El canvi d'hora contribueix a milers d'ictus i a l'obesitat, segons un estudi de la Universitat Stanford (Estats Units). Tècnicament, la recerca publicada a la revista PNAS suggereix que la majoria de la població dels EUA seria més saludable si no es canviés d'horari dos cops a l'any, amb menys obesitat i accidents cerebrovasculars. Són uns resultats la mar d'interessants que poden ajudar en el debat que existeix a Europa sobre aquesta qüestió: cal eliminar el canvi d'hora?
L'estudi ha comparat com tres polítiques horàries diferents —l'hora estàndard o d'hivern permanent, l'horari d'estiu permanent i el canvi semestral— podrien afectar els ritmes circadiaris i, així, a la salut de tot el país. Des del punt de vista circadiari (el rellotge intern del cos), la pitjor decisió és el canvi d'hora dues vegades l'any, mentre que qualsevol dels altres dos horaris de forma permanent seria més saludable.
Hivern o estiu: quin és el millor horari?
Un cop clar que canviar d'hora és la pitjor opció, els models assenyalen que deixar com a permanent l'hora estàndard o d'hivern permetria evitar uns 300.000 casos d'ictus a l'any i reduiria en 2,6 milions la xifra de persones amb obesitat. És a dir, que tenir sempre l'horari d'hivern reduiria la prevalença nacional de l'obesitat en un 0,78% i la prevalença d'accidents cerebrovasculars en un 0,09%, dues afeccions influenciades per la salut circadiària. En canvi, deixar com a permanent l'horari d'estiu suposaria que la prevalença nacional de l'obesitat disminuiria en un 0,51% (1,7 milions de persones) i la dels accidents cerebrovasculars en un 0,04% (220.000 casos). Amb només aquests números a la mà, sembla que mantenir l'horari d'hivern seria la millor opció, tot i que no es pot assegurar.
Els investigadors han fet servir un mètode matemàtic per traduir l'exposició de la llum en cada política horària a la càrrega circadiària, és a dir, quant ha de canviar el rellotge innat d'una persona per adaptar-se al dia de 24 hores. Cal saber que el cicle circadiari humà no és exactament de 24 hores, per a la majoria de les persones és uns 12 minuts més llarg, però pot modular-se amb la llum. "Quan s'exposa a la llum al matí, s'accelera el cicle circadiari; quan s'exposa a la llum a la nit, s'alenteix", segons Jamie Zeitzer, un dels signants, que aclareix que cal més llum al matí i menys a la nit per mantenir-se ben sincronitzat amb un dia de 24 hores.
Triar l'horari d'hivern, però amb dubtes
Durant un any, la majoria de les persones experimentarien la menor càrrega circadiària amb l'horari estàndard o d'hivern permanent, que prioritza la llum del matí. Els beneficis varien lleugerament segons la ubicació de la persona dins d'una zona horària i el seu cronotip —és a dir, si prefereix matinar, tranuitar o alguna cosa intermèdia. Les persones que matinen són un 15% de la població i sovint tenen uns cicles circadiaris inferiors a 24 hores, i experimentarien la menor càrrega circadiària amb l'horari d'estiu permanent, ja que una quantitat major de llum vespertina perllongaria els seus cicles circadiaris fins a apropar-se a les 24 hores.
Però cal tenir clar que no es pot assegurar que mantenir l'horari d'hivern és la millor opció, ja que els resultats "no són prou concloents per a eclipsar altres consideracions". Així doncs, els investigadors destaquen que l'estudi no ha tingut en compte factors que podrien influir en l'exposició a la llum a la via real, com ara el clima, la geografia i el comportament humà. S'han limitat a assumir hàbits de llum constants i relativament favorables al ritme circadiari, com un horari de son de 22.00 a 7.00 hores, així com una exposició a la llum solar abans i després de la feina i els caps de setmana, i exposició a la llum interior de 9.00 a 5.00 i després de l'horabaixa. El que sí que reconeixen és que moltes persones tenen horaris de son irregulars i passen més temps a interiors.