Units Podem, ERC, el PDeCAT, Compromís i Bildu han registrat aquest dilluns al Congrés la petició per crear una comissió d'investigació sobre les suposades irregularitats comeses pel rei Joan Carles I si s'ha de jutjar per les revelacions dutes a terme per Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
En unes converses gravades pel comissari José Manuel Villarejo, en presó preventiva per delictes d'organització criminal, suborn i blanqueig de capitals, l'amiga de l'excap de l'Estat revelava que el monarca tenia comptes a Suïssa i cobrava comissions.
El coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, va llançar la idea d'aquesta investigació parlamentària fa dues setmanes en un esmorzar informatiu i després van ser el diputat de Podem Rafael Mayoral i el d'En Comú Joan Mena els que van convidar la resta de grups a sumar-se a la iniciativa perquè sorgís amb tot el suport possible.
Les comissions d'investigació les poden sol·licitar dos grups parlamentaris o 70 diputats, una xifra que Units Podem no obté en solitari perquè té 67 escons.
De seguida van avançar la disposició a signar la petició els vuit diputats del PDeCAT, els quatre de Compromís i els dos d'EH Bildu que, amb Units Podem, sumen 81 parlamentaris. Dies després s'hi va sumar ERC, amb la qual cosa la iniciativa neix amb el suport de 90 diputats.
La Mesa del Congrés, primer filtre
Un cop registrada haurà de ser qualificada per la Mesa del Congrés i, si passa el filtre, serà la Junta de Portaveus la que posarà data al debat en el ple.
La setmana passada, el PP i el PSOE van unir forces en l'òrgan de govern de la cambra per frenar l'intent d'Units Podem que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hi comparegués per explicar si pensava obrir una investigació sobre les possibles irregularitats fiscals del monarca.
Aquesta decisió, davant la qual Cs es va abstenir, es va argumentar, seguint el criteri dels serveis jurídics del Congrés, a partir del fet que la Constitució estableix a l'article 53.6 que "la persona del Rei és inviolable" i, per tant, "no està subjecta a cap responsabilitat". A més, es va invocar per justificar-la el caràcter "reservat" de "les dades, informes o antecedents obtinguts per l'Administració Tributària en l'acompliment de les seves funcions, conforme al que s'estableix en l'article 96 de la Llei General Tributària.