Carregant...

Després d'anys de retard, sembla que, si més no, per escrit, la consellera d'Interior, Núria Parlon, confirma que els Mossos d'Esquadra han iniciat els tràmits per assumir les competències que havien pactat amb el govern espanyol als ports i als aeroports. Ho ha dit en una resposta parlamentària per escrit a Junts, al Parlament de Catalunya, en què assegura, la consellera socialista, que s'han "iniciat els tràmits" per incloure en l'ordre del dia de la pròxima Junta de Seguretat de Catalunya —que no se celebra des de 2024— els acords que facin possible, també amb la transferència de recursos i de pressupost que sigui necessària, que la policia catalana assumeixi les competències de control, amb les atribucions que li pertoquen, també als aeroports del país i als ports.

No es tracta de noves competències, es tracta d'assumir aquelles que ja són dels Mossos, però en zones on ara les assumeix, per exemple, la Guàrdia Civil o la policia espanyola. Aquests tràmits que Parlon assegura haver iniciat amb el Ministeri de l'Interior, tot i això, arriben sobre la campana. I si les enquestes es confirmen, el canvi de govern espanyol, amb el PP i Vox a la Moncloa, de ben segur que tornarà a deixar en un calaix aquesta reivindicació catalana. El PSC, d'ençà que va assumir el govern català, i per pressió d'Esquerra, tenia l'encàrrec de segellar aquest pacte, sobretot aprofitant la bona sintonia entre el ministre Marlaska i la consellera de Santa Coloma, tots dos socialistes —i amb un govern de l'Estat que, a més, ha reposat fins als darrers dies sobre pactes amb els nacionalistes d'Esquerra, Junts i el PNB. Però no van moure ni un dit. En la Junta de Seguretat de 2024 ho van deixar en un calaix i, tot i que el president Illa, al Parlament, per l'enfadament d'Esquerra i Junts, va assegurar que el gener de 2025 es faria una nova Junta amb el Ministeri, no es va arribar a fer mai i l'acord, ara per ara, no està signat i té mal pronòstic.

Fonts del Ministeri de l'Interior espanyol van assegurar que havia estat la Generalitat, i la consellera Parlon, pressionada pel director general de llavors, Josep Lluís Trapero, qui va aturar l'acord que ja estava redactat i que l'anterior equip d'Interior ja havia pactat amb el Ministeri. La previsió era portar a la reunió bilateral entre ministeris, en el marc de la Junta de Seguretat, l'acord i rubricar-lo, però l'avançament electoral del president Aragonès, en no poder aprovar els pressupostos, va fer saltar el guió pels aires. Els republicans van deixar l'acord pendent de signar, però Parlon el va aturar. No haver tancat l'acord aprofitant la simultaneïtat de governs socialistes pot sortir car si, ara, com tot sembla indicar, el PSOE és desallotjat del govern espanyol. Ara per ara, no hi ha cap data prevista per a la celebració d'aquesta Junta de Seguretat. La voluntat política, si més no ara per escrit, en una resposta parlamentària, sense aclarir que s'ha sol·licitat i per quina via al ministeri, sembla que ha canviat, però arriba tard si Marlaska no segueix com a titular de la cartera de l'Interior.

Les competències dels Mossos

En cap cas la Generalitat assumirà el control de fronteres o la vigilància de la duana, que seguiran sota el control de les dues policies estatals. La idea que des de fa temps defensen els Mossos és assumir la seguretat ciutadana, l'ordre públic i la investigació, també en aquests punts. No es tracta de competències noves, sinó d'assumir les que els pertoquen, com a policia integral, també en aquests espais. Si es produeix un robatori, una agressió sexual o si cal intervenir per restablir l'ordre públic en qualsevol punt del país, també dintre de l'aeroport o als ports, és una anomalia, defensen els Mossos, que sigui un altre cos policial qui actuï, faci les investigacions o detingui els criminals.

Així ho va defensar, en la seva primera intervenció al Parlament, el director general de la Policia, Ferran López, que va insistir a no parlar de "noves competències", sinó d'assumir les que pertoquen als Mossos. És un canvi en relació amb les intencions de Trapero, que es va negar a acceptar la transferència per, segons argumentava, falta d'agents. En la resposta a Junts, la consellera també emmarca aquesta competència en un pla "ambiciós", assegura, per aconseguir reclutar més agents de cara al 2030, arribant als 25.000 policies en actiu, amb les noves incorporacions i restant les jubilacions, que els pròxims anys debilitaran el cos.

L'actual director coneix perfectament Madrid. Els darrers anys, López ha estat l'enllaç, per part dels Mossos, amb les cúpules de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, del Ministeri i també amb la judicatura i la fiscalia. Però per això mateix, López també sap que tindrà complicat aconseguir que un nou ministre de l'Interior, del PP o de Vox, faci realitat un acord que els mateixos socialistes no han volgut fer efectiu durant tres anys, quan ho tenien tot de cara i amb els partits nacionalistes catalans donant-los suport al Congrés. Pels cossos espanyols, aquesta cessió, que no deixa de ser normalitzar una situació, -i que no rebaixa les competències exclusives, com el control de persones a la frontera o la vigilància duanera-, s'interpreta com una "cessió" als nacionalistes i s'hi han mostrat en contra des del primer moment.