Des que es va començar a descobrir per forasters a finals del segle XIX, el Pirineu s’ha convertit en un pol d’atracció i experiències. Com avui dia, per conèixer els seus secrets calia calçar-se uns esquís als peus. Es tracta d’un escenari envoltat de neu a l’hivern que amb el pas del temps ha esdevingut una destinació de referència per gaudir amb família i amics.
La fórmula de l’èxit d’aquesta societat de muntanya es basa en un model de vida, amb tota classe de serveis i facilitats, que gira entorn de la neu i els seus paisatges de conte. L’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’ Alt Urgell, el Solsonès, la Cerdanya i la Val d’Aran configuren aquest territori amb un potencial que llueix la seva màxima brillantor els mesos d’hivern.
Esquí per a tots els gustos
Tant si ets d’esquí alpí, nòrdic o de muntanya, el Pirineu de Lleida és el teu lloc. Les seves 11 estacions d’esquí sumen més de 500 quilòmetres esquiables equipats amb tots els serveis per viure una experiència a la neu amb la màxima seguretat i informació. La digitalització en tots aquests complexos facilita l’aprenentatge així com el coneixement de l’estat de les pistes i del temps o altres serveis, siguin de lloguer o restauració.
Les sis estacions d’esquí alpí són Baqueira Beret, Boí Taüll, Port del Comte, Espot Esquí, Tavascan i Port Ainé. Ofereixen més de 350 quilòmetres esquiables, i fan d’aquesta regió una de les més atractives d’Europa i pionera a l’Estat, amb una oferta i tradició de neu molt arrelades.
Els complexos d’esquí nòrdic conviuen al bell mig del paisatge a través de refugis de muntanya. Al llarg de cinc estacions de nòrdic, els visitants poden aventurar-se al bosc pirinenc i fins i tot observar algun cabirol o el famós gall fer. Els itineraris, ideats per fer amb esquís de fons o raquetes, s’han dissenyat per donar a conèixer la flora i fauna d’aquest escenari. És així com Sant Joan de l’Erm, Tuixent-la Vansa, Virós-Vallferrera, Lles de Cerdanya i Aransa sumen 150 quilòmetres d’esquí nòrdic i també hi ha circuits de raquetes que sumen un total de 140 quilòmetres.
Aquesta modalitat nòrdica d’esquí, a més de ser un esport molt complet, és una forma molt popular per fer les primeres lliscades sobre la neu per als més menuts. És una modalitat que entre els usuaris més experimentats acostuma a evolucionar en l’skimo, que permet enllaçar cims i refugis creuant paratges naturals pintats de blanc. L’esquí de muntanya ha crescut al Pirineu els últims anys sobretot amb la celebració del campionat d’Europa i els Mundials a l’estació de Boí Taüll. Es tracta d’una cita mundial que l’hivern passat va portar a l’Alta Ribagorça els millors esquiadors de la disciplina de tot el món i que enguany té continuïtat amb la celebració de dues proves de la Copa del Món, esprint i relleus mixtos, a l’estació ribagorçana.
Una altra variant de l’esquí convencional que ha viscut un creixement és el freeride. Aquesta és una modalitat que surt de les pistes a la recerca de neu pols i baixades només aptes per als més experimentats. Com l’esquí de muntanya, implica tenir uns coneixements amplis de l’entorn, la meteorologia, l’estat de la neu i disseny de rutes, o, si escau, anar acompanyat de guies professionals. Enguany i per tercer any consecutiu, Baqueira Beret es converteix en seu del Freeride World Tour, el campionat mundial d’aquesta disciplina, que transforma l’estació de l’Aran i les Valls d’Àneu en un espectacle esportiu de primer nivell.
Les estacions d’esquí enfoquen la seva viabilitat futura pensant també en l’estiu. És així com la majoria diversifiquen els seus serveis i quan la neu es desfà ofereixen altres opcions com circuits de bicicleta de muntanya, itineraris per a senderistes, curses d’orientació o fins i tot rutes a cavall. Els complexos treballen per oferir el màxim de possibilitats als visitants amb el canvi climàtic sempre present. Així, respectant la sostenibilitat, garanteixen gràcies a la innovació i la inversió que, tot i haver-hi nevades més discontínues, la neu es mantingui amb la millor qualitat.
