"El fet és que el planeta s'està escalfant", ha dit lapidàriament el director de l'Institut Goddard per a estudis espacials de la NASA, Gavin Schmidt, en la presentació d'un nou informe que ha revelat que la passada dècada va ser la més càlida de la història des que existeixen dades.

L'estudi, presentat per l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA, en les seves sigles en anglès), assenyala que el 2019 va ser el segon any amb temperatures més altes de la història, en registrar un mitja de 0,95°C superior a la del segle XX, només per darrere de la registrada el 2016 (+0,99°C).

A més, apunta que els cinc anys més càlids dels últims 140 s'han registrat des de 2015 i nou dels deu anys amb la mitjana de temperatura més alta des de 1880 formen part dels últims 15 anys, sent el 1998 el desè en aquest registre.

Per a Deke Arndt, cap de l'equip de seguiment global de la NOAA, aquestes dades porten a pensar que "amb gairebé total seguretat la dècada que ve serà més càlida" que l'anterior.

De fet, Arndt ha apuntat que "ens estem apropant, si no sobrepassant, a les tendències de l'Holocè", encara que ha matisat que en aquell període prehistòric algunes zones del planeta tenien temperatures superiors a les que es registren ara, com és el cas de l'Àrtic. Una regió que, tanmateix, s'està escalfant entorn de tres vegades més ràpid que la resta del planeta.

En declaracions a Efe, la climatòloga Ahira Sánchez-Lugo, de la NOAA, ha opinat que "les temperatures són tan altes que no tornarem als registres del segle XX".

"Amb les dades que tenim ara mateix jo crec que en les pròximes tres dècades tindrem un continu augment de les temperatures", ha afirmat l'experta.

43 anys consecutius amb un augment de les temperatures

Les dades de 2019 suposen que aquest va ser el 43 any consecutiu amb un augment de les temperatures terrestres i oceàniques respecte a la mitjana del segle passat.

L'últim any va recollir un increment de les temperatures respecte a aquesta mitjana d'1,42°C a terra i 0,77°C als oceans, només superat per les pujades d'1,54°C a la superfície terrestre i de 0,79°C als mars que es va registrar el 2016.

Per a Arndt, les temperatures d'aquest any són part d'una tendència que, a diferència d'altres canvis climàtics del passat, ha estat provocada per l'acció humana, fins al punt que "si no tinguéssim en compte el que hagués passat amb nosaltres", la temperatura actual de la terra és tan "dràsticament" diferent que amb prou feines pot ser estadísticament calculada.

L'any 2019 va ser el segon més calorós que es té registre a Sud-amèrica, amb una mitjana superior en 1,24°C a la del segle XX, una alça que només es va veure superada el 2015. Els cinc anys amb les temperatures més altes en aquest subcontinent en els últims 140 han esdevingut des de 2014.

A Europa, l'any passat va ser també el segon any més càlid. A més, en els últims sis anys s'han registrat les temperatures mitjanes més altes en la història del continent.

La temperatura mitjana d'Europa ha crescut en 0,14°C per dècada des de 1910, però aquest creixement s'ha més que triplicat des de 1981, fins a assolir una mitjana d'augment de 0,46°C.

Amèrica del Nord és l'única regió que no registra una temperatura mitjana anual entre les més altes de la seva història, ja que, tal com explica Ahira Sánchez-Lugo, a finals de 2019 es va veure afectada per una onada de fred àrtic.

Mentre que a Oceania, un territori afectat a finals d'any pels incendis a Austràlia, s'han registrat aquest any les temperatures més altes de la seva història, ja que va superar en 1,40°C la seva temperatura mitjana per al segle passat.

Sánchez-Lugo ha afirmat que totes aquestes dades en pronostiquen una conseqüències terribles per al dia a dia dels habitants d'aquest planeta, ja que aventuren un augment de les morts a causa de la calor i les inundacions, així com l'alça en el nombre de sequeres, entre d'altres. A més, ha assegurat que encara que no ha crescut el nombre d'huracans, si que ho ha fet la seva intensitat.

L'informe publicat per la NASA i la NOAA recalca també que el 2019 es van registrar "precipitacions extremes i sequera" a tot el globus.