Durant gairebé quatre dècades, la central tèrmica de Foix, a Cubelles, va ser una de les grans infraestructures energètiques del litoral català. Construïda l’any 1975 i operativa des del 1979 fins al seu tancament definitiu el 2015, la instal·lació —de 520 MW de potència— va ocupar una parcel·la de 16 hectàrees entre la carretera C-31, la línia ferroviària i el mar, a Cubelles. Un espai estratègic, a només 400 metres de la platja i a poc més d’un quilòmetre del nucli urbà, que avui viu una de les transformacions ambientals més singulars del litoral mediterrani.
El que durant anys va ser una infraestructura industrial complexa, amb circuits de refrigeració, canalitzacions subterrànies i estructures marítimes, es troba ara en plena fase de reversió ambiental. Un procés llarg, gradual i planificat que Endesa va iniciar amb el desmantellament terrestre el 2017 i que culminarà, previsiblement, el segon semestre de 2027 amb la renaturalització completa de la zona marítima.
Un procés de desmantellament llarg i meticulós
El camí fins aquí ha estat extens i tècnicament exigent. Després del tancament de la central, el 2015, es va començar una primera fase de demolició que va eliminar tots els elements industrials per sobre de la cota zero: naus, caldera, turbines, magatzems, edificis d’oficines i fins i tot la xemeneia de 175 metres, un dels elements més emblemàtics del complex.
Entre 2017 i 2023 es va completar el desmantellament terrestre i la remediació del sòl, amb una gestió de prop de 27.000 tones de residus i una taxa de valorització del 93%. El terreny va ser catalogat com a “sòls inalterats” després dels estudis ambientals, que van confirmar el bon estat del subsol i la necessitat només d’intervencions selectives. Ara, el projecte es troba en la seva fase més delicada: la reversió dels terrenys marítims i la retirada de les instal·lacions de presa i descàrrega d’aigua de mar del sistema de refrigeració.
El retorn del mar i la creació d’una nova platja
El resultat final d’aquesta intervenció serà especialment significatiu per al territori: la creació d’una nova platja d’un quilòmetre de longitud, connectada amb el passeig marítim i equipada amb un carril bici que donarà continuïtat a tot el front litoral.
Per aconseguir-ho, s’ha dut a terme un estudi morfològic exhaustiu del sistema litoral, analitzant corrents, onatge, vents i dinàmiques de sediments. El projecte inclou l’enderroc parcial del dic existent, l’aportació d’arena i la construcció de dics externs per estabilitzar la línia de costa, sempre amb la premissa de no afectar les platges adjacents.
Aquest disseny també respon a un repte estructural del territori: la regressió del litoral entre el port de Segur de Calafell i la dàrsena de Cubelles. La nova configuració pretén no només recuperar sorra, sinó també estabilitzar la dinàmica costanera.
Un nou hàbitat per a la biodiversitat
Més enllà de l’obra civil, el projecte incorpora una dimensió ambiental clau: la creació d’un nou hàbitat dunar. Aquest espai permetrà la recuperació de flora i fauna autòctona i protegida, amb especial atenció al corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), una espècie vulnerable que ja es va detectar en zones properes al dic durant els treballs.
El projecte preveu la retirada d’espècies invasores, la neteja de residus i una revegetació amb espècies pròpies d’ambients dunars. Segons els responsables ambientals, aquest nou entorn pot afavorir la nidificació i reproducció del corriol, consolidant un ecosistema estable en un espai abans industrial.
Veus del territori: entre la transformació i l’oportunitat
Durant la visita institucional a les obres, l’alcaldessa de Cubelles, Rosa M. Fonoll, va destacar el canvi “transcendental” que suposa aquest projecte per al municipi. Segons va explicar, la recuperació del litoral permetrà “tornar a disposar d’un patrimoni natural que s’havia perdut”, amb un increment significatiu de la platja i la connexió amb el passeig marítim.
Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient, Àlex Noheda —biòleg marí— va remarcar la complexitat tècnica del projecte i la necessitat d’una coordinació estricta per garantir la protecció de les espècies i del sistema litoral. També va posar en valor que es tracta d’una intervenció “excepcional en un moment en què moltes platges retrocedeixen”.
Economia circular i segona vida dels materials
Un dels elements destacats del projecte és la gestió dels materials resultants del desmantellament. Es calcula la generació de 63.000 m² d’escullera, que es reutilitzaran en obres a Barcelona, Tarragona i Salou, integrant el projecte dins d’una lògica d’economia circular.
A més, Endesa ha impulsat la recuperació de patrimoni històric i tècnic de la central: més de 900 elements han estat catalogats i incorporats al Fons Històric de la Fundació Endesa, mentre que material tècnic i bibliogràfic s’ha cedit a institucions locals, com l’Ajuntament de Cubelles, instituts del municipi i la UPC de Vilanova i la Geltrú. També s’han trasplantat arbres i espècies vegetals, incloent oliveres i margallons, i s’han cedit casetes de control ambiental al CSIC i al consistori.
Un projecte que mira al futur
Quan finalitzin els treballs, es farà un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua, la dinàmica sedimentària i l’evolució de les espècies autòctones. L’objectiu és garantir que el nou ecosistema es consolidi de manera estable i sostenible.
La transformació de la central de Foix no és només una operació urbanística o ambiental. És també un canvi de paradigma: la reconversió d’un espai industrial en un entorn natural obert a la ciutadania, amb platja, biodiversitat i mobilitat sostenible.
En un context global on la costa mediterrània pateix regressió i pressió ambiental, Cubelles es converteix en escenari d’un experiment a gran escala: el retorn del mar a un espai que, durant dècades, havia estat dominat per la indústria.