A tan sols 2,2 quilòmetres del radi municipal de Barcelona, trobem el Papiol, un petit poble del Baix Llobregat on els seus 4.145 habitants (segons fonts de l’Idescat a data 1 de gener del 2019) han viscut la seva primera setmana de desconfinament sense restriccions horàries per sortir al carrer a fer esport o passejar, tal com va decretar el govern espanyol per a tots aquells municipis amb menys de 5.000 habitants.
Per arribar-hi des de Barcelona per carretera, però, hem de fer uns quants quilòmetres de més, no podem travessar en línia recta pel parc de Collserola. Així que agafem llibreta i bolígraf, ens posem la mascareta i anem a conviure una tarda amb veïns i veïnes del Papiol, per conèixer com porten aquest desconfinament que, per a la gran majoria, suposa un retorn a una “semillibertat”.
Aparquem davant l’Ajuntament, a la mateixa avinguda de la Generalitat de Catalunya, l’únic accés al poble per carretera, i ens creuem amb una parella d’una mitjana edat, en Ximo i l’Eloise, que, per l’aspecte esportiu que vesteixen, tenen tota la pinta que van a fer exercici. "Són les cinc de la tarda i vosaltres podeu sortir legalment al carrer, quina sort, no?" “Sí, la veritat és que ja veiem la llum al final del túnel i això ens ajuda. Cada dia després de treballar sortim una hora a prendre l’aire i a prendre una mica el sol”, diu en Ximo. "I respecte a la mesura de no tenir restriccions horàries, què en penseu?" “Sense horaris per sortir la gent es dispersa més; amb les restriccions horàries tothom surt a l’hora que li ordenen i això fa que s’acumuli molta més gent als carrers, així que tal com estem nosaltres ho veig més còmode”, comenta l’Eloise, i afegeix en Ximo: “Som menys habitants i al final això es nota”.
“Sense horaris per sortir, la gent es dispersa més; amb restriccions horàries, tothom surt a l’hora que li toca i això genera més acumulacions”
Seguint caminant per la mateixa avinguda, ens creuem a la Maria Carme i en Joan, que van a obrir la Pastisseria – bomboneria Joan, que tenen des de l’any 1983 i que al llarg d’aquests mesos han mantingut oberta cada dia, això sí, amb un horari reduït. “Aquí ho vivim com a semillibertat, en no tenir restriccions horàries veus a la gent que surt al matí, a la tarda i al vespre, hi ha més llibertat”, diu en Joan, i afegeix la Maria Carme: “Des del passat dos de maig es veu bastant més moviment. El dissabte la gent s’ho va prendre com si aquí no passés res, com que ens deixen sortir... Nosaltres li tenim molt de respecte a poder-nos contagiar”. Per això extremen totes les mesures pertinents, però, com veuen la mesura? "Hi esteu a favor?" “Jo ho hauria restringit més temps, perquè vas a la plaça i veus a la gent reunida, amb els nens, i penses que potser ens hem avançat”, considera la Maria Carme. "I tu, Joan, hi estàs d’acord?" “Sí, el problema és que vivim a un poble petit i ens coneixem tots, això fa que si surts i coneixes a la resta, al final és inevitable parlar i agrupar-se”.
“Vivim a un poble petit on ens coneixem tots, això fa que si surts sigui més fàcil parlar i agrupar-se”
Just sortir de la pastisseria, ens trobem amb en Bernat, un jove de 19 anys que va a córrer a mitja tarda, sense l’obligatorietat d’haver-se d’esperar que siguin les vuit del vespre. “Des de dissabte passat la cosa ha millorat molt, ara puc sortir a la tarda a fer esport per la muntanya i ho aprofito, cada dos dies surto a córrer”. Malgrat que el jove reconeix que té por de contagiar-se del virus, el seu dia a dia diu que no ha canviat excessivament. “Podríem dir que faig el mateix que abans però sense anar a l’institut, estudio des de casa”. Respecte a les restriccions horàries, el jove considera: “En ser menys persones fa que es puguin agrupar menys gent, cosa que veig bé perquè així la multitud és menor”.
