El Parlament de Catalunya té sobre la taula una proposició de llei per crear el cos propi de Protecció Civil de la Generalitat, una reivindicació històrica dels professionals que treballen en la gestió i coordinació de les emergències al país. La iniciativa, registrada el passat 28 d'octubre per Esquerra Republicana, Junts, els Comuns i la CUP, arriba després que el mateix Parlament ja n'aprovés la creació, amb una àmplia majoria, en el ple monogràfic sobre emergències del gener de 2025. Aquell mandat parlamentari, reiterat aquest 2026, no s'ha traduït en una iniciativa legislativa del Govern de Salvador Illa, que no ha situat la creació d'aquest nou cos entre les seves prioritats. Ara, els treballadors de la Direcció General de Protecció Civil, amb la complicitat d'aquests quatre grups parlamentaris i sense una oposició expressa d'altres formacions com el Partit Popular, han decidit fer un pas més i portar directament la proposta a la cambra catalana. La proposició de llei s'ha registrat amb una petició de tramitació per urgència extraordinària.
La iniciativa vol modificar la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, per dotar els professionals d'aquest servei d'una estructura pròpia, com ja tenen els Mossos d'Esquadra, els Bombers de la Generalitat o els Agents Rurals. Actualment, els tècnics de Protecció Civil formen part del cos superior d'administració de la Generalitat, una estructura generalista que comparteixen amb funcionaris que fan tasques administratives en altres departaments. Això comporta que s'hi pugui accedir amb unes oposicions que no inclouen coneixements específics sobre emergències, riscos o coordinació operativa. Els treballadors denuncien que aquest model no s'ajusta a la realitat d'un servei que funciona les 24 hores del dia, amb guàrdies, torns de nit, disponibilitat permanent i intervencions sobre el terreny quan es produeixen emergències.
Un mandat del Parlament que el Govern no ha executat
La creació d'aquest cos propi no és una proposta nova. El 30 de gener de 2025, en el marc d'un ple monogràfic sobre la prevenció i la gestió de les emergències, el Parlament ja va aprovar una resolució que instava el Govern a impulsar-lo. La proposta, promoguda per ERC i la diputada republicana Laia Cañigueral, va rebre el suport de tots els grups excepte Vox, que hi va votar en contra. El 22 d'abril de 2026, la cambra va tornar a pronunciar-se a favor d'aquesta estructura pròpia. Tot i aquestes dues votacions, la iniciativa no s'ha materialitzat i els professionals de Protecció Civil consideren que s'ha perdut un temps que ara és especialment important per garantir el funcionament del servei.
Aquest és el context que ha portat els quatre grups parlamentaris a registrar una proposició de llei amb un articulat concret, un calendari de desplegament i obligacions per a l'executiu. Els treballadors volen que el Govern assumeixi la iniciativa i que la reforma es pugui aprovar amb el màxim consens possible, també amb el suport del PSC. L'objectiu és que la creació del cos propi deixi de ser una declaració d'intencions del Parlament i es converteixi en una realitat.
"Aquest Parlament ja ha parlat", va recordar Albert Perramon, cap del Servei Territorial de Protecció Civil a Girona, durant la presentació de la iniciativa. "Va ser un mandat clar, amb una majoria àmplia. Avui demanem que aquell mandat es faci realitat", va assegurar el representant dels treballadors, que va agrair als grups impulsors que hagin convertit una reivindicació de fa anys en una proposta legislativa quan es va presentar la proposta al Parlament.
Oposicions pròpies, carrera professional i desplegament territorial
La proposició de llei preveu crear el Cos de Protecció Civil de Catalunya com un cos especial de funcionaris, amb oposicions pròpies, formació especialitzada i una carrera professional diferenciada. La nova estructura haurà d'incloure tant el personal tècnic com els operadors de sala i els professionals dels serveis territorials, amb tres escales professionals i dues grans àrees de treball: una d'operativa i una altra de planificació, prevenció i suport.
La reforma també preveu que els professionals destinats a llocs operatius hagin de superar una fase de formació especialitzada a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. A més, estableix un desplegament territorial a totes les vegueries i obliga el Govern a aprovar, en el termini d'un any, un pla per dimensionar els efectius necessaris, tant als serveis territorials com al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) -que tenen goteres-, que ha de garantir una resposta permanent davant les emergències. La proposta també regula les guàrdies i la disponibilitat, i reconeix la condició d'agent de l'autoritat en determinades funcions.
Els impulsors de la iniciativa insisteixen que no es tracta de crear una nova estructura des de zero, sinó de donar cobertura jurídica i professional a una realitat operativa que ja existeix. "No venim a demanar diners ni més recursos. Ja tenim uniformitat pròpia, horaris especials i conduïm vehicles d'emergència. Ja funcionem com un cos operatiu", va explicar Perramon. Segons va defensar, la reivindicació passa per disposar d'un sistema d'accés especialitzat i per ordenar un model que, asseguren, no reconeix adequadament les funcions que desenvolupen.
Una crida al PSC per desencallar la reforma
Amb la proposició de llei registrada, la pilota torna a estar a la teulada del Parlament i, especialment, del Govern. ERC, Junts, Comuns i la CUP han assumit la iniciativa legislativa, però els treballadors aspiren a aconseguir un acord més ampli que permeti aprovar la reforma sense convertir-la en una confrontació entre govern i oposició. Per això han fet una crida expressa al PSC perquè se sumi al projecte i faciliti una tramitació ràpida.
"Aquest no és un tema de govern o d'oposició, ni d'esquerres o de dretes. És un tema de seguretat de la ciutadania", va defensar Perramon, que va reclamar que la creació del cos propi es converteixi en un acord de país. Els professionals de Protecció Civil asseguren que ja han aconseguit que el Parlament reconegui dues vegades la necessitat de crear aquesta estructura. Ara volen que el compromís polític es transformi en una llei i que el Govern n'assumeixi el desplegament. "Demanem al Govern que reculli el guant i lideri aquest procés, perquè ja arriba tard. Les emergències no s'aturaran. Nosaltres tampoc", va concloure.