El govern espanyol va aprovar la setmana passada la nova llei de l’avortament que contemplava mesures inèdites que suposen un pas endavant en la lluita feminista. Tot i això, Espanya encara té moltes assignatures pendents pel que fa als drets de les dones. Una d’elles és el permís per dol perinatal, una situació molt invisibilitzada i encara tabú a la nostra societat.

 

Les morts perinatals són totes aquelles pèrdues de nadons que tenen lloc durant l'embaràs, el part o al cap de pocs dies del naixement. En aquests casos hi ha molts obstacles legals que fan el converteixen en un dol molt silenciat.  Ara mateix, la legislació espanyola només permet agafar una baixa de quinze dies a les mares que han perdut els fills a partir dels sis mesos d’embaràs, quan la realitat és que el 80% dels avortaments espontanis passen en les tretze primeres setmanes de gestació. A més, l’altre progenitor queda totalment oblidat i ni tan sols té dies de baixa en cap cas i han d’anar a treballar l’endemà d’acomiadar el seu fill. A Espanya la pèrdua perinatal afecta més de 100.000 dones cada any i moltes famílies que ho han patit reclamen un permís laboral per transitar aquest dol independentment de les setmanes d'embaràs.

Més drets per a la salut reproductiva de les dones

D’altra banda, a casa nostra tampoc existeix un protocol hospitalari per atendre les dones que han perdut els seus fills. Si bé és cert que alguns centres en tenen un de propi, encara no s’ha homogeneïtzat el tipus d'atenció que dona el personal sanitari a les mares que es troben en aquesta situació. En alguns casos, els hospitals compten amb  espais que permeten als pares, inclús als familiars i amics, conèixer el nadó i passar una estona amb ell, però en d’altres l’atenció és massa freda i no hi ha professionals formats per a aquestes ocasions. 

A més, les famílies demanen assistència psicològica des del primer moment, més formació per als sanitaris, canvis legislatius que afavoreixin el reconeixement dels infants morts i que els municipis disposin d’un espai de memòria per a aquestes morts. Tot això, a més de millorar el procés de dol dels pares, ajudaria a trencar tabús d’una situació encara molt invisibilitzada i silenciada en la nostra societat.