Agafar un tren d'alta velocitat a Espanya ja no és, per a molts passatgers, un gest tan despreocupat com abans. Les dues tragèdies ferroviàries que han sacsejat l'Estat espanyol aquest 2026, la d'Adamuz, el 18 de gener, i la d'Urda, aquest dimecres 28 d'octubre, han deixat almenys 115 morts i han obert una profunda crisi de confiança en un mitjà de transport que durant dècades havia estat un dels grans símbols de modernitat i seguretat de l'Estat. Les dades indiquen que l'alta velocitat ja havia perdut aproximadament un 15% dels viatgers durant el primer semestre de l'any, mentre que les companyies aèries han començat a absorbir una part dels passatgers afectats per les incidències ferroviàries. I, enmig d'aquest clima de por, una nova avaria registrada aquest dijous en un tren Ouigo que circulava entre Alacant i Madrid ha provocat moments de tensió i algunes escenes de pànic entre els viatgers, quan el tren s'ha aturat en l'interior d'un túnel del traçat madrileny, cosa que ha obligat als serveis ferroviaris i d'emergència a l'evacuació immediata de tots els passatgers.
Aquest dijous al matí, un tren Ouigo que havia sortit de Múrcia amb destinació Valladolid, amb parades a Alacant i Elx, ha quedat immobilitzat a l'interior d'un túnel. Les primeres informacions situaven la incidència a la província de Toledo, a prop d'Ontígola, però posteriorment la companyia ha precisat que el comboi es trobava en un túnel a l'altura d'Aranjuez, a la Comunitat de Madrid. L'episodi és especialment il·lustratiu del clima de nerviosisme que ha deixat la tragèdia d'Urda. Segons ha informat El Periódico, la incidència ha provocat moments de molta tensió i algunes escenes de pànic entre els passatgers. El periodista que ha informat dels fets ja apuntava inicialment a una possible fallada de la catenària. Però a les xarxes socials han començat a circular informacions sobre un "fort cop" que haurien sentit els viatgers abans que el comboi s'aturés. En un primer moment, i sense que hi hagués cap confirmació oficial sobre les causes de la incidència, alguns missatges asseguraven que el personal del tren havia apuntat a la possibilitat d'un impacte amb un animal o algun objecte. "Les hostesses ens han dit que hem topat amb alguna cosa", afirmava un dels testimonis reproduïts a les xarxes. Algun usuari ha explicat que havien deixat als passatgers dins sense llum ni aire esperant a que arribés el tren de rescat.
🇪🇸 | Un tren OUIGO Alicante-Madrid queda detenido en un túnel de Toledo tras oír un golpe. Un convoy de alta velocidad de OUIGO se ha parado este jueves en el interior de un túnel de la provincia de Toledo después de que los pasajeros escucharan un fuerte impacto. Ocurre un día después del accidente de Urda y no hay confirmación oficial sobre la causa. El tren cubría el trayecto Alicante-Madrid y se detuvo a las 9.53 horas, aproximadamente a la altura de la zona de Ontígola, según relató un viajero a La Gaceta. «Hace unos 15 minutos hemos parado. Se ha escuchado un golpe y ha ido parando el tren, hasta parar definitivamente en un túnel», explicó. Según ese pasajero, el personal de la compañía les ha dicho que el convoy pudo chocar con un animal o con algún objeto: «Las azafatas nos dicen que ha chocado con algo». Por ahora no hay confirmación oficial sobre las causas ni se sabe cuándo podrá reanudarse la circulación. https://t.co/ZQzAkh0J4R
— Maquiavelo (@Casi__Perfecto) October 29, 2026
Paral·lelament, InfoRenfe ha comunicat una avaria tècnica que afectava el subministrament elèctric i que havia obligat a interrompre la circulació per una de les vies entre Valdemoro i Villarrubia de Santiago, al corredor d'alta velocitat Madrid-Llevant. Finalment, a les 11.18 hores, Ouigo ha confirmat que el tren 6775 havia patit una "enganxada amb la catenària", sense causar danys personals, i que havia activat un dispositiu per traslladar els passatgers a un altre comboi per continuar el seu viatge cap a Madrid-Chamartín.
ℹ️ Debido a una incidencia técnica en un tren OUIGO que afecta al suministro eléctrico, permanece interrumpida la circulación por vía I entre Valdemoro y Villarrubia de Santiago. 🟠 Afectada la circulación de alta velocidad entre Madrid y Levante.
— InfoRenfe (@Inforenfe) October 29, 2026
Esta misma mañana, un tren Ouigo que iba de Murcia a Madrid se ha detenido en medio de un túnel por una avería. Han dejado a los pasajeros dentro, sin luz ni aire, esperando a que llegue un tren de rescate. https://t.co/v7Gkxx8EU1
— ceciarmy (@ceciarmy) October 29, 2026
Segons el periodista Juan José Fernández, que ha informat de l'incident en el directe d'El Periódico, dins del comboi s'han viscut moments de molta tensió i algunes escenes de pànic. La Guàrdia Civil s'hauria desplaçat cap al lloc dels fets. No s'ha informat de cap col·lisió amb un altre tren ni hi ha elements que permetin relacionar tècnicament aquesta incidència amb l'accident d'Urda, que es va produir en un corredor ferroviari diferent. Però la coincidència temporal és significativa. Només 24 hores després d'una catàstrofe ferroviària, quedar-se aturat dins d'un túnel pot alimentar els pitjors temors dels passatgers. La por que abans podia associar-se a una situació excepcional ara apareix en els relats d'usuaris que reconeixen que viatgen amb inquietud, pendents dels sorolls, les frenades i qualsevol anomalia durant el trajecte.
