“Massa sovint l'acció de les dones ha estat oblidada. Per això, a partir d'ara el paper de les dones serà un eix transversal en tots els projectes  del Memorial Democràtic per tal de fer una memòria completa i inclusiva.” Aquesta és una de les novetats d’aquest espai de difusió de la memòria col·lectiva  entre el 1931 i el 1980, que ha presentat  avui la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, acompanyada del director del Memorial, Vicenç Villatoro, que ha destacat que  engany l’ens té un pressupost que supera els dos milions d’euros. La consellera ha exposat que un exemple clar d’aquest oblit de les dones en la història,  és que per primera vegada s’ha inscrit un nom de dona, l' Asunción Álvarez Clua (recordada per la seva neta Antonia Forteza), en l’homenatge anual al memorial de les Camposines, que la Generalitat i l’Ajuntament de la Fatarella realitzen per recordar combatents i famílies arrasades en la Batalla de l’Ebre. “Cal posar en valor el paper de metgesses, educadores, mares que es van fer càrrecs de tot i van amagar persones”, ha insistit Ciuró.

 En l’acte, Villatoro ha detallat els quatre eixos estratègics de la programació del Memorial Democràtic del 2022: Els altres catalans en col·laboració  amb la Fundació Francesc Candel, sobre la immigració dels anys 50 i 60, i també s’implicarà al Museu de la Immigració de Catalunya, a Sant Adrià de Besòs; Els camps francesos, en l’exili del 1939; una xarxa civil de memòria democràtica, i Esport, política i civisme. Un dels primers actes previstos serà a l’abril, pel 20è aniversari del Manifest de Memòria Democràtica, que van exigir  entitats de la societat civil catalana en un acte al Liceu. “La institució reconeix la societat civil per impulsar aquest reclam i per promoure-ho es comptarà amb  l’Associació  Catalana d’Expresos  Polítics del Franquisme amb Carles Vallejo”. També es preveu que en l’àmbit de l’esport es presenti una publicació aviat.

 

La llei, a l’estiu

A més de les dones, des de la direcció general de Memòria Històrica se seguirà amb el projecte   Stolpersteine,  les llambordes que recorden a víctimes de la Guerra Civil en el seu municipi o poble. El pla de foses, pendent d’aprovarse aquest any, també prepara una exposició per a finals d’any  a Barcelona i que serà itinerant per tot el país per fer difusió d’aquesta feina i  “esperonar” les famílies perquè si tenen familiars enterrats   en foses comunes col·laborin en la donació de material genètic per trobar-los i “tancar el dol”, segons  ha detallat el seu director. Un dels programes permanents també serà l'anarquisme a Catalunya, com una de les grans línies de pensament polític.

La consellera de Justícia també ha explicat que la nova llei de Memòria Democràtica “ja està enllestida”,  i ara s’elaboren els darrers informes per tal de poder-la aprovar abans de l’estiu.  “Amb aquesta nova llei no tindrem problemes de si és una mica feixista o no”, ha emfatitzat Ciuró en relació amb el monument  franquista de Tortosa, encara “bloquejat” als jutjats i a l’espera dels recursos  presentats a l’Audiència de Tarragona. La consellera  també ha declarat que cerquen un espai per situar  la seu del Memorial Democràtic,  ja que el 2023 han de deixar l’actual al  Raval de Barcelona. Preguntada si seria adient  l’espai de la  comissaria de Via Laietana de la policia espanyola, Ciuró  ha assegurat que “és l’objectiu”, però que no ho confia gaire en la voluntat del govern espanyol de cedir-la, i més ha ironitzat: “Si ens tornen el que ja ens havien tornat com l’observatori del Turó de l’Home.”