Drets en perill. La policia ha causat 3 de cada 10 incidents contra periodistes en els darrers dos anys. Així s’afirma en l’informe Policies contra periodistes. Agressions, entrebancs i sancions contra periodistes per part dels cossos policials, de la periodista  Gemma Garcia Fàbregas i editat per Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramón Barnils i el suport de la Fundació Catalunya Fons, que es presenta avui. En concret, es detalla que l’any 2020 es van registrar en el Mapa de la Censura 119 incidents que afecten periodistes, dels quals 38 van ser per la policia (un 32%). I l’any 2021, la policia va protagonitzar 38 incidents del total de 92 (el 41%). S’indica que el percentatge s’ha reduït respecte a l’any 2019, on va haver-hi moltes mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans, però que "en els darrers dos anys continua la tendència de les agressions, identificacions, amenaces i sancions contra periodistes per part de la policia" a informadors.

En l’informe es detalla que l’any 2019, el 29,5% de tots els incidents registrats al Mapa de la Censura van ser causats per la policia contra informadors, només 4,5 punts per sobre de la mitjana percentual del període analitzat ara. S’hi afegeix que la percepció entre professionals, organitzacions i sindicats de periodistes és que “cada vegada són més les traves per garantir el dret a la informació de la ciutadania”. Els obstacles prenen múltiples formes, però segueixen un patró d’acord amb els incidents analitzats en l’informe. En primer lloc, es concentren en el marc de mobilitzacions al carrer, principalment durant manifestacions o en desnonaments. I, en segon lloc, es produeixen al marge de si els professionals van visiblement identificats o no.

Ferits

En la investigació, s’indica que tot i que no hi ha hagut tantes mobilitzacions com al 2019, la tendència s’ha mantingut durant el 2020 i el 2021, un període marcat per les protestes arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél el febrer de 2021 —quan el Consell d’Europa va difondre una alerta pels periodistes «colpejats per policies antidisturbis» a València—, i també per incidents en la cobertura de desnonaments, que han protagonitzat multitud de casos. El Mapa de la Censura als Països Catalans és una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils que, des de l’any 2015, registra incidents que coarten la tasca dels periodistes o que poden restringir la llibertat d’expressió o el dret a la informació de la ciutadania als territoris de parla catalana.

En concret, es detalla que en la protesta per Hasél arreu dels Països Catalans, 12 periodistes van ser coaccionats de diverses maneres per la policia mentre treballaven al carrer, la qual cosa representa més d’una tercera part dels incidents classificats en aquest causant i el 18% de la suma dels dos anys. Un altre mes on es concentra un nombre més elevat de casos que la resta és l’octubre de 2020, quan —coincidint amb el tercer aniversari del referèndum, la Diada Nacional del País Valencià i diversos desnonaments— se’n van recollir 9. La resta de mesos, tant de 2020 com de 2021, registren una forquilla d’incidents que oscil·la entre 1 i 5 casos.

A més, el recull d’incidents en les protestes contra l’empresonament del raper Hasél  van deixar un balanç de 16 periodistes ferits a Barcelona, Girona i València, la majoria, 11, per la policia. Entre els ferits n’hi ha set per projectils de foam. La periodista d’Europa Press Marta Palma és qui va patir l’impacte de foam al cap, darrere l’orella, mentre trucava a una ambulància perquè assistís la noia a qui li van buidar un ull. Palma explica que va notar l’impacte en el moment que s’havia allunyat una mica de la vorera per poder veure i transmetre al servei d'atenció de trucades d'urgència 112 a quina altura del carrer era la noia ferida. Duia armilla de premsa i el braçalet posats. Després de ser atesa a l’ambulància li van fer un TAC a l’hospital i van descartar res greu, però va patir marejos alguns dies després.

Durant el 2020 i el 2021, també es recorda que els fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia "han vist perjudicada la seva tasca professional" en ser sotmesos a procediments judicials. Mentre Mireia Comas va ser detinguda quan cobria un desnonament a Terrassa el 13 d’octubre de 2020 i jutjada el 2 de desembre, Albert Garcia va ser detingut durant les protestes postsentència el 18 d’octubre de 2019, i va ser jutjat el 14 d’octubre de 2021, i absolt.

I, s’hi precisa que més enllà de les agressions protagonitzades per cossos policials, també s’observa una tendència a l’alça de periodistes sancionats a través de la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Precisament, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va anunciar la setmana passada que retirava la sanció a la periodista Mireia Comas.

Identificació

Finalment, el Grup de Periodistes Ramon Barnils indica que “dur identificació visible no és obligatori i considera que cap cos policial no hauria d'agredir ningú sense motiu i menys encara si porta una càmera o llibreta i està clarament informant”. No obstant això, hi afegeix que "la policia cada vegada entén més el braçal i l’armilla com si fossin obligatòries i, així i tot, en molts casos dur-ne no ha impedit que la policia fereixi periodistes, els identifiqui o dificulti la seva feina". Les agressions a periodistes també són per part de la ciutadania.