L'escriptor Quim Monzó ha descobert a la xarxa l'experiment que ha fet als carrers de Roma el youtuber polyMATHY, que en realitat es diu Luke Amadeus Ranieri i que parla fluidament llatí i grec clàssic. PolyMATHY ha volgut comprovar si els italians poden entendre algú que els parli llatí en una situació quotidiana. I al vídeo es pot observar com, amb algunes dificultats, es pot fer entendre per anar a l'Amfiteatre Flavi. El més curiós, però, és que els seus interlocutors no reconeixen quin idioma està parlant el lingüista i alguns li suggereixen que parli en anglès. PoluyMATHY, però, fa un mantingelllatí i no es mou de l'idioma. "Som a Roma, no? Parlo llatí", acaba deixant anar molt posat en el paper. 

 

Com Neró i Ponç Pilat

 

El lingüista ha deixat clar que per fer l'experiment parlaria el llatí com els romans clàssics del segle I, és a dir com ho hauria fet Neró o Ponç Pilat, i no usaria la pronúncia llatina eclesiàstica molt posterior, que va aparèixer al segle IX al Sacre Imperi Romà-Germànic.

Un cop comprovat que si un romà de l'època clàssica aparegués ara a la ciutat es podria arribar a entendre amb els italians, polyMATHY ha volgut parlar en llatí a la Ciutat del Vaticà. És a dir, no es tractava només que l'entenguessin sinó que els seus interlocutors també s'expressessin en llatí. Als passadissos del Vaticà, efectivament, pot conversar perfectament en aquest idioma amb les persones que treballen a la ciutat, però els seus interlocutors no mostren tanta fluïdesa com ell en l'idioma de Juli Cèsar. Al Vaticà ha decidit utilitzar la pronúncia del llatí eclesiàstic, que és la que usa l'Església catòlica des del segle IX. El lingüista fa la prova a un capellà hongarès, un africà i un llatinoamericà, amb un èxit divers. 

 

Llengua oficial del Vaticà

 

Tot i ser considerada una llengua morta, perquè el llatí no té parlants nadius, és la llengua oficial del Vaticà. El llatí es va mantenir com a llengua de culte de tota l'Església catòlica fins al Concili Vaticà Segon (1962-1965), que va introduir els idiomes actuals. Els comunicats oficials de la Unió Europea s'emeten en les vint-i-tres llengües oficials, entre les quals com se sap no hi ha el català per la negativa del govern espanyol, i per cortesia del govern de Finlàndia també es tradueixen al llatí. Hi ha hagut diversos intents de reintroduir el llatí clàssic en la vida quotidiana, però no han reeixit en cap dels casos.