Cap a les deu del matí d'ahir, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) difonia una nota en què demanava als mèdia d'evitar la difusió de "les imatges extremadament violentes" que el terrorista de Nova Zelanda havia emès en directe a través de Facebook Live. "No difondre implica també no enllaçar continguts", afegeix el CAC.

Brendan Tarrant, l'assassí, ho havia preparat tot per a viralitzar el terror via xarxes socials. Era el seu objectiu. Quin sentit té seguir-li el joc a les portades impreses d'avui, com fan l'ABC, La Razón i El Mundo, que reprodueixen diverses captures fotogràfiques de la matança en primera pàgina i en difonen el missatge? És que els diaris que han procurat no ballar la música del terrorista informen pitjor?

ABC

EM

LR

EP

LLAURA

EPC

LV

AVUI

Els atemptats es cometen per provocar horror, terror i pànic al major nombre possible de persones. Les xarxes socials faciliten la redifusió d'aquests atacs i del seu efecte embrutidor. Cada repetició multiplica la por que pretenen causar els terroristes i escampa el seu missatge d'odi. Les xarxes socials són l'espai perfecte per multiplicar-ne l'impacte. Són espais on qualsevol hi té accés lliure i on s'hi concentra una audiència acostumada a consumir i compartir informació immediata, menys filtrada, poc verificada.

Les pàgines web dels mitjans i els seus comptes en xarxes socials, amb la seva pulsió per la velocitat i el clic, poden caure en la trampa del terrorista i convertir-se en altaveus acrítics d'atrocitats com la d'ahir. És fàcil precipitar-se, cometre errades. Però una portada impresa la masteguen diverses persones unes quantes hores abans de publicar-la. En aquest cas, els fets van passar unes setze hores abans de l'horari de tancament de les primeres pàgines. Prou temps per pensar-les, filtrar-les i depurar-les de manera que no contribuïssin a la viralització de la por i de l'odi que persegueix el terrorista, a l'embrutiment dels seus lectors, a la seva insensibilització. Hi havia temps per a editar aquestes portades amb cura, a consciència. Potser això és el que falla en alguns diaris: la seva consciència.