A Suècia, els cigarrets convencionals són cada vegada més residuals. El país escandinau ha aconseguit una fita històrica: situar la taxa de tabaquisme per sota del 5% de la població adulta, un llindar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) identifica amb la categoria de país “lliure de fum”.

Aquest èxit no ha arribat de manera espontània, sinó gràcies a una estratègia basada en la reducció de danys i en l'aposta decidida per alternatives sense combustió, com ara les bosses de nicotina i els dispositius de vapeig.

La clau del model suec ha estat combinar informació científica, regulació flexible i protecció dels menors mitjançant un estricte control d'edat al punt de venda. En lloc de centrar-se únicament en la prohibició, Suècia, a diferència d'altres països, ha promogut productes que ofereixen als fumadors adults una via de sortida menys nociva. El resultat és un dels descensos més accelerats del tabaquisme a Europa i la demostració pràctica que les polítiques de salut pública poden ser innovadores i eficaces alhora.

Aquest cas ha despertat l'interès de Brussel·les i de diversos estats membres de la Unió Europea, que observen Suècia com l'exemple d'un futur sense fum. Tot i així, a Espanya la situació és ben diferent: el debat polític continua encallat i les propostes regulatòries es mouen en una direcció que, segons el sector, deixaria els ciutadans sense més producte de nicotina que el tabac tradicional, frenant qualsevol progrés, en ignorar les recomanacions de nombrosos metges, científics i fins i tot governs.

Brussel·les obre el debat, Espanya el tanca

Al Parlament Europeu, eurodiputats de diferents països han obert la porta a una discussió seriosa sobre el futur dels productes de nicotina alternatius al tabac. Però a Espanya, segons denuncia Juan José Marco, director d'Afers Corporatius i Regulatoris per a Europa Occidental de British American Tobacco (BAT), aquest debat no existeix. “La posició de l'actual Ministeri de Sanitat ignora la realitat i les recomanacions d'altres països, en un exercici de negacionisme científic tan sols vist a escala internacional en governs molt radicals”, assegura Marco en declaracions al Nacional.cat. Espanya va notificar als altres països de la Unió Europea mitjançant el sistema TRIS la seva proposta de Reial Decret, que limita la quantitat de nicotina a les bosses de nicotina fins al punt que suposa pràcticament una prohibició i que pretén prohibir la utilització de tots els sabors excepte el de tabac, cosa que és estranya, atès que és precisament el tabac el que es vol deixar enrere. Durant aquest període fins a sis països, a més de la mateixa Comissió, han qüestionat les mesures, demanant explicacions per manca d'evidències sòlides. Davant d'aquestes, el Ministeri que dirigeix Mònica Garcia, va emetre una resposta menyspreant aquestes opinions i pretén continuar amb un Reial Decret que deixaria els ciutadans pràcticament sense cap alternativa al tabac tradicional.

Prohibicions via decret i sense debat parlamentari

El Ministeri de Sanitat treballa amb un Avantprojecte de Modificació de la Llei del Tabac del 2005, però també intenta aprovar un Reial Decret que pretén desenvolupar aquesta nova llei fins i tot abans de la seva aprovació, que prohibiria tots els sabors de totes les categories alternatives als cigarrets tradicionals, entre altres mesures. Aquests aspectes no es poden regular a través d'un Reial Decret, ja que, segons fonts del sector, legalment requereixen una tramitació parlamentària i haurien de ser part d'una llei.

Per la seva banda, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ja ha advertit en un duríssim dictamen per al Ministeri de Sanitat, que aquesta iniciativa no s'ajusta als principis de proporcionalitat ni de necessitat i va recomanar al govern espanyol, oferir evidència empírica que acrediti que les mesures proposades s'ajusten als principis de bona regulació. De moment el Ministeri de Sanitat també menysprea l'opinió de la CNMC.

La ciència com a base reguladora

Des de BAT defensen que qualsevol regulació hauria de basar-se en la ciència. “La nicotina és la gran desconeguda. Tot i ser addictiva, com altres substàncies força presents a la nostra vida quotidiana, la nicotina no és la responsable de les malalties del tabac; el problema és la combustió”, explica Marco. Segons ell, hi ha consens mèdic a reconèixer que els productes sense combustió són menys nocius, i que poden ajudar a reduir el tabaquisme de manera efectiva. Recordem que, fins a l'aparició de productes alternatius, l'única manera de consumir nicotina era inhalant una fulla de tabac en combustió, la qual era portadora de moltes més substàncies nocives a més de la nicotina. L'altre gran debat és si els productes amb nicotina, però sense tabac ni combustió, són una porta d'entrada o de sortida del tabac tradicional. Els números demostren que són clarament una porta de sortida i Suècia és el viu exemple d'això. Avui són l'únic país d'Europa amb un índex de tabaquisme al voltant del 5% (smoke free).

També com a exemple, cita Alemanya, on l'Institut Federal Alemany d'Avaluació de Riscos (BfR) ja proposa un límit màxim de 16,6 mg de nicotina per a les bosses de nicotina, un producte que té una reducció del risc d'un 99% en comparació amb el tabac tradicional de combustió. Això contrasta significativament amb els 0,99 mg per bossa que es planteja a Espanya. “Amb restriccions tan extremes, el consumidor es quedaria sense alternatives reals i amb unes prohibicions que, d'altra banda, no estarien vigents a la majoria dels països de la UE, la qual, ja anunciat els tipus fiscals proposats per als productes sense combustió en la seva pròxima revisió de Directiva de Fiscalitat, deixant clar que aquests productes tenen cabuda i futur a llarg termini a la Unió Europea”.

Protegir els menors sense frenar els adults

El Ministeri de Sanitat justifica les restriccions amb l'argument de protegir la gent jove. Però des de BAT recorden que Espanya ja té infraestructures de control per evitar la venda a menors si es decideix a limitar la seva venda als estancs i màquines, com ja succeeix amb el tabac i a introduir sistemes tecnològics com càmeres de verificació d'edat o escàners de DNI digital.

“El que és efectiu és un marc regulatori equilibrat que garanteixi protecció als menors, però que alhora ofereixi opcions menys nocives als fumadors adults”, defensa Marco. El contrari és condemnar els fumadors a l'antic missatge de les autoritats sanitàries que deia “quit or die” (deixa de fumar o mor) i que no va aconseguir ajudar la gent que no aconseguia deixar-ho.

Futur sense cigarrets convencionals

BAT assegura que la seva aposta és clara: eliminar progressivament els cigarrets convencionals i impulsar alternatives sense fum; però no poden aconseguir-ho sols. Espanya hauria d'abandonar el camí de les prohibicions, que ja sabem que no funciona, i mirar a països com Suècia, que ja s'ha convertit en referent europeu. A Espanya encara seguim al 24%. El debat polític i científic sobre la reducció de danys marcarà fins a quin punt el país pot sumar-se a aquesta transició cap a un futur amb menys fum o seguir ancorat en el tabac amb combustió.