El papa Francesc va néixer l'any 1936 a la capital argentina, Buenos Aires. Batejat com Jorge Mario Bergoglio, va exercir gran part de la seva vocació pastoral a l'Argentina, on, especialment els darrers anys, s'ha trobat, com es diu popularment, que ningú és profeta a la seva terra.  Les seves postures progressistes respecte a l'Església catòlica i a favor de les polítiques socials el van posar en el punt de mira del president d'extrema dreta argentí, Javier Milei. El seu passat durant la dictadura argentina (1976-1983) també va aixecar polseguera i va alimentar polèmiques al voltant de la seva figura. Tanmateix, la relació amb el seu país natal també va estar marcada per l'admiració i el respecte que despertava entre molts dels ciutadans argentins.

🔴 Bergoglio, el papa reformador vingut de la fi del món

🔴 L'enterrament de Francesc: a la sala de Santa Maria la Major que guardava els canelobres i amb menys pompa

Nombroses figures de la política, la cultura i l'esport van mostrar la seva commoció davant la notícia de la mort de Francisco, que va morir el passat dilluns a la residència vaticana de Santa Marta, molt debilitat en la salut després de dotze anys com a màxim líder de l'Església catòlica. La notícia de la seva mort va sorprendre l'Argentina i la ciutat que el va veure néixer ràpidament va obrir la seva catedral per vetllar la mort del pontífex i compatriota. Malgrat els descords entre el pontífex i l'actual president, el govern de Milei ha decretat set dies de dol a l'Argentina.

Bergoglio i la dictadura argentina

El paper de Jorge Mario Bergoglio durant l'última dictadura argentina (1976-1983) va ser motiu de controvèrsies i debats. Per una banda, els seus detractors van posar en dubte la seva relació amb el règim. Per altra, els seus defensors van destacar el seu paper conciliador en un moment de gran violència política. La primera vinculació de Bergoglio amb la dictadura argentina que va sortir a la llum va ser el 1999, quan el periodista Horacio Verbitsky va publicar una sèrie d'articles, que després va recollir en un llibre. 

Concretament, se l'acusava d'haver desprotegit dos missioners jesuïtes que van ser segrestats i torturats pel règim el 1976. En aquell moment, Bergoglio exercia el càrrec de superior de la Companyia de Jesús a l'Argentina i se l'acusa de no haver fet suficient per protegir els sacerdots. 

Les acusacions per aquest cas no es van quedar només a les pàgines dels llibres. L'any 2005, l'advocat de drets humans Marcelo Parrilli, que va presentar una denúncia contra el que ja llavors havia arribat a arquebisbe de Buenos Aires, encara que la causa mai no va avançar. El 2010, quan ja era cardenal, Bergoglio va ser cridat per la Justícia argentina en qualitat de testimoni i va declarar durant quatre hores en un judici oral i públic per crims de lesa humanitat comesos al centre clandestí més gran de detenció: Escola Superior de Mecànica de l'Armada (ESMA). Bergoglio va sostenir que va mediar en diverses ocasions per protegir els sacerdots sense massa èxit. 

Els dos afectats van mantenir posicions diferents pel que fa al papa Francesc. L'hongarès Franz Jalics, mort el 2021, va afirmar anys després que s'havia reconciliat amb Bergoglio i que no creia que l'hagués delatat, encara que l'uruguaià Orlando Yorio, que va morir el 2000, sí que el va acusar d'haver-los deixat exposats.

Tempestuosa relació amb Milei

El fet que el pontífex fos argentí, ha tingut un impacte innegable a la política del país. Per una banda, quan va ser escollit Papa, alguns polítics afins al govern peronista de Cristina Fernández (2007-2015) el van catalogar com a “cap de l'oposició” i “còmplice de la dictadura”. Tanmateix, els atacs més durs els ha rebut de l'actual president argentí. Durant la seva campanya electoral, Milei va posar en el punt de mira el papa Francesc, de qui va afirmar que era “còmplice d'esquerrans assassins” o “el representant del maligne a la Terra”. Milei, qui s'ha construït una imatge de polític controvertit, va arribar a dir: “És un papa amb una forta ingerència política, té una gran afinitat amb dictadors, com (Raúl) Castro i (Nicolás) Maduro. Està al costat de dictadures assassines, té afinitat pels comunistes assassins, no els condemna, és condescendent amb ells, amb tots els d'esquerra”. 

El to del president argentí va canviar quan va ser escollir pel càrrec i li va tocar trobar-se cara a cara amb el pontífex. Després de la seva victòria electoral, Milei va viatjar a la Santa Seu per reunir-se amb el papa Francesc i demanar perdó, segons va reconèixer el mateix president argentí. “Quan va arrencar, el primer que vaig fer va ser demanar-li disculpes pels meus exabruptes del passat, que, si bé jo li havia fet arribar les meves disculpes per diferents canals, em va semblar que valia la pena fer-ho en persona”, va explicar Milei, qui va afegir: “Abans hi havia unes coses que no les entenia. Vaig cometre un error i vaig tenir uns exabruptes que no corresponien. Aleshores vull demanar-li perdó”. 

Després de conèixer la seva mort, el president argentí ha publicat a les seves xarxes socials: “Amb profund dolor m'assabento aquest trist matí que el papa Francesc, Jorge Bergoglio, va morir avui i ja es troba descansant en pau. Tot i diferències que avui resulten menors, haver-lo pogut conèixer en la seva bondat i saviesa va ser un veritable honor per a mi”. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!