No cal viatjar a Bristol, Nova York, Belfast o Nàpols per submergir-se en l’univers de l’art urbà. A la Noguera, el municipi de Penelles fa deu anys que reivindica la creativitat com a motor de transformació social i comunitària, i ho fa amb un dels festivals més singulars de Catalunya: el Gargar. Aquest cap de setmana, el poble ha tornat a omplir-se de milers de visitants, artistes i activitats per celebrar una dècada d’una proposta cultural que ha deixat empremta. Amb més de 120 murals actius i fins a 170 pintats des dels inicis, Penelles s’ha convertit en un dels principals atractius turístics de Ponent, especialment durant el mes de maig.
“Si Penelles és al mapa és gràcies a l’art al carrer”, ha afirmat l’alcalde, Eloi Bergós, en declaracions recollides per l’ACN. A parer seu, el Gargar ha estat clau per revitalitzar el municipi, i assegura que la valoració d’aquests deu anys és “més que positiva”. Bergós també subratlla l’orgull compartit pel poble: “Entre tots hem organitzat un projecte cultural i turístic. Tenim la voluntat de continuar sent un pol d’atracció d’aquest art com un valor distintiu del poble”.
El certamen ha convertit Penelles en un museu a cel obert. Alguns dels murals han estat repintats per la degradació amb el pas del temps, i aquest caràcter efímer forma part de la naturalesa de l’art urbà. “Els artistes saben que fan art efímer”, admet Bergós, que explica que sovint es convida els autors a restaurar o substituir les seves obres quan el mural pateix els efectes del temps.
El festival ha vist créixer generacions d’artistes, entre ells Estitxu Julián, de Pango i CO, que ha remarcat com el públic ha anat guanyant interès per l’art mural. “Es crea molt moviment i la gent et pregunta per entendre la teva obra”, ha explicat. Per Julián, que participa per segona vegada juntament amb Ivan Egea, el Gargar és un veritable aparador per mostrar la seva obra. També repeteix participació l’artista barceloní Eslicer, que enguany presenta un mural de grans dimensions amb la imatge de la deessa Artemisa.
Una de les novetats d’aquesta edició és la participació de la mexicana establerta a Tàrrega Luisa Estrada, que debuta amb un mural dedicat a les aus, protagonitzat per la Ganga, símbol del festival. “Des que soc aquí he començat a treballar en coses que a Mèxic no hauria fet”, ha dit, fent referència a la inspiració que li aporta l’entorn rural.
Més enllà dels murals, el Gargar ofereix un ampli ventall d’activitats per a tots els públics: tallers de ceràmica, robòtica amb intel·ligència artificial (IA), il·lustració intergeneracional o estampació, així com concerts i espectacles com el ‘tardeig’ musical o la tradicional ruta golfa de tractors. També es poden visitar exposicions repartides per diversos espais del poble, a més del mercat d’artesania i la Fira del Món Rural. Diumenge, l’activitat continuarà amb un esmorzar popular, sortida de tractors antics i diverses actuacions musicals. La Mireia i la Blanca, dues noies a càrrec de @sos.catala, un compte d’Instagram des d’on promouen la llengua i cultura catalanes, s’han desplaçat fins a Penelles per gravar un vídeo en què recullen molts dels murals del poble.
Una dècada després, el Gargar no només ha transformat Penelles sinó que ha consolidat un model d’èxit cultural arrelat al territori, compromès amb la comunitat i capaç de generar impacte social, econòmic i turístic. El festival ha convertit l’art urbà en un motor de cohesió local, alhora que ha situat un petit municipi de la Noguera al mapa cultural de Catalunya. Ha contribuït a dinamitzar el comerç local, atraure visitants de tot arreu i fer valdre el patrimoni rural a través de la creativitat i l’expressió artística contemporània.
Lluny de les grans capitals culturals, Penelles ha sabut consolidar un projecte que desborda autenticitat i arrelament. I, si bé la naturalesa dels murals és efímera, l’empremta del Gargar en la identitat del poble sembla més permanent que mai. El futur del festival, segons el consistori i els organitzadors, passa per continuar creixent sense perdre l’essència que el fa únic: l’equilibri entre el respecte al territori i l’ambició artística.