Les ocupacions a Catalunya segueixen sent un motiu de preocupació. Tot i que tendeixen a anar a la baixa des de principi d'any, han crescut els intents frustrats. I el 80% de les denúncies a Mossos d'Esquadra i policies locals per ocupació són de pisos buits de grans tenidors o fons d'inversió. Són algunes de les conclusions que es desprenen per les dades dels Mossos d’Esquadra, recollides per l’ACN; dades que recullen els casos denunciats davant la policia, però no aquells qui han decidit anar directament al jutjat o els qui no han arribat a cap instància. Les xifres policials, obtingudes a través de la llei de transparència, mostren que, tant aquest any com els dos anteriors, nou de cada deu denúncies per ocupacions consumades són usurpacions, és a dir, intrusions a pisos buits, i la pràctica totalitat d'aquestes, unes 5.000 cada any el 2023 i el 2024, van ser pacífiques i només un centenar a l'any van ser amb violència. A banda, mig miler en cadascun d'aquests dos exercicis van ser violacions de domicili, és a dir, de primeres o segones residències. Girona o Sabadell són alguns dels municipis on van créixer més les denúncies el 2024, sobretot, de pisos buits, segons els consistoris.
Més de 4.300 denúncies des de principi d'any
El nombre d'ocupacions denunciades en el 2024 –sumant els habitatges buits, com les primeres i segones residències– van arribar a les 6.257, una mitjana de 17 cada dia. Aquesta xifra suposava un increment del 8% respecte al 2023, i de la xifra més alta des del 2020, quan se’n van comptabilitzar 6.458. Aquest any, entre gener i octubre, els mossos i les policies locals del país n'han registrat 4.345, un miler menys que en el mateix període de l'any passat, la qual cosa suposa un descens del 18,1%, segons explica a l’ACN Alícia Moriana, la número 2 del cos policial, qui explica, però, que les temptatives d'usurpacions d'habitatges –d'ocupar pisos buits– i els intents de violacions de domicili –primeres o segones residències–, els dos tipus penals que reflecteixen les dades per englobar el fenomen de les ocupacions, han anat a l'alça. Després d'un augment ininterromput des de com a mínim el 2019, l'any passat es va arribar a 2.057 intents frustrats, gairebé el doble que cinc anys abans. Durant els primers deu mesos del 2025 ja se n'han comptat 1.713, sis menys que en el mateix període que el 2024, així que a finals d'any les xifres podrien igualar o superar les de l'any passat.
Més intents frustrats
Moriana argumenta que els intents frustrats han crescut, d’una banda, per “l’acció policial”, però també per la "la sensibilitat dels veïns", que permet una acció més ràpida dels cossos de seguretat sense haver d'esperar un llarg procés judicial. També destaca que els propietaris són "cada cop són més conscients", i "posen més mesures físiques de protecció". D'altra banda, creu que també hi ha ajudat la llei 1/2023, que introdueix mesures urgents per a afrontar la inactivitat dels propietaris en els casos d'ocupació il·legal d'habitatges amb alteració de la convivència veïnal. Així, ha explicat, en casos de problemes de desordres públics o d'activitats delictives, si el propietari és un gran tenidor que "desatén la seva obligació" d'actuar, la comunitat de veïns o l'ajuntament poden engegar les accions legals per aconseguir el desallotjament. La legislació fins i tot preveu sancions de 3.000 a 900.000 euros per als grans tenidors que no mouen fitxa davant d'una ocupació, i el consistori pot arribar a adquirir l'immoble temporalment per destinar-lo a habitatge social.
Cal denunciar perquè la policia actuï
El fet que el 80% de les denúncies a Mossos i policies locals per ocupació siguin de pisos buits de grans tenidors o fons d’inversió també té un efecte en les denúncies, donat que quan el propietari és d’aquest perfil, “hi ha "certa dificultat" per localitzar-lo i perquè denunciï, un pas clau perquè els agents actuïn”, segons explica Moriana. És més complex el procediment perquè “primer se l'ha de "trobar" i instar-lo a què denunciï, un pas essencial. "Ens havíem trobat que hi ha pisos que ni tan sols el mateix fons inversor era coneixedor que era el propietari", ha expressat a l'ACN, afegint que en alguns casos desisteixen d'iniciar un procés legal pels costos que suposa fins que l'habitatge no sigui "financerament interessant" per a ells.