Un llegat cultural ple d’història
La cultura és un altre dels trets característics del Pirineu. La seva herència medieval ens permet veure esglésies al llarg d’aquestes muntanyes amb un clar caràcter romànic i també més tardanes, del gòtic. Però si n’hi ha algunes que destaquen per damunt de totes són les que trobem al romànic de la Vall de Boí. La seva excepcionalitat es dona per la concentració de vuit esglésies i una ermita, d’un mateix estil arquitectònic, en un espai molt reduït.
Des que l’any 2000 va entrar a formar part de la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, més de dos milions de visitants han conegut aquest petit tresor del Pirineu. El temple més visitat d’aquest llegat de la família feudal dels senyors d'Erill és Sant Climent de Taüll, amb el mapping del seu pantocràtor original. Enguany se celebren els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, amb un programa d’activitats que comença el cap de setmana del 9 i 10 de desembre, coincidint amb la data de consagració de les esglésies.
Un altre tret destacable del Pirineu és la seva tradició termal. És una herència directa de l’època romana que els francesos van explotar a finals del segle XIX per les propietats curatives i saludables d’aquestes aigües. Són aigües sulfuroses que provenen de les profunditats de les plaques tectòniques plenes de minerals. L’oferta és àmplia i amb tots els serveis i tractaments imaginables, sobretot per a la cura de la pell. Així, trobem el balneari de Caldes de Boí, els Banhs de Tredòs, les termes Baronía de Les, el balneari de Sant Vicenç o l’hotel balneari Iberik Rocallaura, a l’Urgell, que tot i no ser al Pirineu es troba dins de l’oferta termal de la demarcació.
Museus de la vida pirinenca
Els museus permeten contemplar la vida al Pirineu temps enrere. Amagats entre aquestes muntanyes trobem prop d’una cinquantena d’espais museístics, molts d’ells integrats a la Xarxa de Museus del Pirineu i Aran.
A la Val d’Aran l’ecomuseu Çò de Joanchiquet mostra els costums i formes de viure basats en la pagesia i ramaderia dels aranesos abans de l’arribada de l’electricitat. També a l’Aran, al poble d’Unha hi ha el Musèu dera Nhèu, amb una exposició permanent per entendre la importància de la neu en aquestes muntanyes amb material interactiu i documents històrics. L’ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri, segueix un estil semblant, mostrant com era la típica casa pallaresa i la vida dels seus veïns.
Situat al conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, el Museu Diocesà d’Urgell agrupa un interessantíssim conjunt artístic procedent de les diferents parròquies del bisbat d'Urgell amb una col·lecció d’objectes d'art litúrgic i religiós que abracen des del segle X fins al XVIII. Amb més de cent anys de vida i situat al palau episcopal de la capital del Solsonès, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona disposa de col·leccions de patrimoni històric i artístic des del neolític fins al segle XX dels territoris que integren el bisbat de Solsona.
A Coll de Nargó (l’Alt Urgell) i la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) hi ha dos espais que parlen dels raiers i permeten conèixer aquesta tradició fluvial de navegar pels rius sobre barques fetes de troncs. El Museu de Camins de Vall de Siarb (el Pallars Sobirà) és la reserva viva de senders del Pirineu: un entramat de camins, corriols, senders, encreuaments, marges i construccions que s’han mantingut i recuperat de manera comunitària per convertir-lo en un museu a l’aire lliure.
Al llarg de tot el Pirineu hi trobem centrals hidroelèctriques, testimoni d’una revolució industrial que va portar molta gent a treballar en aquestes muntanyes. En aquest sentit, el Museu Hidroelèctric de Capdella és un equipament que mostra la feina i la funció de les centrals a la primera meitat del segle XX per generar una reflexió sobre el territori i el patrimoni industrial i cultural de la Vall Fosca.
