És molt bèstia això del riu Besòs. Les afectacions mediambientals de l'incendi a la química Ditecsa de Montornès i el vessament de dissolvents i olis al riu se sabran la setmana que ve. Les portades dels diaris de Barcelona, però, ho destaquen amb raó —El Periódico i l’Ara per sobre de tots— perquè el diagnòstic inicial és molt dur, molt cruel: s’han perdut entre 20 i 30 anys de neteja i repoblació de la fauna i del teixit vegetal.

És una gran desgràcia. En dues o tres hores se n’ha anat en orris tot l’esforç de dues o tres dècades que van transformar aquella claveguera a cel obert en un riu digne del seu nom. Hem d’esperar que no esdevingui arma llancívola a mans de la mala política, sinó una tasca comuna de depuració de responsabilitats i recuperació de tot el que s’ha perdut a causa d’aquest desastre mediambiental, que algú ha anomenat mini-Txernòbil, perquè no només és una calamitat ecològica sinó una degradació del valor social del riu i el seu entorn que els veïns hauran de patir, com patien en altre temps no tan llunyà.

A Notícia de jornal, Chico Buarque canta que a dor da gente não sai no jornal, el dolor de la gent no surt als diaris. Es fa estrany que aquesta notícia no obri les portades de La Vanguardia i El Punt Avui, que demostren menys sensibilitat que els seus competidors. Per contrast, a les xarxes socials, les reaccions han estat d'intensa indignació i són, segurament sense voler-ho, la millor crítica a algunes portades d’avui:

EPC

ARA

LV

EPA

EP

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat