A l’estat espanyol viuen un total de 48.592.909 habitants en data d’1 de gener del 2024, la xifra més alta de la seva història, segons les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a partir dels registres dels padrons i del cens. La població espanyola va registrar un increment de 85.870 persones durant el quart trimestre del 2023. En termes anuals, el creixement poblacional estimat ha estat de 507.548 respecte al mateix període (48.085.361 l’1 de gener del 2023). El creixement poblacional d'Espanya es deu gairebé íntegrament a l'increment de persones nascudes a l'estranger. Aquesta població de 8.775.213 persones va ser més gran que la de nacionalitat estrangera, a causa dels processos d'adquisicions de nacionalitat espanyola. Pel que fa a Catalunya, en el darrer trimestre de l’any ha crescut un 0,17%, per sota de la mitjana de la resta de les comunitats espanyoles. Segons les dades de l'Idescat, Catalunya va superar els 8 milions d'habitants el passat novembre.
Més estrangers i pocs naixements
El nombre d'estrangers ha augmentat en 72.504 persones durant el quart trimestre de l’any passat, fins a arribar a les 6.491.502 de persones amb nacionalitat forana residents a Espanya a 1 de gener del 2024. Pel que fa a la població de nacionalitat espanyola, va créixer en 13.366 persones durant el mateix període. De fet, l’increment de residents d’origen estranger a l’estat espanyol compensa el descens de la natalitat que ha experimentat Espanya en els darrers anys. El nombre de naixements per cada mil habitants en un any va ser del 6,88% en el 2022, una taxa de natalitat molt baixa, mentre que l’índex de fecunditat (nombre mitjà de fills per dona), va ser d’1,16. El fet que Espanya tingui un índex de fecunditat inferior a 2,1 (fecunditat per reemplaçament) suposa que no es garanteix una piràmide de població estable.
Nacionalitats dels immigrants i dels migrants
Pel que fa a ses principals nacionalitats dels immigrants durant el quart trimestre del 2023, les més nombroses van ser la colombiana (amb 42.600 arribades a Espanya), la veneçolana (27.300) i la marroquina (25.800), seguida dels mateixos espanyols que tornen (19.500), peruans (17.200), italians (9.600), argentins (7.900), hondurenys (7.000), equatorians (6.200) i romanesos (5.700). Pel que fa a les nacionalitats més nombroses dels emigrants que marxen, van ser l'espanyola (amb 10.400 sortides), la marroquina (9.500) i la romanesa (8.100), seguida de la colombiana (6.400), italiana (4.200), del Regne Unit (3.300), peruana (2.500), veneçolana (2.400), pakistanesa (2.300) i ucraïnesa (2.300).
Catalunya creix menys
Pel que fa a la població per comunitats autònomes, el creixement de població a Catalunya s’ha situat per sota de la mitjana de les 17 comunitats autònomes, amb un increment en el quart trimestre del 2023 d’un 0,17%, mentre que els majors increments es van donar a la ciutat autònoma de Melilla (0,64%), la Comunitat de Madrid (0,44%) i Comunitat Valenciana (0,41%), seguits de la Regió de Múrcia (0,23%) i la Comunitat Foral de Navarra (0,18%). Durant el quart trimestre del 2023 la població va créixer a totes les comunitats i ciutats autònomes, excepte a Andalusia (-0,01%) i Extremadura (-0,02%). Cal recordar que durant el 2022, Catalunya va ser la comunitat que va registrar un major augment de població (140.140 persones més), seguida de la Comunitat de Madrid (128.649 més) i Comunitat Valenciana (108.079 més).