Des del 2011 fins aquest 2016 els Bombers han passat factura de cinc rescats de muntanya​. Estan tots pagats i pugen a 5.336 euros. És el que va costar activar tot el dispositiu de recerca.

L'any 2008, Joan Saura, exconseller d'Interior, va anunciar que es cobrarien els rescats per imprudències. La notícia va ser una polèmica més de les que van envoltar els quatre anys de Saura al capdavant de la Conselleria d'Interior. Però el cert és que mai es va acabar activant els mecanismes per cobrar els diners que constaven els dispositius per rescatar persones que havien comès una imprudència, havien passat per on no es podia o no anaven ben equipats. No va ser fins que Felip Puig va arribar al Departament que no es va tornar a activar la idea. El decret, de fet, per poder cobrar els rescats a persones que havien estat negligents es va aprovar a finals del 2010, però no va ser fins a l'any 2011 que es va cobrar el primer rescat. 

Els cinc rescats que s'han cobrat van ser als anys 2011, 2013 i 2014.  

Els dos excursionistes perduts a Queralbs s'haurien pogut estalviar els més de 800 euros si haguessin avisat els bombers que havien trobat el camí de sortida. Estaven fent una ruta des de Ribes de Freser. Tot i que van saber sortir i es van creuar amb els bombers, no els van dir que eren ells a qui buscaven i el dispositiu va seguir endavant.

L'esquiador atrapat a l'allau també ho hauria pogut evitar perquè just abans de sortir el van avisar des de l'estació d'esquí, i a més la zona estava senyalitzada. 

El vehicle que travessava el riu Segre va haver de pagar un recàrrec, perquè no va abonar la multa en el període voluntari i li van sumar un recàrrec i uns interessos de més de 200 euros. 

Taxi de muntanya

La llei ja preveia cobrar els rescats des de l'any 2015. Però la polèmica va saltar amb les entitats excursionistes que es van posar en alerta perquè es pretenia cobrar els que feien muntanyisme i no els esquiadors. "Això va provocar una aturada de l’aplicació de la llei i una revisió. En aquesta revisió es va fer una modificació en el redactat", explica a El Nacional el cap de les unitats especials dels bombers, Sebastià Massagué. 

El problema estava en el redactat. La llei parlava de sancionar en cas "d'imprudència i situacions de risc". Els dos conceptes es van canviar per "situació de perill senyalitzat" i "sense material i equipament per practicar l’activitat". D'aquesta manera s'acotava la imprudència a entrar en una zona senyalitzada i prohibida i sense el material adequat per practicar l'activitat. "Algú que vol escalar el Cavall Bernat i ho vol fer sense cordes, jo li puc qüestionar si té la capacitació tècnica, ara, si quan arriba a dalt no pot aixar perquè no porta el material i truca als bombers perquè el recullin, el que estem fent és de taxi de muntanya", explica Massagué.

Aquí és on entra si la petició dels equips de rescat està justificada o no. Si és una broma.

La factura-avís de Saura

Fins ara s'han cobrat cinc serveis. Es triga cinc anys des que es planteja la idea fins que entra en vigor. Per què?

Interior va creure que abans de començar a cobrar calia conscienciar la població. I per això els primers rescats per negligències que es van fer amb la llei modificada no es van cobrar. Interior enviava una factura-avís on s'explicava que el servei, i el que costava, s'hagués pogut estalviar i es detallava el cost. 

Una hora de rescat amb helicòpter, els bombers GRAE i els vehicles de terra són 3.000€.