiarà el Pla Director Sectorial d’Aigües Regenerades de l’AMB que té la voluntat de dimensionar què s’haurà de fer per implementar nous sistemes al territori metropolità. Definirà les necessitats de cada instal·lació per tal de donar la màxima cobertura possible al subministrament d’aigua regenerada.
De fet, aquesta nova realitat no és tan llunyana com pot semblar, ja que ja s’ha començat a treballar en diversos projectes. Entre ells, destaca el projecte de la creació d’una xarxa de distribució d’aigua regenerada al polígon de la Zona Franca i el barri de La Marina el Prat Vermell per tal que les indústries substitueixin les captacions subterrànies per aigua regenerada. Ara mateix s’està redactant un projecte constructiu que estudiï els consums potencials de les diferents activitats industrials i defineixi les infraestructures necessàries per poder garantir aquest subministrament. D’aquesta manera, hi hauria un doble benefici ambiental: es reservaria el recurs d’aigua potable per a usos realment necessaris i ajudaria a preservar l’avançament de la intrusió salina, aconseguint millorar la qualitat de l’aigua subterrània.
Un altre projecte rellevant que hi ha sobre la taula és el del subministrament d’aigua regenerada a Sant Cugat, Cerdanyola i la UAB. En aquest cas també s’està estudiant el consum potencial dels diferents municipis i organismes i s’està contrastant amb els recursos disponibles de l’EDAR-ERA Riu Sec de Sabadell per definir quines infraestructures serien necessàries.
Així doncs, en aquests moments des de l’AMB ja s’estan engegant diverses línies de treball per poder desplegar el servei de subministrament d’aigua regenerada al territori metropolità en els anys vinents. Amb la redacció, execució i implantació d’aquests nous projectes previstos ara mateix, es calcula que l’àrea metropolitana de Barcelona passarà a reutilitzar més de 130 hm3/any i passaria a ser un referent en la regeneració i reutilització d’aigua.