Plataforma per la Llengua i l'ANC han anunciat que recorreran contra la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que menysté el català a les aules. En una roda de premsa a la seva seu, la presidenta de l’entitat, Rut Carandell, i la vicepresidenta, Mireia Plana, han qualificat la decisió judicial de “contrària a la normativa vigent” i han fet una crida a defensar la llengua. A més, Plana ha constatat que la decisió judicial demostra que el Pacte Nacional per la Llengua és "insuficient", malgrat ser "molt necessari" per garantir-ne la plena protecció. Per la seva banda, el president de l’ANC, Lluís Llach, ha denunciat que la resolució del tribunal representa “l’atac més greu contra el català des del franquisme” i ha criticat l’actitud del president de la Generalitat, Salvador Illa: "La seva actitud amb la llengua serà la de rentar-se la cara, com altres vegades", ha etzibat.
La reacció de Plataforma per la Llengua s’ha produït poques hores després que el TSJC anul·lés diversos articles fonamentals del decret lingüístic aprovat per la Generalitat el 2024, donant parcialment la raó a l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). Els punts anul·lats fixaven el català i l’aranès com a llengües principals de docència, d’ús administratiu i de comunicació amb les famílies, així com en els materials i les proves escolars. La resolució judicial, que encara pot ser recorreguda, també deixa sense efecte els apartats que establien el català com a llengua preferent per impartir idiomes estrangers o com a llengua d’acollida única per a l’alumnat nouvingut. A més, queda eliminada l’exigència que tots els docents i el personal no docent dominessin el català i s’adeqüessin de manera estricta al projecte lingüístic del centre educatiu.
El TSJC ha recordat que el decret lingüístic de la Generalitat es va aprovar com a resposta a resolucions judicials prèvies que imposaven un mínim del 25% de docència en castellà. En la seva sentència, els magistrats argumenten que declarar una llengua com a “normal” no pot implicar la seva prevalença sobre l’altra i que el sistema educatiu ha de garantir un equilibri real entre el català i el castellà. L’objectiu, subratllen, és assegurar que tots els alumnes finalitzin l’ensenyament obligatori amb un domini ple de les dues llengües oficials. Alhora, el tribunal ha rebutjat les impugnacions referides a qüestions internes dels centres, com la retolació o l’ús del català en tràmits administratius, perquè entén que no incideixen directament en el dret fonamental a l’educació. D’aquesta manera, la decisió judicial centra el focus en la necessitat de mantenir un ensenyament bilingüe equilibrat i efectiu.