Dilluns, després d'estar 113 anys a Barcelona, els veïns de la ciutat podran entrar per primer cop a visitar la presó Model. Lleugerament retocada per a l'ocasió, l'antiga presó de preventius de la ciutat mostrarà la seva història, la de Barcelona i la del país en una exposició inèdita.
A partir de 13 històries personals de presos que hi van estar tancats s'explicaran les diferents èpoques de la presó, que a la vegada repassen la història del país, des de la Setmana Tràgica fins a l'actualitat, passant per la Guerra Civil, el procés a Lluís Companys, els anys del franquisme, els durs anys 80 amb l'heroïna i la SIDA –preludi a l'actual sistema penitenciari– i l'actual impuls per a la reinserció.
De moment, ja hi ha 25.000 reserves per veure l'exposició que s'inaugura aquest dissabte i que s'obre al públic el dilluns 3 de juliol. Dissabte el president, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, inauguren la mostra amb un acte simbòlic que comptarà amb la presència de Lluís Llach, que cantarà a cappella L'estaca al pati de la presó.
A partir de dilluns els visitants entraran a la presó com ho feien els reclusos, sense emmanillar, però passant tres cancells.
Un cop dins, s'enfila el camí pels passadís que porten al panòptic, el centre de control de la Model que permetia controlar les sis galeries alhora.
La visita recorre les galeries 1, 4 i 5 i el pati destinat a esports.
A la 5 hi ha resumits els 113 anys d'història a partir dels 13 personatges. I a la 4 s'hi podrà veure la vida diària. Juntament amb la tercera galeria, la 4 és la més gran de la presó i en els últims anys hi havia els reincidents i multireincidents. A cada galeria hi havia diversos serveis com la biblioteca, la bugaderia, paqueteria o la perruqueria, així com les sales on donaven la metadona. Al final hi ha el menjador.
L'exposició surt al pati per mostrar l'evolució de Barcelona. La ciutat tenia 500.000 habitants quan es va obrir. La Model es construeix als afores, enmig de camps, i quan es tanca definitivament, és al mig de la ciutat, a la Nova Esquerra de l'Eixample, i Barcelona ara té cinc milions d'habitants.
Al pati també hi ha un cub de miralls que aconsegueix l'efecte òptic de veure's dins la presó. Dins hi ha tota l'evolució de la ciutat foto a foto.
A la Galeria 1 hi ha el procés de tancament de la presó i l'explicació de com funciona el sistema penitenciari català. La visita acaba al locutori, on els presos rebien les famílies i l'actual paqueteria, on el 1974 es va instal·lar el garrot vil per executar Salvador Puig Antich.
113 anys, 13 històries
Els protagonistes de les 13 històries són Ramon Albó, secretari de la Junta de Construcció de la Model en el moment de la inauguració de l’edifici (1904); Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog laic i progressista, fundador de l’Escola Moderna, jutjat a la Model i afusellat a Montjuïc (1909) com a instigador intel·lectual de la Setmana Tràgica; Lluís Companys i Salvador Seguí, engarjolats a la Model (1920) com a presos governatius durant l’època de la Llei de fugues de Martínez Anido; Jaume Compte i Marcel·lí Perelló, militants independentistes, fundadors de La Bandera Negra d’Estat Català, condemnats a presó (1925) pel complot del Garraf; Mossèn Salvador Balletbó, rector de Sant Fost de Campsentelles, empresonat durant la repressió religiosa de la Guerra Civil (1936); Josep Fortuny, alcalde de Mollet del Vallès durant la República, tancat a la Model i afusellat al Camp de la Bota per la dictadura de Franco (1939); Helios Gómez, impulsor del cartellisme revolucionari durant la Guerra Civil, reclòs a la Model (1945), on va pintar la Capella Gitana, situada a la galeria dels condemnats a mort; A. R., àlies la Gilda, cambrer detingut i empresonat per la seva condició d’homosexual (1955).
Els 113 de l’Assemblea de Catalunya, detinguts durant una reunió a Barcelona (1973) i engarjolats a la Model i a la Trinitat; Salvador Puig Antich, militant anarquista executat al garrot vil a la Model (1974); Lluís M. Xirinacs, filòsof, escriptor i polític, que reivindicà l’amnistia (1975) dels presos polítics amb una plantada diària de 12 hores a les portes de la Model, des de la mort de Franco fins al 1977; i el Vaquilla, instigador de diversos motins (1977) a l’època de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), que exigia l’amnistia total, no només per als presos polítics. La història del Vaquilla servirà per explicar el motí que hi va haver a la Model 1984.
L’exposició també reivindica la figura dels professionals dels serveis penitenciaris, que depenen de la Generalitat de Catalunya des del 1984. Es tracta de prop de 5.600 funcionaris de servei interior, mestres, educadors, treballadors socials, psicòlegs, monitors, personal sanitari i juristes dedicats a la reinserció social de les persones privades de llibertat.