Obriu una porta. Sou transportats a juny de 1940, en el context de la Segona Guerra Mundial. Un company exiliat a la França ocupada pel règim nazi de Hitler us escriu i us demana que feu una carta d’identitat falsa per a una companya espanyola de la resistència. És una de les cinc proves de l’escape room La Resistència, ideat pels docents David Sancho, Imma Gort i Marta Michans, per tal de despertar l’esperit crític dels adolescents a partir del joc, després d’haver estudiat i treballat història contemporània, memòria democràtica i, de forma optativa, la llengua francesa. Tot és inspirat en fets reals.
La Resistència és una de les propostes didàctiques que es va presentar en la XII Jornada d’Experiències Didàctiques, organitzat pel Memorial Democràtic, en el Museu d’Història de Catalunya, l'1 de juliol passat. A la jornada, una vuitantena de docents del país va compartir recursos i projectes que han impulsat enguany, i l'escape room va tenir bona rebuda.
Vivència històrica
David Sancho, docent de ciències socials a l’Institut Almenar i coordinador del grup Docents d’Ensenyament de Memòria Democràtica (DEMD) del Segrià, i Marta Michans, docent de francès a l’Institut Escola Oliana, expliquen en conversa amb ElNacional.cat que van idear l’escape room després de participar plegats en un grup de treball de memòria històrica. L’objectiu? Apropar la memòria democràtica als alumnes a través del joc i que "el joc tingut sentit històric", precisen. L’excepcionalitat d’aquest cas és afegir la llengua estrangera, en aquest cas el francès, idioma que es pot usar de forma gradual, segons el nivell de coneixements dels estudiants. Alumnes dels seus instituts, que ja s'han submergit en aquest joc, el recorden amb entusiasme, confessen els mestres. Per això, s’indica que La Resistència s’ha aplicat a alumnat des de 5è de primària fins a 3r d’ESO, tot i que l’activitat és pensada per alumnes de 4t d’ESO a 1r batxillerat amb les assignatures de francès, història del món contemporani i ciències socials.
"Rol de resistent"
"Fem la rèplica a les xarxes socials, que els alumnes s’acostin a experiències de vida, a fonts primàries", declara Jaume Cortada, tècnic docent del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Segrià, que ha validat La Resistència i ha ajudat a fer-ne una guia didàctica, perquè sigui usada pel professorat de Catalunya. "Et trobes amb joves amb discursos d’extrema dreta, i amb l’escape room han d’assumir de forma obligada el rol de resistents, i això pot ser una bona esquerda per a la reflexió", afegeix Marta Michans amb un somriure.
David Sancho també detalla que han treballat força el material que s’inclou en el joc, com ara usar una carta real d’un exiliat, Marcelino Sanz Mateo (Cartas del Exilio, 2023). "Fins i tot, segells de la França de Vichy, que els adolescents han de manipular, i potser és el primer cop que fan servir un segell", afirma Sancho. I més en aquest món digital, i "que la intel·ligència artificial ho fa tot genèric", indica Michans. Hi ha proves en què l'alumnat ha d'usar l’enginy, apropant un paper a una espelma o la ruleta d’Alberti per desxifrar missatges.
La guia inclou cartells de l'època i material per adaptar la sala als anys 40. "En un poble és més fàcil perquè el veïnat et deixa material, com una aixada", comenten. Fins i tot, els tres docents han ideat que, un cop superades totes les proves (es fixa un límit de 90 minuts), cada participant rebrà un punt de llibre on es reprodueix la medalla de la Resistència (Médaille de la Résistance), prestigiosa condecoració creada pel general Charles de Gaulle.
Noms de dones
La proposta didàctica vol aprofundir la col·laboració dels refugiats republicans catalans i espanyols, que fugien de la dictadura de Franco, en aquesta organització per reflexionar sobre els vincles entre Espanya i França en el marc de la Segona Guerra Mundial. Per això, abans de fer l’escape room, es proposa visitar algun espai de memòria democràtica del país o proper al centre educatiu.
També conèixer la participació de les dones de Ponent dins la resistència antifeixista per valorar el rol de la dona dins de la lluita clandestina. És a dir, s’introdueix la perspectiva de gènere, atès que es fa un tractament crític del rol de la dona en aquest període, habitualment invisibilitzat. Per exemple, se cita el cas de vuit dones vinculades a les Terres de Ponent i a la Franja. Conxita Grangé, originària del Pallars Jussà, és la més coneguda i fou la darrera deportada catalana amb vida. També s’esmenta a Dolors Casadellà (Alcoletge, el Segrià), Maria Castelló i Elvira Ibarz (Mequinensa, el Baix Cinca), Generosa Cortina (Alt Àneu, el Pallars Sobirà), Felicitat Gasa (Pont de Suert, Alta Ribagorça), Maria i Pepita Maranges (Prats i Sansor, la Baixa Cerdanya) i Coloma Seró (l’Albagés, les Garrigues). S’indica que les històries d’aquestes dones han servit de base per elaborar alguna de les proves de l’escape room i donar més veracitat a l’activitat.
A més, per treballar les tres actituds que apareixen en aquesta època: l’observador, el col·laboracionista i el resistent, es proposa visionar la pel·lícula La clau de Sarah (basada en el best-seller Elle s’appelait Sarah, de Tatiana de Rosnay) i treballar-ho a classe.
En definitiva, que els alumnes tinguin eines per analitzar els valors i l’impacte del període de la República Espanyola, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial a França per a preservar la memòria democràtica. I que el lema de la resistència Obeir és trair, desobeir és servir els faci reflexionar vers la justícia i el bé comú. "La cronologia dels fets els pot quedar lluny, però són històries vivencials, de resistents, que l’alumne que tenim, de diferents països, es pot sentir identificat", clou Jaume Cortada.