Enfilem el carrer Major i, just a la dreta, trobem la perruqueria L’essència, on la Noèlia —que va aixecar la persiana el passat dimarts— està pentinant la Teresa. “És la tercera vegada que surto de casa al llarg d’aquest confinament”, exclama la clienta, de 72 anys, tota orgullosa, tot i que reconeix que sort n’ha tingut de tenir una casa amb jardí, un fet que l’ha ajudat a passar millor el temps, cuidant les seves plantes i flors.
“Que puguem sortir al carrer sense tenir unes hores marcades ho veig bé, perquè amb restriccions al final la gent s’acumula molt més, i així tothom està més dispers”, diu la Teresa. I afegeix: “Però l’altre dia no em va agradar, vaig veure molta gent pel carrer sense mascareta i sense cap mena de protecció o mesura de seguretat. Jo no surto de casa mai sense la meva mascareta”. La Noèlia apunta que “amb mesura i amb consciència individual, és una bona pràctica a aplicar en petits municipis”.
Sortint de la perruqueria ens creuem amb l’Eric, un jove de 21 anys que durant el confinament no va deixar de treballar, fet que no li ha comportat un gran canvi respecte a la situació actual. Malgrat tot, es mostra crític respecte a la normativa que pot gaudir al seu poble. “Quan sortim tots a la vegada, al final el risc de contagi segueix sent present. Jo ho restringiria més per no trobar-nos tots al carrer a qualsevol hora, al final som 4.000 persones!”.
Amb una bossa a la mà i amb una mascareta, parem en Lucas. Ell és un altre habitant del Papiol, que assegura no haver notat cap canvi respecte a la fase anterior del confinament total. “Treballo a la indústria i només vam parar del tot dues setmanes, així que la veritat és que he notat poc la diferència”. "I respecte a la mesura de no tenir restriccions horàries en pobles de menys de 5.000 habitants, com ho veus?" “Pel que veig al Papiol, ho trobo bé, es veu que la gent respecta les mesures de seguretat”.
Al seu costat, passen en Pedro i la Beatriz, que van acompanyats del gos. Des del passat dos de maig, ara fa una setmana, la Beatriz ens comenta que a ella li ha canviat molt el seu dia a dia. “Surto a caminar una estona cada dia i faig una volta al poble. Abans només sortia per anar a treballar”. D’altra banda, en Pedro exclama: “Teníem moltes ganes de sortir, però fem una volta i cap a casa, tampoc fem voltes innecessàries”. Una situació sense restriccions, la seva, amb què estan a favor, tenint present que “la gent ha de ser responsable d’un mateix i s’ha de preservar les mesures de seguretat per evitar els contactes socials i poder protegir-nos”.
“Teníem moltes ganes de sortir, però fem una volta i cap a casa, tampoc fem voltes innecessàries”
Acabem la ruta pel Papiol coneixent a la Maria Rosa, que té 70 anys i que torna de la perruqueria. “Des que podem sortir a totes hores, ara fa una setmana, que no he notat cap canvi amb abans”. La Maria Rosa, que viu amb el seu marit, assegura que el fet de viure en una casa gran l’ha ajudat molt, tot i que mentre durava el confinament total, “només sortia a buscar el pa i la fruita, això sí, sempre ben equiparada”.
Marxem del Papiol per la mateixa avinguda per la qual hem entrat, deixant enrere el municipi més proper de Barcelona amb menys de 5.000 habitants. Un poble amb opinions diverses, on la gran majoria coincideix a favor de la mesura de no tenir cap restricció horària a l’hora de sortir al carrer per passejar o fer esport. Un fet que ens ha permès conèixer papiolencs i papiolenques que es trobaven legalment als seus carrers i places a mitja tarda, sense tenir en compte cap franja horària com les que tenen imposades la resta d’habitants de municipis i ciutats superiors a les 5.000 persones per fer esport o passejar.