Jaume Roures, president del grup editorial Abacus Futur, i Josep Mateu, president del RACC, han animat aquest dilluns a ser “responsables” amb la llengua catalana en el món de l’empresa. Aquests dos empresaris han participat en un debat organitzat per la Fundació Vincle sobre “El potencial que té el català per fer negoci empresarial”.

Roures ha subratllat que “l’aspecte voluntarista o militant” amb el català en el món de l’empesa “continua sent necessari”. Però, d’entrada, el fundador i president de Mediapro fins fa dos anys ha deixat clar que “la primera responsabilitat és de l’administració” i, en aquest sentit, ha deixat anar un comentari amb càrrega política: “estem en la paradoxa que després de 10 anys de governs –diguem-ne més nacionalistes– el català retrocedeix”.

El “segon responsable”, segons Roures, són els mitjans de comunicació. Sobre això, ha indicat que “si no hi ha canal infantil a TV3, els fills dels treballadors no tindran relació amb el català”. I ha posat com a exemple el pilot asturià Fernando Alonso, que entén el català perquè quan s’entrenava en Karts, de petit, mirava els programes infantils de Televisió de Catalunya.

Però, en l’empresa, sobretot en el negoci audiovisual, ha defensat que el més important és la “qualitat”, independentment de la llengua utilitzada. Per il·lustrar-ho, ha recorregut a un vell eslògan de la Generalitat pujolista: “la feina ben feta no té fronteres”, si bé ha recordat que ell no és convergent, però sí defensor de la qualitat. Ha afegit que “no és tan difícil convèncer” a les grans plataformes digitals perquè incorporin continguts en català.

L’ara editor s’ha referit a l’informe del Gremi d’Editors, difós aquest dilluns, segons el qual la venda de llibres en català va augmentar l’any passat un 4%. Ha indicat que “la joventut manté una presència en la lectura en català” i que, en la recent fira editorial de Guadalajara (Mèxic), “els mexicans estaven encantats en conèixer la literatura catalana”.

Ha coincidit amb Josep Mateu en què “saber català augmenta les possibilitats de trobar feina” i de millorar en el món laboral. Però ha recalcat que si el català no avança no és per culpa de la immigració: “Per algú que travessa el mar amb una pastera, aprendre una llengua és el més petit dels seus problemes”. “La llengua facilita la integració i el desenvolupament”, si bé ha indicat que sovint s’ha polititzat malintencionadament aquesta qüestió.

Per la seva banda, Josep Mateu ha afirmat que, com a empresaris, “tenim una responsabilitat amb la llengua per formar els treballadors: la gent passa més hora a l’empresa que amb la família o els amics”. Ha recordat que dècades enrere, el RACC era en castellà, però que en els vuitanta van donar un salt al català “no per motius ideològics, sinó pràctics”. “En els vuitanta, el català era un ascensor social” i es va veure que “podia ser negoci”.

Sobre el fet d’ensenyar català als treballadors nouvinguts, ha indicat que “tenen més futur els que volen aprendre català que els que no, no en tinc cap dubte”. I ha afegit que molts treballadors estrangers “parlen millor català que jo perquè els han ensenyat”. I ha llançat una recomanació als empresaris: que es parli català als consells d’administració.

Abans d’aquest debat, han intervingut patrons de la Fundació Vincle i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el qual ha constatat “l’afebliment” de la llengua catalana en l’àmbit de l’empresa. Ha animat als empresaris a fer amb el català el mateix que amb l’anglès perquè sigui una eina de “progrés social”. I que més enllà d’atendre els clients en català, la llengua sigui un element d’integració dels seus treballadors: “volem que l’empresa sigui capdavantera en l’ús del català com a llengua de treball”.

Com indiquen les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Vila ha dit que unes de les grans preocupacions són la identitat i la llengua perquè poden generar frustració i dificultar la cohesió social. “És preocupant si no es respecta la disponibilitat lingüística, el dret a ser atès en català”. I ha apuntat que “l’empresa té un paper clau en la integració lingüística, un paper que històricament ha complert: persones arribades d’altres territoris van aprendre català de manera espontània, a les fàbriques, als tallers, amb els companys, perquè se’ls va transmetre la conveniència de sumar-se a la llengua del país”.

El conseller ha assenyalat que estem en un “moment de cruïlla” perquè es pot anar cap a una societat “cohesionada”, vertebrada al voltant de la llengua, o amb “segregacions”, amb una part de la població que se senti agreujada.

Per la seva banda, Josep Maria Canyelles, director general de Respon.cat, ha animat a “sistematitzar” la relació de l’empresa amb la comunitat, incloent-hi la llengua, com s’ha fet amb les qüestions ambientals: “el que es fa ara amb la sostenibilitat no té res a veure amb el que es feia fa 20 anys, el mateix ha de passar amb la responsabilitat social” pel que fa a l’ús del català.

Ferran Suay, professor de Neurociència de la Universitat de València, ha apuntat que “les llengües s’aprenen quan són obligatòries”, quan són percebudes com a tals perquè el seu ús està en l’ambient, si bé s’ha pronunciat en contra de les imposicions pels seus efectes negatius.

En la presentació de la jornada, Xavier Albertí, vicepresident de la Fundació Vincle, ha subratllat que cal aconseguir que “el català sedueixi”. Ha indicat que és un “motor d’ascens social” i que també pot contribuir al “posicionament d’empresa”.