Fa una setmana que la pesta porcina africana (PPA) va entrar de ple en l’imaginari dels catalans, quan el passat divendres va transcendir que s’havien detectat dos casos d’aquesta malaltia en porcs senglars de Collserola, els primers que apareixien a Catalunya i la resta de l’Estat espanyol des de 1994. De ser una malaltia completament desconeguda, en aquest temps, s’ha succeït una allau d’informacions que han envoltat el que es considera una crisi sanitària, que té implicacions socials -restriccions al medi natural dins del radi de sis quilòmetres de la zona zero- i que ja està provocant importants conseqüències econòmiques en un sector vital del país, comença a tenir efectes laborals i que també té derivades polítiques. La pesta porcina africana no té cap afectació per a la salut de les persones, però molts propietaris de mascotes (gossos) principalment, es pregunten quina afectació pot tenir en els seus animals i quin tipus de protecció cal tenir si se surt per la muntanya i es poden trobar amb un senglar.
El virus és innocu, però cal tenir cura
Els veterinaris i les autoritats sanitàries indiquen que no hi ha evidència que els gossos o els gats s’infectin o desenvolupin la malaltia de la pesta porcina africana. Els experts asseguren que el virus que causa la malaltia també és innocu per a les mascotes, però cal no confiar-se, perquè si bé no pot perjudicar la salut dels animals i les persones, sí que poden tenir un paper actiu que cal tenir en compte. El virus no és capaç de multiplicar-se ni de colonitzar cap altra espècie que no sigui la seva, és a dir, el senglar o el porc. “Es transmet només entre porcs i senglars, no afecta les mascotes, ni gossos, ni gats, ni conills. En el cas hipotètic que una mascota entrés en contacte amb un porc contaminat o si, per exemple, un gos mossegués un animal amb la malaltia, tampoc no passaria res. Podem estar tranquils”, explica Josep Solé, president de l’Associació de Veterinaris de Porcí d’Espanya i de Catalunya. Però el problema amb les mascotes no és de salut, sinó d’escampament del virus si acudeixen a zones infectades o de risc, perquè poden contribuir a disseminar-lo, i també les persones si passegen o circulen per aquests espais afectats. Es poden trepitjar femtes amb presència del virus i transportar-lo sense saber-ho a altres llocs, i acabar afectant porcs i senglars.
L'explicació científica
Però, quina és l’explicació científica que descarta que la PPA pugui afectar les persones i les seves mascotes? La pesta porcina africana (PPA), causada pel virus de la PPA (VPPA, un Asfivirus d’ADN bicatenari), és altament específica per a la família Suidae (porcs domèstics, senglars, facoquers), infectant només les seves cèl·lules mitjançant receptors com CD163 en monòcits i macròfags, cosa que permet la replicació viral exclusiva en aquestes espècies. El VPPA no té receptors funcionals en cèl·lules humanes ni de mascotes comunes (gossos, gats, etc.), de manera que no pot entrar ni replicar-se en elles via endocitosi (el procés pel qual una cèl·lula ‘engoleix’ molècules grans, partícules o fins i tot altres cèl·lules petites de l’exterior, envoltant-les amb una porció de la seva pròpia membrana plasmàtica per formar una vesícula que passa a l’interior del citoplasma) o macropinocitosi (la cèl·lula incorpora grans quantitats de líquid i partícules de l’espai exterior), processos clau per al seu cicle en suids. Sense unió a receptors de l’hoste compatibles ni replicació, el virus no causa infecció productiva ni símptomes en no-suids, encara que pot persistir breument de manera mecànica en superfícies o vectors com les paparres Ornithodoros. En humans, l’absència total de receptors del VPPA i la manca d’evidència epidemiològica de zoonosi, els fa immunes. En les mascotes, no es detecta virèmia ni multiplicació viral; només transport passiu en pèl o potes sense transmissió biològica.
Com es transmet el virus entre els senglars i porcs?
El virus de la pesta porcina africana és entre els senglars i els porcs a través del contacte directe i indirecte i pot transmetre’s a través de paparres competents de cos tou del gènere Ornithodoros. La via directa és el contacte animal-animal (per saliva, sang, orina, femtes, secrecions nasals i genitals durant baralles, muntes o proximitat; inclou transmissió vertical de la mare als garrins) i indirecta, amb material contaminat (carn infectada, restes de menjar, pinsos, aigua o herba contaminada per senglars), essent altament contagiós, ja que un porc infectat el pot propagar en 2-4 dies mitjançant secrecions amb una càrrega viral alta. Els senglars i porcs infectats amb pesta porcina africana (PPA) presenten símptomes que inclouen febre alta, inapetència, hemorràgies internes i externes (a la pell, que s’enrogeix o es torna blavosa, especialment a les potes, orelles, morro i cua), diarrea, vòmits, convulsions i incoordinació. Aquests signes apareixen després d’un període d’incubació de 2 a 14 dies i evolucionen ràpidament cap a la mort, que pot ocórrer entre 5 i 10 dies després de l’inici dels símptomes. En femelles gestants s’observen avortaments i un augment de garrins momificats.