El Museu de les Trementinaires, a Tuixent (l’Alt Urgell), explica la tradició d’aquestes dones que es dedicaven a recol·lectar herbes i olis d’aquesta zona pirinenca per fer remeis medicinals i comercialitzar-los per tot Catalunya amb la finalitat de guarir i curar tots els mals. D’altra banda, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà de Cerdanya permet experimentar i entendre un temps de guerres a través d'un muntatge innovador, basat en diferents audiovisuals, i activitats per conèixer una setantena de búnquers.
Privilegi natural
El sostre d’aquesta serralada supera els tres mil metres d’altura. Això fa que amants de la muntanya d’arreu pugin aquest mur, no només com a practicants d’alpinisme o esquí de muntanya, sinó també per respirar i admirar la seva naturalesa. El Pirineu permet observar avets i pins negres molt a prop de pollancres, faigs i roures. Aquest paradís natural es basa en la diferència d’altura en un indret on fan frontera els climes mediterrani i atlàntic. Així doncs, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Natural del Cadí-Moixeró són el millor exemple d’aquestes muntanyes on conviu també una fauna diversa i particular. A més, un dels territoris més icònics del Pirineu com la Val d’Aran està a punt d’esdevenir Reserva de la Biosfera, després de ser acceptada la seva candidatura per la UNESCO.
Isards, ossos, cérvols, senglars, esquirols, picots, àligues, cavilats o truites són alguns dels animals que es poden veure al Pirineu. La brama del cérvol, la recerca d’ocells o el fi de la hibernació dels ossos atrauen un gran nombre de curiosos. Per sort els amants dels animals també poden conèixer-los de prop a indrets on viuen en semillibertat com l’Aran Park (Bossòst), el Zoo del Pirineu (Odèn) o MónNatura Pirineus (Alt Àneu).
Amb altituds entre els 1.200 i els 3.000 metres, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici està format per un conjunt espectacular de pics, crestes, boscos, llacs i salts d’aigua. Es tracta d’un petit edèn a la terra que és l’únic Parc Nacional a Catalunya i s’estén per fins a quatre comarques: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Cada vegada són més els curiosos que fan rutes amb guies de muntanya per aquest indret, sigui amb esquís de muntanya o amb raquetes.
Els dos Parcs Naturals del Pirineu lleidatà han obtingut recentment l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible en espais protegits (CETS), amb la qual es comprometen a aplicar els principis del turisme sostenible. Un és el Parc Natural de l’Alt Pirineu, situat al Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, i és l’espai natural protegit més extens de Catalunya. Amb una superfície de gairebé 80.000 hectàrees, s’hi troba el cim més alt de tot el territori català, la Pica d’Estats (3.143 m), i altres d’emblemàtics com el Monteixo (2.905 m), així com una infinitat de senders per recórrer tant a l’hivern com l’estiu. És un territori que destaca per les extenses pastures mantingudes per al bestiar i animals emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru.
L’altre és el Parc Natural Cadí-Moixeró, que té en el Vulturó (2.648 m) el seu cim més alt, a l’Alt Urgell, i és una zona plena d’aficionats a l’alpinisme. Aquest indret és un espai natural ideal per a l’observació d’ocells com els picots, els pela-roques o la llucareta, així com els famosos galls fers, l’isard i la perdiu xerra, entre molts altres.
Gastronomia i après-ski
La gastronomia atrau visitants d’arreu i al Pirineu ho saben bé. L'oferta de restauració és extensa, amb menjars propis de la cultura de muntanya. A la seva cuina tradicional feta a base de carns potents per tenir energia davant el fred, cal sumar-li la innovació culinària per gaudir d’autèntiques delícies. Carn de caça i de pagès, amb llegums, bolets, formatges, embotits i verdures de la zona, fan que no et vulguis aixecar de la taula. Per triar, vedella dels Pirineus Catalans, amb denominació d’origen, pollastre de pagès, truita de riu, patés, olla aranesa o el trinxat.
Els amants del vi poden degustar la qualitat i personalitat dels vins de la DO Costers del Segre. Aquesta denominació d’origen està formada per set territoris situats al llarg de la conca del riu Segre i el Pirineu. Es tracta d’una regió vinícola amb una tradició d’anys a l’esquena que marida amb la innovació per aconseguir un producte sostenible. És habitual trobar-los a les cartes dels restaurants i bars del Pirineu lleidatà.
