A partir del curs vinent, el 2025-2026, les universitats públiques catalanes seran més barates i els preus de tots els graus i màsters habilitants —els necessaris per desenvolupar una activitat laboral determinada— estaran unificats a 17,69 euros el crèdit. També hi haurà una rebaixa del 30% en els preus dels màsters no habilitants, amb un nou preu de 19,37 euros el crèdit. El Govern de la Generalitat ha aprovat en el Consell Executiu d'aquest dimarts el decret que fixa els nous preus de les universitats públiques i per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i culmina així el procés de rebaixa progressiva de les taxes que es va començar el 2020.
Amb la norma aprovada, que segueix el que dicta la Llei 7/2022, desapareixen els coeficients diferencials d'estructura docent que encarien alguns estudis i s'estableix un nou model que l'Executiu de Salvador Illa considera "més just i transparent per a l'alumnat". Alhora, es manté la compensació de recursos que el Govern destina a les universitats per garantir la seva "viabilitat": es mantenen les beques Equitat per als trams 1 i 2 de renda i s'estableixen exempcions totals o parcials per famílies nombroses, persones amb discapacitat, víctimes de violència masclista o beneficiaris de l'ingrés mínim vital. Amb tot, es mantenen els recàrrecs per segones i successives matrícules, "per fomentar el rendiment acadèmic i optimitzar l'ús dels recursos públics".
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat la unificació de preus a la baixa com una manera d'assegurar que l'accés a la universitat sigui "un dret a l'abast de tothom". "És un acord en la determinació del Govern de desplegar igualtat d'oportunitats en el nostre país", perquè els "talents" que es puguin trobar en qualsevol municipi o vila de Catalunya es desenvolupin "sense barreres". Segons Paneque, aquesta reforma fa del sistema universitari català un dels "més accessibles de l'entorn europeu".
1.650 docents i treballadors d'Educació més
Pel que fa a l'àmbit educatiu, aquest dimarts el Govern també ha aprovat una ampliació de la plantilla de docents i altres especialistes que requereix el Departament d'Educació. En concret, hi haurà 669 docents de primària i secundària més, 218 de formació professional i 209 per atendre les necessitats de l'escola inclusiva. També unes 202 places més per personal d'administració i serveis (PAS) en centres educatius, serveis centrals i serveis territorials. Finalment, unes 352 places PAE per a atendre les necessitats de l'escola inclusiva.
Complement salarial pel reforç de matemàtiques
A banda d'això, l'Executiu de Salvador Illa també ha aprovat un complement salarial pels docents que coordinen els programes temporals de suport intensiu de matemàtiques que ha desenvolupat el Departament d'Educació d'Esther Niubó davant la davallada general de nivell dels alumnes catalans en proves com les PISA o les competències bàsiques. Seran uns 625 euros mensuals més, pels docents de primària i secundària. Un complement que serà d'uns 100 euros pels docents que assumeixin funcions de referent territorial d'aquest programa. Aquest programa de suport en matemàtiques es farà en 240 centres.
Aprovat el conveni amb l'OCDE
Finalment, el Govern ha aprovat avui definitivament el conveni que s'ha treballat amb l'OCDE "per a la millora dels resultats educatius" i que ja van anunciar el president Illa i Niubó fa mesos. El projecte tindrà un pressupost total d'uns 1,48 milions d'euros i es desplegarà al llarg de quatre anys: un primer per a diagnòstic i assessorament (2025), un altre per implementar polítiques i començar a fer seguiment (2026), un tercer per culminar el seguiment (2027) i un any final per difondre quins resultats hi ha hagut (2028). L'OCDE elaborarà un informe sobre el sistema educatiu català i recomanarà polítiques concretes. Això ha estat un punt de debat polèmic en l'educació catalana darrerament, en considerar diversos sindicats docents i partits d'esquerres com els Comuns que la solució no s'ha de buscar en una organització "de la patronal" com l'OCDE, que, a parer seu, promouen polítiques que no funcionen, com l'aprenentatge per projectes.