L'Audiència Nacional ha admès el recurs de la Fiscalia contra l'arxivament de la investigació de la xiulada a l'himne espanyol en la final de la Copa del Rei que es va celebrar al Camp Nou, el maig del 2015, entre el FC Barcelona i l'Atlètic Club de Bilbao. El tribunal creu que cal seguir investigant la xiulada i les persones que la van fer perquè "hi pot haver, en principi, un fet amb rellevància penal per la seva naturalesa dolosa".
La interlocutòria distingeix entre els fets arxivats per l'Audiència Nacional en relació amb la xiulada a l'himne espanyol en la final disputada l'any 2009 i l'actual querella, perquè l'ambient institucional respecte a la independència de Catalunya "és molt diferent". Afegeix que només cal veure com a fet notori "els esdeveniments i, sobretot, les decisions polítiques dels òrgans de Govern de Catalunya que s'han adoptat en els últims dos anys amb vista a aconseguir la independència de Catalunya respecte a Espanya".
La sala argumenta que, tot i que sobre el desig d'independència d'una part de la comunitat de Catalunya d'Espanya no se'n pot dir res, "el que no pot compartir és la vexació als símbols de la nació espanyola, com és el seu himne, i el cap de l'Estat, d'una manera planificada com ha passat en el cas present (...) aprofitant una ocasió en què la publicitat a través dels mitjans de comunicació que van secundar l'esdeveniment esportiu era evident que potenciava el desig de menysprear Espanya tant en l'àmbit nacional com internacional, cosa que comporta una situació desproporcionada que excedeix d'una simple situació desagradable".
"Per tant, és un fet aquesta planificació, que haurà de ser investigat, juntament amb la circumstància que a l'entrada de l'esdeveniment esportiu es van repartir xiulets entre els assistents per magnificar l'acte lesiu, perquè tal circumstància redundaria en una voluntat coordinada cap al menyspreu als símbols d'Espanya", sostenen els magistrats.
Diferents vares de mesurar
El jutge Fernando Andreu defensava en el seu escrit per arxivar la querella, la llibertat d'expressió i concretava que "aquesta manera d'expressar determinades crítiques, en les quals es barregen reivindicacions esportives (com és sol·licitar que determinades autonomies tinguin seleccions pròpies) amb polítiques (no considerar-se part del país), no poden considerar-se com a delictives, encara que vagin dirigides al cap de l'Estat i a l'himne de la nació". Fernando Andreu anava més enllà i remarcava que la col·locació de la pancarta i l'estelada "no es pot considerar com a injuriosa, excepte que pretenguem avançar tant en la protecció d'aquestes situacions que impedeixin qualsevol i concret acte de crítica i més encara en aquest cas en el qual no s'han fet expressions que menyspreen o desacrediten les institucions, sinó que el que s'ha fet és una crítica, sens dubte de mal gust, contra les mateixes, però en cap cas delictiva".
La xiulada del 30 de maig de l'any passat era la primera final de la Copa del Rei presidida per Felip VI. Amb Joan Carles I com a monarca hi va haver dues xiulades més. Al Vicente Calderón, a Madrid, el 2012, i a Mestalla, València, el 2009. En cap de les dues ocasions, però, hi va haver conseqüències penals. Però la Comissió Antiviolència va proposar multes de fins a 123.000 euros a la Federació Espanyola de Futbol, que és qui organitza la final.