Més enllà de l’ampli ventall de productes de quilòmetre zero que es poden trobar a la gran varietat de fires que hi ha durant tot l’any, al Pirineu lleidatà han proliferat negocis que aposten per la cultura de tapes amb productes locals. Això no només dona peu al fet que gent de la zona surti al capvespre amb amics i familiars per ‘tapejar’, sinó que també alimenta les activitats d’après-ski entre els visitants, és a dir, l’oci després d’esquiar, fent que l’experiència a la neu i la muntanya no s’acabi fins a la nit.
L’admiració del cel nocturn
Un dels valors que prenen cada vegada més importància a la nostra societat és la qualitat del cel. En aquest sentit, l’observació astronòmica atrau curiosos. La serra del Montsec, al Prepirineu, ha estat reconeguda per la Fundació Starlight com un indret amb condicions d'observació astronòmica excepcionals. És per això que el Parc Astronòmic Montsec s’ha renovat recentment i disposa de l'Ull del Montsec. Es tracta d’una instal·lació equipada amb un sistema de projecció 3D full dome-360, el format audiovisual més gran del món, on veure els astres molt de prop.
El Pirineu disposa d’altres indrets per als seguidors de l’astronomia, com són els miradors astronòmics d'Espot, Vilaller i la Vall de Boí, així com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, reconegut internacionalment com a Destí Turístic i Reserva Starlight (UNESCO). A tots aquests cal sumar-ne dos de nous, un a Port Ainé dins de les accions que du a terme el Parc Natural de l’Alt Pirineu per ser declarat com a Punt de Referència de la Qualitat Lumínica, certificació atorgada per la Generalitat de Catalunya, i l’altre al castell de Lladurs per esdevenir un dels punts de referència turística del Solsonès.
Pobles premiats
L’entitat ‘Los pueblos más bonitos de España’ ha sumat recentment tres pobles més del Pirineu de Lleida a la seva llista privilegiada. Si fins ara només hi figurava la vila aranesa de Bagergue, ara inclou les veïnes Arties i Garòs i la ribagorçana Durro. Amb aquest reconeixement potencien la seva promoció turística amb una distinció que només ostenten cinc pobles de tot Catalunya, quatre a la demarcació de Lleida.
A Arties, el temple de Santa Maria és un dels seus grans atractius, així com la torre i capella de la Casa dels Portolà i els banys termals. Garòs també destaca per la seva església, amb un Crist de fusta, l’empedrat dels seus carrers i una tranquil·litat envejable. Amb la seva església de la Nativitat i l’ermita de Sant Quirc de Durro, aquest poble es caracteritza pel seu esperit medieval del romànic. Tots se sumen a Bagergue, el poble més alt de l’Aran a 1.419 metres, que disposa d’una formatgeria, cases i carrers de conte fets a base de pedra pirinenca i muntanyes plenes de colors.
D’altra banda a la zona del Pirineu lleidatà, el poble d’Arties a la Val d’Aran i el de Taüll a l’Alta Ribagorça, formen part de la marca Pobles amb Encant, una distinció atorgada per l’Agència Catalana de Turisme (ACT) adreçada a pobles de menys de 2.500 habitants amb una conjunció d’aspectes i elements arquitectònics, urbanístics, patrimonials, mediambientals i turístics. Fora de la zona del Pirineu, els pobles de Montclar a L’Urgell i Montsonís a La Noguera, també compten amb aquest segell de Pobles amb Encant a la demarcació de Lleida.
És per això que a totes aquelles persones amants de la muntanya i de l’esport blanc, com també per aquelles altres que busquen la tranquil·litat que els ofereix la natura gaudint de la cultura i el patrimoni, dels pobles amb encant, així com d’una gastronomia de qualitat ho trobaran tot en aquestes muntanyes del Pirineu . "Apropa't a Lleida. Viu el Moment". No trobareu un lloc millor per fer-ho.