De fet, aquest any els Mossos han creat un "cercador d'immobles" d'ús només intern de pisos de grans tenidors, en el qual participen la Sareb i diverses entitats financeres, a fi de comprovar més ràpidament si un immoble és d'aquest tipus de propietaris i de tenir "una persona de contacte per poder activar el recurs policial i judicial" mitjançant denúncia. Es tracta d'una de les accions que el cos està duent a terme en el marc d'un pla destinat específicament a les ocupacions vinculades a delictes. És a dir, aquelles en què l'habitatge esdevé "una plantació de marihuana, un punt de venda de droga, un punt de recepció d'objectes robats" o bé on freqüenten delinqüents que acaben causant conflictes veïnals i inseguretat. Pel que fa a les "ocupacions més socials", de persones vulnerables que han deixat de pagar el lloguer o la hipoteca, no entren en aquest pla i Moriana diu que "l'abordatge policial és totalment diferent" en aquests casos.
Saber l’inici de l’ocupació, clau
Perquè la policia pugui actuar, és clau saber quan ha començat la usurpació o violació de domicili, cosa que dona peu a diverses interpretacions sobre si ja s'ha consumat una ocupació. La poca concreció amb què sovint es troben els agents de carrer per determinar aquest inici és una altra dificultat. Si els Mossos ja no poden desallotjar els intrusos de manera immediata, s'obre un procés judicial més llarg. Segons fonts judicials, la interpretació de la norma en aquest sentit pot ser diferent segons el partit judicial. Si no s'ha pogut desallotjar de manera immediata, els propietaris poden demanar aquesta mesura de manera cautelar mentre no es tanqui el cas, i els ajuntaments poden també expulsar els ocupants de manera cautelar si hi ha risc greu o perill imminent.
On s’ocupa més?
Les dades oficials obtingudes mostren un augment de les ocupacions entre el 2023 i el 2024 d'un 8%, però a escala territorial, les evolucions no són uniformes. Així, el Pla de l'Estany i el Berguedà registren el creixement percentual més gran, per bé que amb pocs casos. En nombres absoluts, el Vallès Occidental va registrar 218 denúncies més l'any passat que l'anterior, un 40%, fins a les 761. Es tracta de la segona comarca amb més incidència, després del Barcelonès, que en sumava 1.467 l'any passat (-4,2% respecte al 2023). Al Gironès, l'augment interanual va ser del 30%, per un total de 387, mentre que també destaca el Baix Empordà, amb un 39,7% més de casos i 218 en total. A l'altre extrem del rànquing, algunes comarques van veure retrocessos significatius, com l'Anoia (-41%) o el Baix Camp (-17%). En conjunt, 25 comarques han anat a l'alça i 16, a la baixa, mentre que ni a la Vall d'Aran ni al Solsonès se n'ha denunciat cap ni el 2023 ni el 2024.
Per municipis, amb dades només dels que tenen més de 10.000 habitants, les ràtios més elevades el 2024 van ser Palafrugell (38 casos per cada 10.000 habitants) i Salt (37 casos). Canovelles, la Ràpita, Mataró i Calonge, a banda de Castelló d’Empúries, Platja d’Aro, Berga i Cunit, també tenen més de 20 casos per cada 10.000 habitants. Pel que fa a les capitals de demarcació, la taxa de Barcelona va ser sensiblement més baixa (4,8), similar a la de Lleida (6,5) i Tarragona (7,1), mentre que Girona es va disparar fins a una ràtio de 21,7 casos. En comparació amb el 2023, les denúncies d'ocupacions van baixar de manera significativa a Calella, Cambrils, Sant Celoni, Vilafranca del Penedès o Sant Feliu de Guíxols, mentre que els increments més notables van ser a Palafrugell, Blanes i Salou, així com Sabadell (de 119 a 262 casos) o Girona (de 124 a 231), que van doblar els casos.
