A mesura que la lava del volcà de La Palma s'acosta al mar s'ha obert la incògnita per qui serà el propietari del nou terreny que es guanyi a l'oceà. I la resposta és que el propietari serà l'Estat espanyol.

Segons la llei de costes espanyola, pertanyen al domini públic marítim terrestre estatal els terrenys o illes que estiguin formades o es formin per causes naturals al mar territorial o en les aigües interiors dels rius, fins on es facin sensibles les marees. Els terrenys seran "inalienables, imprescriptibles i inembargables".

En el cas de l'interior de l'illa, el vulcanòleg José Luis Barrera, ha explicat a Europa Press que els terrenys privats que quedin sota de la colada volcànica seguiran sent dels seus propietaris. "Només serà automàticament de l'Estat el nou terreny que es generi si la lava arriba a la mar. Llavors aquest terreny serà de domini públic", insisteix.

No obstant això, els amos de les propietats sepultades ja no podran tornar a construir-hi a sobre, llevat que es modifiqui el que és patrimoni geològic o històric i "probablement" aquestes hectàrees engolides pel volcà seran declarades zona protegida.

Així mateix, el geòleg recorda que la Llei del sòl en vigor estableix que la utilització dels terrenys amb valors ambientals, culturals, històrics, arqueològics, científics i paisatgístics que siguin objecte de protecció per la legislació, quedarà sempre sotmesa a la preservació d'aquests valors, i comprendrà únicament els actes d'alteració de l'estat natural dels terrenys que aquella legislació expressament autoritzi.

D'aquesta manera, comenta que ara està a mans de les administracions què fer amb aquestes propietats: si intercanvien els terrenys dels propietaris amb altres de nous, o si construeixen un nou llogaret o poble per reubicar els afectats, i, en definitiva, assenyala que queda un procés "complex" per davant. Segons la seva opinió, el més "barat" seria construir un petit llogaret nou, amb cases noves i que s'atorguessin metres quadrats similars als que tenien prèviament els propietaris.

Barrera adverteix, però, que serà molt important determinar on s'estableix altre cop la població sense risc volcànic, perquè "a la banda de la Cumbre Veja sortirà un altre volcà". "Aquesta no serà l'última erupció, pot tornar a produir-se dins de, per exemple, 20 anys, perquè el mantell terrestre està molt proper a la superfície, a uns 15 quilòmetres de profunditat", insisteix. El geòleg compara la distància amb els sistemes volcànics del Camp de Gibraltar, on l'escorça terrestre és d'uns 35 quilòmetres de gruix, més del doble.

Un cop es doni per finalitzada l'erupció caldrà esperar que la lava es refredi i se solidifiqui. Quant de temps portarà, això? És difícil de determinar, però hi ha experiències anteriors i especificitats dels volcans de la zona que permeten aproximar quan es podran recuperar aquests terrenys.