Un grup internacional d'investigadors coliderat per la biòloga catalana Ariadna Mechó del Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha fet una troballa extraordinària a les muntanyes submarines de la costa de Xile. Els investigadors han observat 160 espècies submarines que fins ara no se sabia que vivien a la regió, de les quals almenys 50 podrien ser potencialment noves per a la ciència. Entre d'altres, s'han identificat coralls d'aigües profundes, esponges de vidre, eriçons de mar, calamars, peixos, mol·luscs, crancs, estrelles de mar i altres espècies mai abans observades pels científics.
40 dies navegant a les muntanyes submarines de Xile
Mechó, investigadora del grup de Variabilitat i Canvi Climàtic del Departament de Ciències de la Terra del BSC, ha presentat els resultats de l'estudi aquest dijous, en el marc de la celebració a Barcelona de la Conferència del Decenni de l'Oceà de la Unesco, que reuneix 1.500 experts de tot el món amb l'objectiu d'analitzar les eines científiques que serveixin per a preservar els mars. L'expedició, finançada pel Schmidt Ocean Institute, va navegar 40 dies per les muntanyes submarines de la Dorsal de Salas i Gómez, una zona remota i poc explorada que s'estén al llarg de 2.900 quilòmetres des de les costes de Xile fins a l'illa de Pasqua (Rapa Nui), que també pertany a Xile.
"Hem trobat entre 50 i 60 espècies potencialment noves a simple vista, un nombre que probablement augmentarà quan treballem totes les mostres que tenim al laboratori", ha assegurat Mechó. "També hem trobat un dels coralls mesofòtics més profunds del món, fet que amplia en diversos centenars de quilòmetres la distribució d'aquesta fauna polinèsia". També han trobat camps d'esponges i corals, hàbitats considerats "vulnerables i necessitats de protecció". L'expedició es va fer del 24 de febrer al 4 d'abril amb un equip format per 25 científics de 14 organitzacions de 5 països ―Xile, els Estats Units, Itàlia, Espanya i Holanda―, entre ells la primera biòloga marina rapanui, Emilia Ra'a Palma Tuki, recentment graduada a la Universitat Catòlica del Nord de Xile.
El Consell del Mar de Rapa Nui va donar suport a l'expedició proporcionant el permís principal per treballar a la zona, i va col·laborar aportant un observador Koro Nui i un expert local en navegació per incorporar a l'expedició les seves perspectives com a membres de la comunitat Rapa Nui. El paper del BSC i la supercomputació en la campanya ha estat proporcionar dades de modelització climàtica a través de diferents escenaris per establir la distribució d'espècies a la zona. Això, afirmen des de la institució, ajudarà a comprendre com es veuran afectades aquestes espècies pels canvis futurs, segons cada escenari possible. L'objectiu últim és proporcionar la informació necessària perquè les autoritats locals designin aquesta serralada submarina com una zona marina d'importància ecològica i biològica (EBSA) pel Conveni sobre la Diversitat Biològica i “zona prioritària” ecològica i socioeconòmica per a la protecció internacional, pel tractat d'Alta Mar.