Òmnium Cultural, CCOO, UGT, Pimec, la Unió Empresarial Intersectorial i Foment del Treball han signat un conveni de col·laboració per desplegar el programa Vincles en el món de l’empresa. Aquest projecte, que fins ara s’havia implementat en àmbits escolars i de barri, es trasllada ara als centres de treball amb una ambició clara: fer del català una eina viva de cohesió, integració i eficàcia en el nucli mateix de l’activitat econòmica. En la presentació de l’acord, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha volgut remarcar el significat profund d’aquesta ampliació. El repte de Vincles, ha afirmat, transcendeix la pura transmissió lingüística per buscar “arrelar-se en el món del treball i de les empreses”, independentment de la seva dimensió o naturalesa.

Es tracta, en la seva visió, d’un pas necessari per garantir que la llengua catalana, més enllà dels àmbits familiars o associatius, pugui viure plenament en l’esfera professional, aquella on les persones passen una part substancial del seu temps i on es construeixen moltes de les relacions socials. Antich ha argumentat que un sector empresarial català “històricament fort i avantguardista en innovació” ha de poder desenvolupar-se de manera integral en català, tant en la comunicació interna com en la projecció externa, sense que això suposi cap mena de contradicció amb la globalització. La comarca del Vallès Occidental no ha estat triada a l’atzar com a escenari pioner d’aquesta iniciativa. El president d’Òmnium a la demarcació, Pere Gordi, ha subratllat que la seva extraordinària diversitat industrial i laboral, amb una amalgama de grans corporacions, pimes i microempreses, ofereix un laboratori ideal per dissenyar models d’actuació adaptables a realitats molt diverses. El propòsit fonamental és crear un ecosistema facilitador perquè les persones que arriben a Catalunya, hagi passat el temps que hagi passat, “puguin viure, participar, sentir-se part i treballar en català”, tal com ha reiterat Antich. Es busca, en definitiva, trencar la barrera invisible que a vegades separa la llengua de la institució o de l’escola de la llengua de la línia de producció, de l’oficina o del magatzem.

Una iniciativa de consens

La resposta des del món empresarial i sindical apunta a un gran consens sobre la vàlua afegida d’aquesta iniciativa. El vicepresident de Pimec, Miquel Camps, ha posat l’accent en el caràcter pràctic i instrumental del projecte, que proporciona a les empreses eines concretes per “acollir, formar i integrar lingüísticament” la seva plantilla, un procés que, en última instància, repercuteix positivament en el clima laboral i la productivitat. Des de Foment del Treball, el president del Consell Territorial de la Pime, Pep Garcia, ha anat més enllà de l’argument econòmic immediat per reivindicar el paper de les empreses en projectes col·lectius que afavoreixen el bé comú i el fet nacional. Des del vessant sindical, el suport ha estat igualment rotund.

La vicesecretària general d’UGT, Cati Llibre, ha lligat explícitament Vincles amb la millora dels drets laborals i socials, entenent que la capacitat de comunicar-se i comprendre’s en la llengua comuna del territori és un factor essencial de dignitat i equitat en el treball. Per la seva banda, Toni Mora, responsable en l’àmbit lingüístic de la comissió executiva de CCOO, ha deixat clar que la promoció de l’ús social del català no és ni una opció voluntarista ni una qüestió accessòria, sinó un imperatiu per a la cohesió social i per a la plena participació de totes les persones treballadores en la vida col·lectiva. Aquesta acció al Vallès Occidental representa, per tant, molt més que un curs de llengua. És la materialització d’una voluntat compartida per part d’agents clau de la societat catalana d’enterrar velles i estèrils dicotomies entre economia i cultura, entre reivindicació laboral i reivindicació nacional. Es tracta d’inscriure el dret a la llengua en el cor mateix del funcionament quotidià de la societat, convertint l’espai de treball, tradicionalment menys atès en aquests aspectes, en un nou territori de connexió i d’oportunitat per a la llengua catalana. L’èxit d’aquesta aliança transversal podria marcar un abans i un després en les polítiques d’acollida lingüística i obrir un camí reproduïble a la resta del territori.