Gairebé la meitat dels usuaris havien deixat el tren o s'ho plantejaven
La pèrdua de confiança no ha començat amb l'accident d'Urda. Ja era visible després de la tragèdia d'Adamuz, que va causar 46 morts el gener passat. Un estudi de l'institut demoscòpic 40dB per a El País, publicat el 10 de febrer, revelava que el 20,5% dels usuaris enquestats afirmaven que havien deixat de viatjar en tren, mentre que un altre 24,2% assegurava que s'ho estava plantejant. En conjunt, un 44,7% dels entrevistats que utilitzaven el ferrocarril havien renunciat a aquest transport o valoraven fer-ho. L'estudi, elaborat a partir de 2.000 entrevistes en línia, també mostrava que el 58% de la població tenia poca o gens de confiança en el sistema ferroviari. Segons ha explicat aquest dijous a la Cadena SER el director de Metroscopia, Ignacio Urquizu, una enquesta elaborada després d'aquella tragèdia revelava que el 72% dels espanyols considerava possible que es repetís un accident ferroviari similar.
Aquestes dades són anteriors a la tragèdia d'Urda. Per tant, no permeten determinar fins a quin punt la segona catàstrofe ha aprofundit el rebuig a viatjar en tren. Però sí que demostren que l'alta velocitat ja arrossegava una crisi de confiança important abans del nou accident. En espera que es publiquin dades demoscòpiques representatives que permetin mesurar l'impacte addicional de la tragèdia d'Urda, els testimonis recollits per diferents mitjans de comunicació i agències com Europa Press a les estacions mostren que la por ha tornat a aparèixer entre els viatgers.
L'alta velocitat ha perdut un 15% dels passatgers
Les reticències dels usuaris coincideixen amb una davallada real del nombre de viatgers. Segons les dades oficials de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), durant el primer trimestre del 2026 els serveis comercials d'alta velocitat van transportar 8,05 milions de passatgers, un 21% menys que en el mateix període del 2025. La davallada va ser especialment pronunciada als corredors del sud peninsular. El Madrid-Màlaga/Granada va perdre un 61% dels viatgers, el Madrid-Sevilla va retrocedir un 27% i el Madrid-Barcelona va registrar una caiguda del 17%.
Durant el segon trimestre es va produir una recuperació parcial, amb 10,6 milions de passatgers entre abril i juny, un 33% més que durant els tres primers mesos de l'any. Tot i això, la xifra continuava sent un 10% inferior a la del mateix trimestre del 2025. En conjunt, l'alta velocitat havia perdut prop del 15% dels viatgers durant el primer semestre.
Ara bé, no tota aquesta reducció es pot atribuir a la por. L'accident d'Adamuz va provocar interrupcions del servei, limitacions de velocitat i una reducció de les circulacions, especialment al corredor andalús. Segons la CNMC, l'oferta de places també va disminuir considerablement. Per tant, una part de la pèrdua de passatgers respon a la impossibilitat de viatjar en determinats trajectes o a l'empitjorament de les condicions del servei, i no necessàriament a la desconfiança.
L'avió recupera passatgers que havia perdut davant del tren
On sí que es detecta un canvi de tendència és en el transport aeri. Durant anys, l'expansió de l'alta velocitat havia restat competitivitat a les connexions aèries entre ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla i Màlaga. Però les incidències ferroviàries del 2026 han provocat un moviment parcial en sentit contrari. Aena, l'empresa pública que gestiona els aeroports espanyols, va reconèixer en les estadístiques del febrer que aproximadament 108.000 passatgers aeris addicionals estaven relacionats amb l'accident ferroviari del 18 de gener i amb altres incidències a la xarxa d'alta velocitat.
Aquest increment representava al voltant de mig punt percentual del trànsit aeri del mes i es concentrava especialment en les connexions entre Madrid i Màlaga, Madrid i Sevilla, i Madrid i Barcelona. És una dada significativa perquè acredita un transvasament de demanda cap a l'avió, encara que no permet distingir quants passatgers van canviar de mitjà de transport per por i quants ho van fer per les interrupcions del servei ferroviari. La demanda disparada va motivar, per exemple, que Vueling recuperés el pont aeri Barcelona-Madrid després d'any i mig de renunciar a la ruta.
L'accident d'Urda ha tornat a disparar la demanda de vols alternatius. Aquest dimecres, poques hores després de la tragèdia, Iberia va anunciar que augmentava un 20% la capacitat dels seus vols entre Madrid i Andalusia, amb 520 places addicionals: 362 a la connexió amb Màlaga i 158 a la de Sevilla. La companyia també va reforçar les operacions amb avions de més capacitat, va programar vols addicionals i va limitar el preu dels bitllets de classe turista a 99 euros per trajecte fins al 8 de novembre. Air Europa també ha anunciat reforços per facilitar els desplaçaments dels viatgers afectats per la interrupció ferroviària. En aquest cas, l'increment de la demanda aèria respon principalment a la suspensió de les connexions d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia després de l'accident. Encara no hi ha dades que permetin calcular quants passatgers optaran per continuar utilitzant l'avió quan es restableixi el servei ferroviari.