Els rescats a la muntanya han crescut els últims 5 anys un 92%. Concretament del 2010 al 2015 la diferència és del 91'98%. De 387 s'ha passat a 743.
La muntanya s'ha posat de moda. Això, i el fet que actualment és molt més fàcil comprar l'equipament i que el mòbil fa que a la primera que no trobem el camí per tornar a casa marquem el 112, ha fet que els bombers facin el doble de sortides per escatar excursionistes. La diferència entre els rescats a la muntanya i els que es fan als rius, les coves i al mar és notòria. I és que els que es posen a l'aigua han de tenir un molt més alt grau d'experiència i preparació.
Per què cada cop hi ha més rescats?
L'entrada d'una trucada d'emergències "quan estàs fent un barranc o un riu, acostuma a ser per un problema tècnic" diu Sebastià Masseguer, cap de la Divisió de Grups Especials dels Bombers de la Generalitat. "Són gent que fan una activitat amb un component tècnic que ja requereix d’entrada un nivell per assumir l’activitat", afegeix Joan Borràs, cap de la unitat del Grup Actuacions Especials (GRAE). "En canvi, l’excursionista, pots trobar una persona experimentada i coneixedor de com és la muntanya i ben equipada i tens l’altra que no conegui el lloc ni el material ni se sàpiga orientar ni consulti la previsió meteorològica. Això acaba generant molta més massa social i molta més gent inexperta" a la muntanya, conclou Borràs en declaracions.
Ara mateix els bombers a qui més rescaten és a persones que es perden o bé excursionistes que tenen algun accident. Només aquest 2016, del mes de gener al mes d'abril, s'han perdut 98 persones. El doble que el mateix període de l'any anterior (54 perduts al 2015 de gener a abril).
"El tema de modes i corrents ens porta que cada vegada hi hagi més gent a la muntanya" diu a El Nacional Joan Borràs, cap de la unitat del Grup d'Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat de Catalunya (GRAE). "Catalunya té un territori molt divers on es poden fer tot tipus d’activitats a la muntanya. Des d’esport pur i dur, a activitats relacionades amb la recol·lecció (boletaires), activitats relacionades amb la cinegètica (caçadors)... Mil i una històries que fan que tinguem un ventall molt divers pel medi". I això fa que hi hagi "actuacions tant diverses com les activitats que fan ells".
En tots els casos, però, la màxima preocupació dels bombers és que "la resposta que donem sigui el màxim polivalent possible" diu el cap dels GRAE. "Hem de ser coneixedors de molts ambients de la muntanya, hem de ser experts en l'anàlisi de les actuacions de la gent per tal de ser el màxim de resolutius", afegeix Borràs.
"Catalunya ha estat sempre un país avesat a la muntanya" diu Sebastià Masseguer, cap de la Divisió dels Grups Especials. "Ara molt més, però des de fa 50 anys els catalans anem a fer cims, pujàvem l’estelada. Anava associat a l’independentisme. Anava associat a les entitats i a les federacions. I era típic pujar un cim amb la senyera", explica.
Tothom és conscient que "els últims anys hi hagut un boom", però també és cert que "a Catalunya ha arribat més tard que a altres països". El fet que hi hagi "més accessibilitat al medi, als materials, hi ha grans botigues on és fàcil adquirir el material, hi ha major oferta. A les valls del Pirineu tothom ofereix turisme rural, turisme de muntanya. Els refugis s’han agrupat. Això és molta oferta i la gent va a gaudir" conclou Masseguer.
I l'últim component, tan o més important: Fer esports de muntanya és barat.
Els rescats a la muntanya és una tendència a l'alça però els rescats tècnics es mantenen. "S’incrementen les recerques i els serveis que segurament amb més experiència les persones haguessin sortit per ells mateixos", diu Messeguer. Borràs afegeix que la majoria tenen un "perfil poc solvent a la muntanya". En aquest sentit el cap de la unitat dels GRAE assegura que si l'excursionista "tingués en compte els factors fàcilment assolibles com la formació, experiència, material... un gruix important dels rescats quedarien en anècdotes o no existirien".
El que porta menys feina als Bombers són les curses d'orientació. "Les activitats d'alta especialització fan que la gent sigui molt solvent", diu el cap dels GRAE. Són persones que entrenen i l'organització de les curses garanteix que les petites incidències les puguin resoldre pels seus mitjans. De fet, es demana a cada cursa un pla d'emergències.
Per Sebastià Messeguer la preocupació dels bombers "és fer una bona tasca, tasca proactiva, donar un millor servei i el més ràpid possible davant un petició. Però també evitar haver de fer-ho. Encara donem millor servei si algú no ha patit cap accident ni s’ha perdut". I en això són bàsiques les campanya de prevenció.
Masseguer però, hi veu un sostre a aquest creixement: "Jo crec que arribarem a un número, potser els 1.500 serveis a l'any i quedarà estabilitzat".
La muntanya i la crisi
Els boletaires van ser els primers a multiplicar-se a la muntanya. Entre els llibres, el programes de cuina i "Caçadors de bolets" de TV3, el bosc va veure incrementar el nombre de persones que pujaven a buscar bolets. I no només rovellos, sinó espècies de tot tipus.
La crisi, a més, ha fet augmentar el fenomen. "Ara s’ha convertit en una activitat econòmica –diu Masseguer–. Han anat a buscar bolets per vendre el cistell i fer diners i perquè el territori l'ha publicitat". Els restaurants, els bars, tothom hi ha trobat un filó en els durs anys de crisi.
Segons Borràs, "el propi territori ha estat una font de captació d’aquest tipus de turisme que porta recursos econòmics". El fenomen ha estat bo per a les comarques de la Catalunya central amb més atur i despoblació que la resta.
El mòbil
El mòbil ha canviat la manera de perdre's i de rescatar.
"20 anys enrere et perdies i et perdies, tard o d’hora sorties" diu Masseguer. El mòbil fa que sigui més fàcil avisar si algú es perd o té un accident i agilitza la resposta. " Abans et trencaves una cama i havies de baixar sol fins al refugi", afegeix el cap dels grups especials dels bombers.
La tecnologia també permet solucionar rescats a distància. "Molts serveis es resolen amb la trucada", explica Masseguer. Amb la trucada des del mòbil els bombers poden identificar la posició, i si la persona que s'ha perdut està bé i no ha tingut cap accident ni lesió, el guien des del telèfon mentre un equip surt a buscar-lo fins on l'estan guiant.
6.000 rescats en cinc anys
Els últims cinc anys, des del 2010, els Bombers han fet 5.968 rescats a persones que s'havien perdut o havien tingut un accident mentre estaven fent una activitat al medi natural. Les operacions a la muntanya són les més majoritàries, però els Bombers també han de rescatar persones amb problemes a rius, barrancs, llacs, mar, coves i pous.
El rescat de rescats
El rescat més complicat que recorden els bombers va ser ara fa un any a la Cova d'en Cuberes, al Pallars Jussà, la que té un recorregut més llarg de Catalunya. Va ser un rescat tècnic, ara fa un any, el juny del 2015. Un dels espeleòlegs que anava en el grup va caure d'un alçada de 6 metres, i ho fa ver a peu dret. La cova, amb espais molt estrets, i l'estat de l'espeleòleg, amb diverses lesions, va fer que el rescat durés 27 hores. El van treure amb una llitera, i dins mateix de la cova i li van fer les primeres cures i el van estabilitzar per poder-lo treure.
Un dels seus companys, el qui va sortir per avisar els bombers, va trigar tres hores en sortir de la cova. Estaven 3 km terra endins en el moment que van tenir l'accident.
Els bombers van entrar a la cova amb els seus equips mèdics. Es va fer una avaluació de les lesions, i un cop la víctima va estar estabilitzada, van començar a moure la llitera cap a l'exterior.
"Van ser moltes hores, molts equips treballant a la vegada, perquè el trànsit de la llitera fos el més eficient possible", recorda Joan Borràs. Un cop fora, un helicòpter va traslladar el ferit a l'hospital.
El 2015
L'any passat va ser quan es van fer més rescats: 1.237. Les comarques de Girona i Barcelona és on n'hi ha més. A la zona dels Pirineus creixen els rescats de muntanya. Els rescats de muntanya han crescut progressivament en els darrers anys. Si observem la diferència entre 2010 i 2015 veiem que l'augment és de +91,98%. Darrere hi ha les recerques de persones perdudes amb un 31%. Han repuntat de manera important entre 2014 i 2015: de 181 a 383 casos (es multipliquen per 2). Les recerques i rescats de medi marítim, rius, llacs, coves i pous, tots junts el 2015 representaven només el 8,98% de les recerques i rescats a Catalunya.
Les cinc comarques amb més recerques i rescats (2015) van ser: Ripollès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vall d'Aran i Berguedà. On hi ha hagut més rescats de muntanya i recerques de persones que s'han perdut (2015) ha estat a les comarques de Pirineus i el Baix Llobregat (3a i 4a comarca del rànquing, respectivament). On hi hagut més recerques i rescats marítims (2015) ha estat a les comarques gironines amb sortida al mar i al Garraf. Les tres comarques amb més recerques i rescats fluvials (2015) han estat l'Alt Camp, el Baix Llobregat i la Noguera.
Clica sobre el mapa per veure els rescats que s'han fet a la teva comarca.